dimarts, 29 de setembre del 2009

Es Uelhs d'Aran.



Sofia Aner Deò, 86 ans, neishuda a çò de Peiet d’Aubèrt. De petita, anèc entà estudi en pòble e dempus entà Vielha tà apréner a cóser. Pendent era guèrra d’Espanha estèc en Tolosa damb ua tia, un viatge acabada se’n tornèc tà casa. Se maridèc tàs 30 ans damb Jusèp Peremartí de Bossòst e pr’amor que sa germana se’n volec anar entà França, eri s’estèren en casa. Eth sòn òme qu’ère un bon electricista aurie pogut trabalhar en Productora mès li atirèc mès era pagesia e s’i dediquèc de plen. Auien 9 o 10 vaques e cavales que hègen a recriar en tot trabalhar tanben es tèrres e es Prats. Hè quinza ans qu’enveudèc e maugrat que non aueren hilhs, a viscut soleta damb era jubilación que li quedèc.

Fernando Atés Bersach, a 82 ans, ei des de çò de Fernando de Canejan e ei maridat damb Genoveva Combalié deth sòn madeish pòble, damb qui auec dues hilhes e un hilh. Siguec hilh solet e de petit anèc entà estudi enquias 14 ans. En casa èren pagesi e auien 7 o 8 vaques e lèu ua norantia de oelhes. As 17 ans se n’anèc entà França, e en tornar, er an 1943, lo empresoèren pendent tres mesi.
As 25 ans se maridèc amb Genoveva e viueren 10 ans en un bordau en Campespin en tot trabalhar fòrca. Non i auie lum e auien d’anar a cerçar eth petròl entàs lampes en Les o en Bossòst. Aué pògues cases i demoren; en d’auti tempsi totes èren damb eth tet de palha, mès s’an esbaussat dejà.
Aué encara se n’encuede d’una cinquantia de oelhes amassa damb eth sòn hilh Fernando que tanben hè de pagés coma eth.


Es Uelhs d’Aran.
Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran.
Abriu 2002.

...i moltes més històries anònimes de la Vall d'Aran; un llibre per llegir entre línies, per rellegir i per aprendre!!!

Nota. Directe al Museu de Banyoles.





dimecres, 23 de setembre del 2009

Tardor Amb Nom Propi.



Molt apreciats Assumpta i Josep Lluís!!

Quatre paraules, breus i sinceres, de felicitació; ja fa 19 anys que la tardor comença amb nom propi… el vostre!!

Alex.


diumenge, 20 de setembre del 2009

L'Avetar.



Dissabte, a un humit i frondós avetar, al Pallars Sobirà, amb regust... a tardor!

"Després venen els rovellons. Jo crec que el més bonic dels rovellons és collir-los. Veure en un bosc, enmig de la molsa, la vermellor gloriosa d'un rovelló, és una delícia...
El rovelló és molt bo si te'l menges de seguida després de collir-lo i a la brasa. Llavors té tots els gustos del bosc.
Tenim al Pallars un bolet amb uns noms molt pallaresos i molt bonics, la rosteta o restincle... en altres comarques en diuen verderols o groguets."


El Pallars Sobirà i la seva cuina.
Josep Pla i Duat.
Edicions la Campana.
Barcelona. Febrer 1995.













dimecres, 16 de setembre del 2009

Allunyar Cabòries.



"Des de fa poques dècades, la natura torna a recuperar un gran prestigi… …hi ha quatre grups d’organismes que concentren clarament el protagonisme: els ocells, les papallones, les flors i els bolets. És curiós que només els tres primers grups han inspirat els artistes, sobretot els poetes, potser perquè estan relacionats amb la primavera i amb la renovació…

Els bolets apareixen a la tardor, en unes condicions misterioses i sovint efímeres, sovint capricioses, s’amaguen però no s’escapen, i porten un variadíssim regal de formes, de colors, d’olors…"


Guia dels Bolets dels Països Catalans.
Ramon Pascual.
Editorial Pòrtic.
Barcelona. Juny 1999.

Maneres de fugir cabòries: Explicar il•lusions, fer sudokus, estar-se a la banyera, trescar corriols, caçar núvols, llegir un llibre, garrotxinar-se, buscar bolets, ser única i originalment un mateix...

...mirallar-se en una porta...







diumenge, 13 de setembre del 2009

Immensitats.



Al Ripollès, a les seves muntanyes.

Sota la musicalitat dels trons, la pluja, la calamarsada i la boira; trescar per suaus i poc concorregudes carenes produeix un efecte majúscul… de immensitat i de petitesa alhora, m’agrada, m’agrada molt, m’agrada sentir-me immensament petit.

…molts isards!!!























dimarts, 8 de setembre del 2009

Oficis.



“El pensament d’una hipotètica glòria històrica –és tan obvi que potser no caldria dir-ho- no m’ha distret mai d’allò que m’ha fet viure el present, i aquesta indiferència podria donar la raó als que sempre m’han qualificat de persona assenyada. I supossant que la glòria passés pel meu costat, només me la donarien unes quantes dotzenes de persones amistoses, posem un centenar, i encara només durant un temps molt breu, de manera que tot plegat no seria altre cosa que un inútil intent de glorificació.”

Josep M. Espinàs.
El Meu Ofici.
Edicions La Campana.
Barcelona, Febrer 2008.





dilluns, 7 de setembre del 2009

Sudokus, Becaines i Escudelles.



Si hi ha un mes de l'any en que no s'han de fer sudokus, aquest és el mes de setembre, i quan dic sudokus, vull dir estar-se a casa.
Setembre és un mes amb personalitat pròpia, diferent, inigualable. Un mes injustament desconegut pels sentits.

Els dies, encara llargs, són d'una claror absoluta gràcies al vent fi i constant; la calor de l'estiu ha recremat la natura, on comencen a aparèixer les tonalitats grogues, ocres i marrons; tonalitats ataronjades per un sol, en hores baixes, d'una lluminositat més que tendra.
Les becaines del setembre, curtes, ja tenen un incipient regust d'escudella.

Cap de setmana a la comarca del Ripollès... assetembrenant-me!!











dijous, 3 de setembre del 2009

Petita Història.



Cal Mariner.
Una tempesta de mar se’n va emportar la seva dona i els seus fills; amb un rem a la mà va caminar terra endins i quan va arribar allà on ningú sabia que era allò que duia, si va quedar per viure-hi!!

...sempre m’ha agradat aquesta petita història, perquè és tan breu com enriquidora, perquè tot hi començar amb un fet molt trist acaba amb una evident il•lusió per viure, perquè li sap donar la volta a la truita!!!

* Cal Mariner és un Mas del Pirineu.





dimarts, 1 de setembre del 2009

De Les Vacances.



Un gran estiu al Pirineu Català; amarat de sentiments, de imatges i de moments… difícils d’explicar.

Comencem un nou curs blocaire, amarat…