dilluns, 29 de desembre del 2008

Itineraris poc Fressats.



L'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) del Mig Pallars, va dissenyar vint-i-un itineraris forestals pels boscos comunals d'Alins de Vall Ferrera, Esterri de Cardós, Farrera, Llavorsí, Lladorre, Tírvia i Vall de Cardós, per tal d'entendre millor la seva gestió i la seva importància.

Dividits en set nuclis separats, amb tres itineraris cadascun i de tres nivells de dificultat segons la petjada:

- la del gall fer, animal tranquil i elegant, pel recorregut curt
- la del gat salvatge, àgil i discret, pel mig.
- i el cabirol, el més ràpid, pel més llarg.

Camins molt a prop de cims com la Pica d'Estats, Monteixo, Salòria, Montroig... i tan poc fressats.









dimecres, 24 de desembre del 2008

El Vers de Nadal.



Nadal

Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova,
però al cor de la nit d'hivern
es bada la bona nova.

I al punt de mitja nit,
tot ocell ha refilat
i tota l'herba ha florit
i Jesús és nat.

Oh Jesús de ma infantesa!
Oh, petit Nostre Senyor
Bon Jesuset de les panses i figues,
i nous i olives
i mel i mató!

Què alegre es torna la nit de desembre!
Quina alegria d'infant i pastors!
Tot timbaleja, tot cascavelleja,
tot se trontolla al vaivé d'un bressol...

Què li darem al Noi de la mare
Què li darem que li sàpiga bo?




dimecres, 17 de desembre del 2008

Rectificacions Hormonals.



Ebenezer Scrooge és el personatge principal del Conte de Nadal de Charles Dickens; són conegudes les mancances humanes d'Scrooge però, com tothom, també té les seves virtuts, a saber:
- És un home molt treballador
- És previsor i disciplinat.
- Crea un lloc de treball, a més a més del seu propi.
- No malgasta els diners.

I sobretot i per mi el més meritori, sap rectificar!!!

S'acosta el Nadal i amb ell, la gran segregació hormonal en forma de clons consumistes, tan sols minvades, aquest any, per la crisi.











Pla de Boavi a la Vall de Cardós, Pallars Sobirà.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Ocells.



La Enciclopedia de las Aves de España és una web on val la pena passejar-s'hi. Envejo a la gent que sap d'aus; amb les hores que em passo voltant per boscos i muntanyes i la d'ocells que se m'escapen.

Així i tot, no em queixo, he aconseguit veure en els boscos de Campelles, al Ripollès, una parella de Galls Fers en cel; i pujant al Pic de Perafita, Perdius Blanques. Dos especies gens fàcils de trobar i de veure.
Poca cosa, sí... però, molta il.lusió!




Rastre d'un Picot a l'escorça d'un bedoll al Pla de Boavi, Pallars Sobirà.

dissabte, 13 de desembre del 2008

Olentzero.



Seguint amb la meva particular Campanya Pro Caga Tió, m'arriba un Correu Electrònic des del País Basc, em diu que ja hi tenen el seu propi Tió; es diu Olentzero, és un home de bosc, llenyataire, carboner i cada Nadal baixa als pobles de les valls per portar-hi regals a tots els nens.

M'agrada aquest Olentzero!!!







Ovella Latxa.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Metge de Poble.



De la mà de la grip, he passat aquests dies al Pirineu de Lleida; el metge del poble era un home fet amb l'entorn, no semblava pas doctor sinó un més del lloc, gens pretensiós, parlava bé i és feia entendre, em va receptar lo propi i descans.

No m'he sabut estar gaire quiet; el Paracetamol, l'Acetilcisteina i el Flutox alleugerant la grip, voltar i recrear la vista... la curen!











dimecres, 3 de desembre del 2008

Fugir Immediateses.



Quan ressegueixo blocs, gairebé no m'aturo si tenen masses lletres i discursos, fujo de textos llargs; serà un defecte però, busco la immediatesa visual i textual.

Anava equivocat. Hi ha un Mr. Marshall en el món bloquero; amb un fresc vent irònic, sense destil.lar una olor a naftalina auto-complaent i millor que moltes contraportades de qualsevol diari.

the lost art of keeping a secret







Panys de porta a Tor. Pallars Sobirà.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Cop de Bastó!



El Tió, el Pare Noel i els Reis són el Trident de Nadal, un Nadal que arriba, comercialment parlant, menys carregat.

El Pare Noel, mai ha set sant de la meva devoció... és un "mindungui".
Els Reis, amb la canalla, fan molta feina.
El Tió, de tots tres, serà qui aguanti millor la davallada, doncs sol ser més auster i pràctic que no pas de grans presents; de fet, dins la soca, poca cosa hi cap; val més així, tans regals no fan Nadal... vull dir!

Aquest Nadal, si podeu, feu cagar el Tió!









Vall de Cardós. Pallars Sobirà.

diumenge, 30 de novembre del 2008

Fressant Camins.



Avui diumenge, Montserrat era l'objectiu però, l'experiència i el seny ho desaconsellaven, la pluja d'aquests dies i les baixes temperatures són dos factors que sumats donen gel... i a Montserrat perill, molt perill!!!

L'alternativa ha estat a Sant Llorenç del Munt, a la vessant més mediterrània, poc concorreguda, molt feréstec i plena de corriols gens fressats.

Hem fet una circular des de Matadepera, no explicaré per on hem caminat, seria llarg i avorrit. Tan sols dir que hem passat per camins on mai hi havia trepitjat i que m'han donat perspectives noves del Parc, molt interessants.

Tant la pujada al coll de Nou Cabres com a la Morella m'han agradat força; són dos corriols, fets per homes que de la llenya d'aquests boscos en feien carbó i que ara, com els carboners, semblen condemnats a desaparèixer.



Vista de Montserrat pujant a la Mola.



La Mola.



Rosa dels Vents dalt la Mola.



Amb el Puig de la Creu al fons.



Entre el Turó del Boc i el de les Nou Cabres... el coll.



La Morella.

dimarts, 25 de novembre del 2008

Alls i cebes.



A la feina, com cada Nadal, juguem un número de loteria, tot esperant ens tregui de pobres; al matí he parlat amb Madrid, amb qui remena el bombo... diu que sortirà el nostre!

Amb els temps que corren, qui no té un all té una ceba!

Per si em toca:
- Amortitzar la hipoteca.
- Canviar de cotxe.
- Canviar de dona.
- Comprar un raspall de dents nou.
- Comprar el Costumari Català.

Al final, mai toca, però ajuda a somiar i això... no té preu!











Porta de l'església de Tor. Pallars Sobirà.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Colors.



Fa un dies, vaig llegir que existeixen no sé quants milers de colors i tan sols unes poques dotzenes de mots que els anomenin, els adjectius redueixin molt minsament la llarga llista. És a dir, no hi ha prou paraules per significar totes les variants possibles.

M'agrada com descriu els colors de tardor en Josep Pla.

Ara, a les tardes, dóna gust d'anar pels camps. Les vinyes es van daurant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres es nimben d'una grisalla aèria i platejada. Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom.















Pallars Sobirà. Tardor 2008.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Escorrialles.



La fulla tardorenca ha caigut pràcticament tota, ara és a terra fent de catifa, fent un mantell de colors. Al Pallars Sobirà, aquest cap de setmana, el sol s'ha amagat, ha plogut i ha nevat amb vergonya.

Són les escorrialles de la tardor.