De la Conca de Tremp i altres indrets.
Francesc Ramon Monrós i Fitó.
Garsineu Edicions.
Tremp, 2005.
Les Berenades.
San Nicolau és el Patró de la canalla que van a estudi i a costura.
El dia del Sant a la tarda, els nois i noies acudien als respectius locals de l’escola, amb el seu paquetet contenint el recapte que hi havien posat llurs mares, i acompanyats dels Mestres i Mestresses, se n’anaven a fer la berenada al Pinell, a la Torre del Xut, a la Berneda o altres llocs dels entorns, passant una tarda d’expansió i d’alegria que ja somiaven uns dies abans de la diada.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
11 comentaris:
Sóc una enamorada de les flors humils, quin regal ens has deixat, entre el text i les fotos... gràcies!
Zel, dius: "Les Flors Humils"
... amb el teu permís, canvio el títol del post!
He observat que l'antic títol era Les Berenades. Crec que pel meu aniversari un any o dos vaig posar-me a la porta de la classe amb una bossa plena de bosses de llaminadures i quan els nens/es anaven sortint, rebien de la meva part un paquetet d'aquells. Quin clàssic. Em recorda l'article de l'aniversari de l'Òscar.
Crec, Alex, sota la meva humil i honesta opinió, que hauries de nomenar a la zel donzella dels cavalls humils i les flors de rodes. Penso, és clar...
Jordi, el títol ha estat víctima d'un atac Zelinià.
Qui havia de dir, que aquell nen repertidor de llaminadures, algún dia, seria encabit al Museu de Banyoles!
La Zel queda nomenada, Donzella dels Cavalls Humils i les Flors de Rodes... per nomenaments, que no sigui dit!
a l'anginesca quatribarrada hi governa avui l'orgia visual de les flors humils i, sempre, una munió (bonic mot) de nomenaments del tot merescuts
veig en jordi, a la porta de la classe, repartint llaminadures a dojo
veig en jordi nomenat com insigne cavaller de la pegadolça i els peta zetas!!!
Quina meravella de flors, Alex!! Quina preciositat!!
I la cançó, és tan bonica!! No sé d'on treus aquestes cançons tan maques que jo no les havie sentit mai però que em captiven al moment :-)
Ara la tornaré a escoltar :-)
La meva germana diu que no podria viure si no existís la música... no sé, m'han vingut ara al pensament aquestes paraules seves :-)
Perdò... potser diu que no podria viure "sense música"... és que és diferent. Si no existís, doncs no l'hauria conegut mai. Suposo que ella vol dir que no podria viure si, ara que sap que existeix, li treguessin la música :-)
Anginescs monionats, no hi ha prous nomenaments al món que facin justícia a la sempre generosa infantesa, en forma de llaminadures jordianes i oscarats sugus...
... i les sempre positives reflexions assumptianes!
He de dir que els caramels que repartia no eren amb pal. Els pals els portava jo per anar a l'escola, com quan vaig a la muntanya. Un a cada ma i nant-li'n fotent camí.
Les pegadolces, Òscar, encara les menjo, i a un ritme bastant elevat. La meva santa mare va portar-me l'altre dia de Makro una bossa gegant d'aquest exquisit i plasticós menjar i sempre les endrapo quan estic per casa a un ritme de 10 el minut. De les negres, és clar. No vulguis saber després de quin color surt allò que surt quan vas al lavabo a que surti. Caram, quines coses d'explicar... jejeje
Quedeu tots nomenats (Zel inclosa) cavallers dels sugus i reis de les llaminadures! Nant-li'n fotent, vull dir!
Que millori la safena, Alex!
Aquesta cançó que has posat al principi queda bé amb les imatges de baix i amb l'abril i la primavera en general.
Però cal anar en compte perquè és ara quan començen les al·lergies...
Que vagi bé!
Jordi, quedes nomenat Senyor Cavaller de les Pegadolces Zara del Llac de Banyoles.
Albert, per sort no sóc alèrgic, bueno sí... al rebut mensual hipotecari!
Aquests dies, llegeixo et teu bloc i més enllà del futbol... un molt bon bloc!
Quedes nomenat Senyor Utiller Blocaire.
Adeu!
Publica un comentari a l'entrada