dissabte, 31 de gener del 2009

Dormir bé!



Per abans d'allitar-nos, per no tindre mals somnis, per dormir bé... un conte.

Tretze Tristos Tràngols, d'Albert Sánchez Piñol; són tretze contes amb finals de vertigen i conclusió lliure... a gust del lector, del somiador, del dormilega.

Bona nit!!!



Massís de l'Aneto i la seva glacera des de la Vall d'Aran.



Port de la Bonaigua i Vall de Ruda. Vall d'Aran.

dijous, 29 de gener del 2009

El Vessant Nord.



Quedi dit per endavant que, no tinc res a veure amb els Guies del Montseny.

Com el seu propi nom indica, guien a qui vulgui, no solament pel Montseny, sinó per tot Catalunya i rodalies. Fa gairebé deu anys em van convidar, vaig anar-hi i em va agradar; aquesta és l'única relació que he tingut amb ells.

Em va cridar molt l'atenció el seu programa de sortides on, més que buscar grans fites, majorment escullen llocs "especials", ja sigui per poc transitats, valorats, apreciats o coneguts pel gran públic; són llocs singulars.

Avui, després de molts anys, he tornat a veure el seu programa de sortides, no han canviat gens ni mica la seva filosofia. Aquest proper mes d'agost, marxen al vessant nord del Pirineu Aranès i Benasquès, demostrant un cop més la seva singularitat a l'hora de buscar indrets "especials".

Creu de Sant Jordi i aplaudiment Liceunià pels Guies del Montseny.









El vessant fred de la Vall Ferrera. Pallars Sobirà. Tardor 2008.

dimarts, 27 de gener del 2009

Fantasia, Misteri i Màgia.



El Costumari Català del Pirineu, recull éssers tan fantàstics com els fullets, els minairons o les bruixes i els seus aquelarres; el costumari atorga forces telúriques a algunes muntanyes i llocs singulars. La màgia embolica tant als éssers com als indrets.

Porto molts anys mirant de topar-me amb aquests misteris però, l'única màgia que he trobat al Pirineu és la de veure una truita autòctona de riu saltar més de mig metre d'alçada, amb un cop de cua espectacular, per tal de caçar al vol una mosca; la màgia de ser sota una nevada d'hivern, on les volves són tan grans com el puny d'una mà; la màgia d'una tempesta d'estiu, on els trons ressonen a tota la vall; la màgia de l'eco del picotejar repetitiu d'un bec, en un bosc vell de bedolls a la tardor; la màgia del cant senzill i voluptuós d'una esquella en un matí primaverenc...



L'Ignasi... Senyor i Guardià de les Forces Telúriques Nadalenques.

dilluns, 26 de gener del 2009

Balls i Danses del Pirineu.



Dissabte en forma de temporal de vent i neu, diumenge en forma de calma; neu als cims i gebrades a les valls. Al Pallars Sobirà, cap de setmana acollidorament fred.

Els flocs de neu queien tot fen un ball tan constant i silenciós com hipnòtic i encisador, mentrestant la Comarca s'atura i s'amaga; amb la calma, arriba la dansa de la contemplació, no menys constant, silenciosa, hipnòtica i encisadora.

De gran... seré dansaire!











dimecres, 21 de gener del 2009

L'esdevenir de lo/los temps.



Atenció al YouTube a partir del minut 2:30, "el ball dels Obama"... és genial!

Cada cop més, lo temps ens ocupa i ens preocupa, no hi ha mes que no assolim algun rècord de pluja, vent, temperatura o qualsevol altre dada meteorològica, doncs la quantitat de xifres que es recullen és cada any més gran.

Tots els dies, a la xarxa, s'aboquen una gran quantitat de dades des d'estacions automàtiques dels llocs més recòndits de lo Pirineu, com ara Tavascan al Pallars Sobirà, últim poble de la Vall de Cardós, molt a prop d'un dels paratges de major innivació de lo Pirineu, lo Refugi de Certascan.

És lo temps en directa, menys imprevisible amb l'esdevenir de los temps.

* Faig el ferm propòsit d'arribar a una reconciliació amb lo meu Cavall.



Tavascan, a la Vall de Cardós. Pallars Sobirà.

dilluns, 19 de gener del 2009

Adobs.



Em preguntava un amic de molts estudis, sobre què tractava el meu bloc, per tal de no decebre'l, li responc que faig dissertacions filosòfiques del tipus Eroski, prenent com a punt d'inici la bicicleta... que és com dir molt però, sense dir res.

Ben mirat, la vida d'un blocaire burgès occidental és avorrida, exempta de perills, emocions o fets memorables; altre cosa seria viure fora de l'aixopluc consumista... tant tediós!

No tenir aigua corrent ni electricitat ha de ser, com a mínim, més creatiu, un adob per la dissertació.

diumenge, 18 de gener del 2009

Atalaies i Sifonades.



Cap de setmana de sol on tot i haver pujat les temperatures, aquest dissabte al Prepirineu, la neu no hi reculava, era a tot arreu, força gent a la caça de la Gallina Pelada, una gran atalaia.

















Avui, diumenge, matinal al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac per camins inhòspits, sifonades constants per guanyar la Cova del Drac, el Turó de les Nou Cabres i la Morella.













divendres, 16 de gener del 2009

Silencis.



El Parque Natural de la Sierra y los Cañones de Guara és, sens dubte, el millor mirador cap el Pirineu Aragonès, des del Tozal de Guara (2077 m) es domina una immensitat de silencis. El contrast de la natura entre el vessant nord i el sud és més que notable, les gorges són profundes i llargues.

M'agraden els seus pobles mig o completament abandonats, on cases i carrers regalimen silenci; la gran vall que va d'est a oest és extensa, ofegada tota ella també en el silenci; fora de les gorges, la vista sempre es pot allargar un munt de kilòmetres, sense trobar-hi mai un final al silenci.

Són tots aquests sorolls vuits els que escolto i els que fan que hi torni, cada cop, amb la mateixa il·lusió que ara fa més de quinze anys.











P.N. d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici. Estiu 2008.

dimecres, 14 de gener del 2009

El Cau dels Trolls.



Si amb un diploma ja n'hi ha prou per ser professor, per ser Mestre cal, a més a més, paciència, anys, aptituds i una vocació a prova de qualsevol mena de Troll.

A la natura, els canvis són ràpids i constants, semblants als de l'adolescència; així, de la mateixa manera que d'un capoll se'n fa un bell insecte, del Troll... se'n fa una bona Persona.

Només els Mestres coneixen l'art de modelar, d'esculpir, de llaurar i de treure'n el millor dels Trolls.

Fauna i Flora... o de com ser millor persona, millor Troll; l'afegeixo a corriols de tinta.





Fongs Trollians a la Vall de Cardós. Pallars Sobirà.

dimarts, 13 de gener del 2009

Fragilitats.



La increïble fugida des d'un camp de presoners de Sibèria cap a l'Índia, aquest és el subtítol de La Llarga Caminada, escrit i protagonitzat per Slavomir Rawicz. Més de set mil kilòmetres a peu durant nou mesos, travessant Sibèria, Mongòlia, el desert del Gobi, la Xina, el Tíbet i l'Himàlaia.

¿Un llibre d'aventures, de super herois, de ciència ficció?... una història real!!
No explico més, millor llegir-lo.

Segurament la fragilitat del cos humà sigui menor que la de la ment... la ment dèbil!

dijous, 8 de gener del 2009

Munyir Vaques!



Tot sembla apuntar que, aquest any dos mil nou serà l'any de la catarsi, l'any per aprendre a fer de les penes alegries i l'any on el moniato tornarà a florir com el més excel·lent de tots els tubèrculs; arribat l'estiu, els que hi arribem, i amb les forces que ens quedin, de l'entrepà i de la carmanyola en farem bandera allà on anem.

A les portes del dos mil deu, els que hi arribem, haurem entès que la observació i la contemplació no tenen preu, són més acollidores que no pas herbes remeieres.

...sempre he admirat als que saben munyir vaques!!!





dimecres, 7 de gener del 2009

Memòries d'una Rata.



Firmin és al mateix temps, el títol del llibre escrit per Sam Savage i el nom d'una rata pollosa, fastigosa i vomitiva que en forma de autobiografia narra la seva existència en un barri de Bòston, a nord-amèrica, durant els anys seixanta; tot gira al voltant d'una llibreria, la seva llar, on passa de menjar a llegir llibres... la seva escola.

Firmin és sinònim de inadaptat, estrany, somiatruites, vago, sensual, dèbil... i també, de comediant, original, ocurrent, divertit, autodidacta.

Firmin és, més que una rata, una bona persona!

Firmin... llibres a dojo!