dimarts, 3 de març de 2009

La Turca Safena.



La convalescència que m'ocupa, té períodes ben definits i es passa d'un a l'altre a gran velocitat; abandono l'estrat del Colom Engonal i m'endinso en el de La Turca Safena.

La vena safena, és una vena major, una via principal de sang que viu a la cama i que a hores d'ara el cos, de natura perfecta, m'està regenerant; el meu caminar és una barreja entre trepitjaous, cojomanteca i sobretot una mena d'embriaguesa; sóc, indefectiblement, a l'estrat de... La Turca Safena!











19 comentaris:

òscar ha dit...

ahir nit, en un dels genials muntatges de l'apm, sortia obama explicant un acudit del imperturbable eugenio. tot un despertar de la memòria tornar a recuperar l'extraodinari humorista. avui al matí, tot un despertar de la memòria el teu post ...

recuperar el hipnòtic tema dels texas i les imatges d'una de les meves icones femenines, la sharleen spiteri, preguntant-me a cau d'orella què és el que vull.
recuperar a personatges com el cojo manteca, un animal que esvalotava manifestacions a cop de crosa buscant apareixer en algun dels reportatges del informe semanal.
recuperar la sensació del trepitjaous que vaig tenir més de cinc mesos mentre els lligaments creuats del meu genoll es regeneraven.

recuperar-te tu, en definitiva, mentre en poques línies recuperes part de la meva memòria a la que, des d'avui, a més de la sharleen, el cojo manteca i el trepitjaous, hi incorpores l'embriagadora presència de la turca safena. és tan encisadora com la sharleen, oi?

Alex. ha dit...

Òscar, tu ho has dit, encisadora... la Turca Safena és com abraçar la Sharleen en forma de farola, com aquelles faroles esmicolades que el "cojomanteca" feia esdevenir portada de Informe Semanal.

Maleeixo el destí, que em prendrà faroles i abraços, que em prendrà la Núria Feliu de Texas... la Sharleen!

Però... les fotos t'han agradat, o no?

òscar ha dit...

les fotos de bells paisatges nevats m'han recordat que el blanc nuclear que promet ariel als anuncis no és altre cosa que un burdíssima imitació d'aquest.

el blanc, més que nuclear (no gràcies), ha de ser natural. com és natural el teu talent amarant-nos de natura.

com és natural el talent de la feliu cantant allò de "el meu xicot vestint és tan original, que no té igual i crida l'atenció" ...

Jordi ha dit...

Òscar, jo incorporaria al debat en Chiquito de la Calzada, que segur que una mica de caminar d'ell amb la mà dreta als ronyons ha de tenir.

Ah!! Abraçar faroles? Ostres! El butanito ja ho deia això també: chupatintas y abrazafarolas. Ay!!

Jo sóc més del Remena nena de la Guillermina Mota!

Alex, endavant i ànims amb la Turca Safena!

Pregunta: distància prevista a dia d'avui de recòrrer a la Marxa dels Castells?

EM VAIG PERDRE AHIR L'APM!! QUINA RÀBIA!!

òscar ha dit...

ha estat llegir el nom del insigne josé maría garcía i posar-me dempeus, qual chiquito, i començar a imitar-lo ...

... muy buenos días yyyyy saludos cordiales. veinte minutos sobre las doce de la mañana y empezamos nuestro programa de hoy hablando de unos voluntariosos blogueros, catalanes para más señas, que desde su púlpito diario especulan sobre lo divino y lo humano. nada tengo contra cataluña. es más, mi mujer, que se llama montserrat, me ha hecho amar esta bendita tierra, pero estos pequeños napoleones de la catalannidad dedican sus horas de asueto a ensalzar, abrazar e incluso rendir indebida pleitesía a figuras de escaso talento artístico pero, eso si, nacidas bajo el manto de es preciosa tierra ...

(es nota que m'he emocionat, oi?)

Alex. ha dit...

Òscar; el pots cilíndrics de Colon, Elena i Dixan, em recorden quan ens feien ser els Timbalers estiuencs de la Plana de Vic, que amb una olor de garrins i uns camps d'ordi i civada, tacats de gallarets, ens anaven robant el cor sense saber-ho ni merèixer-ho... érem víctimes d'una dolça metàstasi de natura i que fèiem pair berenant Pa de Pessic, fuet i anissos a la font.
El Moianès, el Cabrarès, el Ripollès, la Selva, la Garrotxa o el Montseny, ens modelaven i educaven, amb gran saviesa, amagats en un pot de detergent!

Jordi, gràcies per encoratjar-me.
Resposta: De moment, un kilòmetre... espero una millora inminent però, cauta!
APM?... com sempre, a disposar, ja ho saps!

Alex. ha dit...

...genial el discurs del butanito!

Seria curiós fer una calçotada amb Garcia, Banner i Flappy, Palanca, el Cojo Manteca, Rubianes(a.c.s.), l'encarregat de Filiprim i Albert Pla... la Comunitat del Calçot!

Assumpta ha dit...

(Vosaltres seguiu parlant... com si jo no hi fos, eh? que em teniu fascinada... entre les vostres icones femenines, les precioses muntanyes nevades, el chiquito de la calzada i en butanito, estic que no reacciono... jeje)

òscar ha dit...

t'has oblidat del sr davis del joc del segle i el sr chinarro del paiassos de la tele. sense ells la calçotada no seria pas el mateix.

Alex. ha dit...

Assumpta, ets més de Núria Feliu o de Marina Rosell?

Òscar, en Chinarro era fantàstic, donava a la "historieta" un toc de seny desenfadat!; els meus primers paiasos eren en una tele en blanc i negre, acoblada a un transformador de 125/220 i que ja tenia alta tecnologia informàtica(cinc minuts abans no s'escalfava i es podia veure res!)
Veig al Chinarro posant seny a la Comunitat del Calçot!

Assumpta ha dit...

Si sóc més de la Núria Feliu o de la Marina Rossell?... Ai, mare... que té truco la pregunta? :-)

A mi m'agrada la Maria del Mar Bonet, què val? :-)

Alex. ha dit...

jajajajajajja no pateixis Assumpta, no hi ha truco enlloc, simple curiositat... acceptem Maria del Mar Bonet com icona-catalana, passes a la semifinal!

Assumpta ha dit...

Uffff menys mal que jo passo a la semi-final, perquè n'hi ha "UNS" que com avui no passin a la final, m'enfadaré i molt... Mitja part:
Mallorca-1
Barça-0

Pep, crida'ls!!!! Grrrrr

Per cert jeje tant la Núria Feliu com la Marina Rossell les trobo que ho fan prou bé, eh? No són el meu estil, però les dues tenen cançons que conec i que no em desagraden pas :-))

òscar ha dit...

en la meva modesta opinió, marina rosell no s'ha escapolit de la presència de la gavina en la seva discografia tot i que va tenir un (intent) de rebifada en el maremar cantat en trio al costat d'en llach i la bonet. això: un intent!

en canvi, la feliu s'ha anat reinventant ella mateixa amb el pas dels anys. versions en català de cuplés, de grans èxits de broodway, aparició en capítols de sèries com teresines s.a., presència en mitings de CiU i ara, des de fa uns anys, com imatge del carrer comercial més llarg d'europa: el carrer de sants.

a més, el meu cognom és pascual i la feliu parlava en una de les seves cançons més aplaudides del vestir d'en pascual. per tant ... feliuenc de mena!!! :)

ps: assumpta, ens han fet patir massa!!!

Jordi ha dit...

Òscar, més que el JM García semblaves el mateix FF (Francisco Fr...). Perquè no has acabat amb l'arriba de rigor i el braç alçat...

Alex, agrairia que em diguessis quin dels dos encarregats de Filiprim assistiria: el de bigoti o aquell que deia nyí quan volia dir sí.

Jo convidaria a l'astròleg de Tres i l'astròleg, a l'Enric Calpena i a l'anxaneta del joc de Pols, pols, pols, us en recordeu?

La Carme de Mairena la deixaria de banda que és més modernista, més del nostre temps.

14 petjades... Aquest blog cada vegada va agafant més nivell!!

P.D.: Òscar, genial el discurs del butanito!!

òscar ha dit...

que vinguin els dos encarregats jordi però, la nineta dels meus ulls, era el que feia nyi.

boníssim lo del pols-pols que, mesos més tard, va ser substituit per un també cèlebre cau-cau.

l'astròleg, en calpena, l'alsius i els seus sants (indispensables), en judes xanguet i les maniquins, en tomàtic, la sue ellen "ets una meuca", ... la calçotada esponsoritzada pel cavall de rodes comença a recordar-me a la cançó d'en sisa "qualsevol nit pot sortir el sol".

aiii ... quína bona manera de començar cada mati!!! :)

Alex. ha dit...

Bon dia a tothom, llegint els vostres comentaris, cada dia assoleixo noves e insospitades cotes en el folklore català... proposo fer un annexe al costumari d'en Joan Amades, el pròleg aniria a càrrec d'en Calpena.

Són moltes les mancances en el meu saber, Jordi, algunes filiprimianes i em perdo en l'esdevenir dels anys, confonc noms i cares, més enllà de corriols.

Veig, que acabarem fent la calçotada al Palau Sant Jordi!

A casa, teníem dos tiets no carnals, els hi dèiem Tio Pascual... en aquí t'ho deixo, Òscar!

Assumpta... ets culé i la cara més amable i optimista del barcelonisme... aquí i a la Xina!

Assumpta ha dit...

Gràcies, Àlex! :-))

Jordi ha dit...

Òscar, al Sisa també el podriem convidar a la calçotada popular, que de pas proposo fer-la al Monestir de Santes Creus, a poder ser al claustre. Faria més país que no pas al Sant Jordi.

Apunteu també a la llista a La Trinca, la Mari Pau Huguet ballant un pas doble amb en Fraga, l'Antonio de Poble Nou i l'Arcadi Alibés a les Rambles quan el Barça guanyava (dic guanyava...) algun títol. Ah!! I la Montse Guallar que surt a totes les telesèries catalanes.