Dilluns va fer un any; vint-i-tres de març, trescant, engolit per una vegetació mediterrània al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Fora de les canícules estiuenques, la resta de dies és tot un luxe voltar pel Parc, dalt els seus turons la vista s'allarga des del cim de l'Aneto fins mar endins a Sas Illes; al poble de Mura és preceptiu menjar-hi els tradicionals i minúsculs cigrons amb cansalada, acompanyats d'un porró.
En un sol dia i amb ganes, és possible fer la volta a tot el Parc... i sense voler-ho eduques la vista, allunyes cabòries, robes converses, endrapes cigrons, et Kilianitzes Journèticament i, el més important... et saps viu!
Montserrat des del cim del Montcau.
El Santllehí amb el Montcau al fons.
Roca Mur.
El Montcau.
El petit poble de Mura.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
14 comentaris:
Quan entro al teu blog tinc sempre la sensació com si hagués passat la porta cap a una dimensió diferent i entrés a un lloc de pau :-) Un lloc ple de somriures i rialles també, per suposat, però en un entorn absolutament tranquil... Sento els ocells, els rierols, el ventijol suau...
I a vegades tinc dubtes, uns dubtes molt grans, sobre si parlar del teu blog o no a persones que conec:
- Eh, he trobat un blog on s’està genial! On l’ambient sempre és positiu, on hi ha música bonica, imatges precioses de la naturalesa, flors, arbres, neu, muntanyes... Vingueu, us agradarà!!
Però llavors una altre part de mi és torna egoista i pensa...
(No, no... millor no... no sigui cas que es trenqui aquesta màgia que hi ha aquí dins)
Quan trobo una cosa bona sempre m’agrada compartir-la, en molts temes sóc com una cria que pegaria saltets d’alegria ensenyant aquest blog on s’hi està tan bé... però després em fa por...
Veig Montserrat a les teves fotos ;-) Una de les primeres coses que et vaig llegir aquí va ser sobre la Moreneta :-)
La cançó no la coneixia, però l’he escoltat dues vegades, la primera sense mirar (perquè mirava les fotos que has posat a l’article) i la segona ja veient les imatges del vídeo i m’ha agradat moltíssim!! :-)
Estic d'acord amb l'Assumpta! Quan entres al teu bloc, traspasses el límits de la realitat efímera en la que estem immersos tots plegats, de blocs sense originalitat, de blocs quadrats que només es dediquen a explicar i explicar, no a transmetre, de blocs que són purament blocs de formigó. En aquest bloc, en canvi, s'entra en la sisena dimensió anginesca amb un arrabossament quatribarrats que fa que l'armonia regni pels segles dels segles mentre la meva sintonia amb l'entorn que m'envolta i que em lliga es positivitzi.
Ja en saps de fer excursions, bandarra! T'hem enxampat! Per quan el llibre que podria portar per títol "Caminant" o "Els camins de la Catalunya quatribarrada" o algun altre per l'estil per reflectir la teva comunió amb la muntanya?
Jo li vaig recomanar el bloc a una amiga (la Gemma), conscient que l'armonia de Can Cavall de Rodes no es trencaria. Bona gent mai es troba a faltar! L'última paraula, el propietari i legislador de la contrada: cavaller amb rodes.
P.D.: Reverència al Kilian Jornet, gran entre els grans, cavaller de les Ultra-Trails, rei de reis i esportista tant enorme com la muntanya de Montserrat.
primer de tot, avui vull fer esment a l'excelent cançó que ens has penjat; la desconeixia i vaig de cap a l'amic emule per posar-la al meu ipod (carpeta speaking corner)
entrar al bloc de l'alex és entrar dins una twilight zone, un bloc dins d'una dimensió desconeguda que té el seu detonant inicial en bells paratges de muntanya i bells texts i finiquita en una tertùlia de colegues d'un bonrotllisme latent
a més evoluciona post rere post conreant un argot, un anecdotari, un costumari propi, que et fa desitjar, cada matí, atensar-te a l'espai de l'alex per saludar efusivament als companys anginescs
sense retòriques txorres, molt meves, agraïr l'alex la manera tan acollidora de rebren's i sentir-nos benvinguts
un dia vaig veure un premi que s'anomenava bloc amic; doncs bloc més amic que aquest crec difícil que es pugui trobar en tota la catosfera, iberosfera ni planetosfera existent!!!
Òscar, t'has deixat la Kilianosfera o Jornetesfera! Digues on l'hem de votar, que allà hi serem, allà ho farem i nant-li'n fotent!!
Quan escrigui el llibre...
Assumpta. El teu més que generós comentari, serà el pròleg del llibre.
Jordi. El teu nom, serà el títol d'un capítol molt a part... bandarra!
Òscar. El teu comentari, serà la millor contraportada que mai s'ha escrit.
Quedeu nomenats tots, Presidents en Cap del Club de Fans Cavall de Rodes a títol vitalici, amb seu social a Montserrat.
No s'accepten renuncies!
PD. Gràcies!!!
accepto (i deso)!!!
"el joc del segle"
Òscar, què gran!! Accepto i deso... Sr. Davids!! Sí senyor!! Com és que no vas al programa "Els 25" de TV3? Vull saber-ho tooooot de tuuuuuuuuu...
Jo, només per les fotos, ja m'hi passejaria cada dia. O només pels posts. I ja no diguem pels comentaris. Però és que hi és tot! Gràcies per la felicitació!
Algú sap quants Títols tenim cadascún dels presents? és que ja he perdut el compte de quantes coses sóc Dama, Pubilla, Senyora... i ara Presidenta!! jejeje
Fes aquest llibre, Alex!! i pots explicar les teves caminades per Catalunya tot il·lustrant-lo amb les teves magnífiques fotos!!
Venir aquí és saber que trobaré somriures :-))
Bona nit!!
Òscar, s'accepta l'accepto del segle anginesc.
Jordi, si que és gran l'Òscar, jo també vull saber-ho tot.
Assumpta, per si un cas algun dia l'autoestima ens defalleix... cosa molt poc probable, val més tindre l'armari ple de Títols. Te'n deixo un altre, Reusenca Pubilla dels Somriures.
Cor de l'anginesca, el Ramon Kokamuskes és un Escriptor de veritat, un Van Gohg de la literatura amb un bloc, ell en diu blog; Creu de Sant Jordi com poques... d'aquelles que donen prestigi al Premi... vull dir!
Hola Àlex.
No havia vist el teu comentari fins avui (acostumo a mirar només els comentaris del post més recent).
Bon blog. Aquests paisatges són fantàstics.
L'afegeixo a la llista de "blogs amb una mica de tot" al meu blog.
Que vagi bé!
Hola Albert!
En quest bloc, a més a més de paisatges, hi trobaràs gent d'un barcelonisme, no sé si tant Creu de Sant Jordi com el teu però, d'una solvència més que contrastada!
Apa siau!
hello friend interesting information about Home-Alone Dogs. -- 42% of American dogs sleep in the same beds as their owners... !! I really love this information!!!
Automotive Air Conditioning Compressors
Hypnosis
Our superior attention to detail and a combination of the finest techniques and products will bring out the full beauty and lustre of your vehicle. Besides improving the appearance, detailing will help preserve your vehicle and can increase the resale value.
outsourced reception
overtochten
Publica un comentari a l'entrada