dijous, 30 d’octubre del 2008

La Paperina i els paperines.



Tots Sants.
Ingredients:

- Moscatell. En el celler mai hi pot faltar.
- Panellets. Són propis de la Festa, millor els clàssics, res d'innovacions.
- Moniatos. A la postguerra treien el ventre de pena.
- Castanyes. Imprescindibles.

Com que aquest any hi fa força fred, la paperina m'escalfarà les mans i la barreja dels ingredients quallarà millor, com abans. Bona Castanyada!

No dic res de Halloween perquè, entenc que se'm sobreentén, oi?... ja ho he dit!

* Una hora de rodillo.



Burg. Pallars Sobirà.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Tempus Fugit!!



Deu ser la pluja; enfeinat, atabalat, masses coses a l'hora; sóc en una espiral d'enrenous, m'agrada. Tic-tac tic-tac... Tempus Fugit!!

Salvador Dalí va ser una barreja de comediant i geni, però un home al capdavall... Tempus Fugit!!

* Mitja hora de rodillo... Fugit!



A la Barraca d'en Dalí amb les Spice Girls.
Baix Empordà. Agost 2008.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Vella i bella.



A les Bordes de Noarre hi he anat un munt de vegades a totes les èpoques de l’any, em fascina el lloc, tan senzill i alhora tan ric, amagat del vent que no del sol… dissabte vaig descobrir-hi aquest pany sobre una porta de fusta vella però no menys bella.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Racons feréstecs, salvatges i melosos.



Si el Pirineu de Girona és més amable i arrodonit, el de Lleida és més feréstec i salvatge; si en el primer la gent té un parlar més greu, en el segon, la conversa sona com una cantarella melosa.

Caminar per les muntanyes del Pallars Sobirà, al Pirineu de Lleida, a l'octubre i al novembre, és fer-ho en la més absoluta tranquil·litat, no hi queda gairebé una ànima. L'estany del Port i el de Mariola són dos racons d'aquest món tant feréstec, salvatge i melós

Cap de setmana molt assolellat, sense fred, vent, ni núvols. Als vessants nord, a la part més alta de les muntanyes, s'hi trepitja neu... neu que molt aviat tornarà a cobrir-ho tot.

* Mitja hora de fúting.





Pic i Estany de Mariola.



Serra dels Canals des de l'Estany de Mariola.



Pic de Mariola des de la Collada de Montarenyo.



Port de Tavascan (al centre) des de la Collada de Montarenyo.



Pic de Marterat i Estany del Port, baixant de la Collada de Montarenyo.





Estany del Port.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Opinions.



Aquests dies, alguns blocs, parlen del canvi d'hora, de que el dia s'escurça i la nit s'allarga, de que la calor marxa i arriba el fred. Hi ha opinions per tot, em quedo amb la d'en Josep Pla:
"La calor dispersa la gent; el fred l'aglomera."
Senzill però clar, breu i concís, assenyat, sense complicacions i que cadascú faci el que li sembli... i per analogia, tot el demés!!

Al matí ha plogut una mica, anirà bé pels bolets.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

La grip.



Avui, en Pla, crea un escenari de boires per dir que la grip està matant, sense cap compassió, massa gent; que la mort no distingeix edats i es torna un acte excessivament rutinari.

És una situació cruel però alhora interessant. No crec que, en aquells temps, la gent es lliurés amb facilitat a la grip, o que la mort afeblís la il.lusió per viure... avui en dia, sí que ho creuria!

Progressem adequadament?

* Una hora de rodillo.





Camp de gira-sols a l'Ampurdanet. Terra d'en Pla.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

El Barri de l'Esperança.



A prop de casa hi ha un torrent prou ample com per no poder passar-hi quan plou fort, cosa que no fa últimament. Tant és així que en el seu llit han crescut tota mena de matolls i plantes, principalment tabac i cànnabis. Les llavors vénen dels barris que hi ha torrent amunt, on la gent té un concepte de la felicitat força peculiar.

L'esperança... ja ho té això, és una llavor que germina com, quant i on vol; però en el barri que duu el seu nom, s'estimen més no esperar-la!!!

* Mitja hora de fúting.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Qui no té feina, el gat pentina.



Ser original i creatiu és cada cop més meritori, els homes d'aquest començament de segle som, a nivell imaginatiu, més primitius que no pas subtils i és que gairebé tot ens ve donat. Acabarem per no diferenciar un cavall, d'un burro... i així ens veurem.

Poso aquest YouTube per original, creatiu, imaginatiu i divertit!

* Dia de descans per pentinar el gat.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

L'isard.



L'isard és un animal del Pirineu que sempre m'ha captivat. Per regla general és ell qui et veu primer, a mi m'agrada que sigui al reves, m'agrada sorprendre'l... i de ben a prop. Avui ho he tornat a aconseguir, era al camí de Núria a Fontalba quan l'he caçat a pocs metres. De seguida m'ha vist, l'alè se li ha aturat i la sorpresa ha embolicat la seva mirada.

Cap de setmana donant un cop de mà, com ja és habitual, a la Duatló de Núria. Sense temps per res més, ni tan sols per fer una fotografia a la tardor, a les boires o a un isard sorprès.

...també he caçat a una blogera molt activa, la Mariona!!!

dijous, 16 d’octubre del 2008

16 d'octubre de 1918.



Josep Pla va escriure el Quadern Gris ara fa 90 anys. Jo, me'l llegeixo molt a poc a poc per tal d'assaborir-lo al màxim. El capítol d'avui m'ha fet somiar i rumiar, quant més el llegeixo més m'agrada, més coses hi descobreixo.
El Ramon Kokamusques parla d'en Pla en un dels seus posts: Escriure fàcil és difícil.

El Quadern Gris.
16 d'octubre de 1918.
Josep Pla.

Pluja. A les tres de la tarda encara plou. L'Empordà, sota la pluja, és una cosa finíssima. No hi puc fer més: veure ploure m'agrada, sobretot veure caure l'aigua menuda, la que sembla caure distretament --el xim-xim que no obliga a la reclusió. Aquesta classe de pluja --que és rara en el país, perquè tot és ací violent, i de bursada-- em dóna sovint per caminar per fora vila. En un país tan sec, ossificat i recremat s'arriba a percebre --quan plou-- la felicitat voluptuosa de la terra, els arbres i les herbes. En dies així, m'agrada sobretot de caminar per la carretera de Sant Sebastià, que és una de les més solitàries i boniques d'aquest rodal de terra. Després del pont d'En Casaca, s'hi sent una forta, embriagadora olor de pi.

Quatre o cinc anys enrere, solia pujar, amb un llapis i un bloc, fins a les Pasteres. M'asseia sobre una pedra i tractava de descriure un arbre o els colors del cel. La cosa em sorprenia tant a mi mateix, que si de retorn a casa sense haver arribat a cap resultat --era el més corrent-- em creuava amb algú em tornava vermell. Era com el ridícul retorn del caçador que no ha matat res.














Camí de Ronda a Palafrugell. L'Ampurdanet. Agost 2008.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

El melic.



Tant cert com que tots tenim mare, tots tenim un melic, un melic ple de borrissols i alguns, d'això, en saben fer una declaració d'amor...!!!

* Una hora.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Trifàsics i Verderols.



Un gos sense amo, una parella d'enamorats, un gerani sense regar, un trifàsic de Ratafia Bosch, un motorista sense casc, una farola... dues faroles que ja no fan llum, un parc sense ocells... una hora fent fúting sense mandra!!

Per trencar la rutina, m'he estimat anar a córrer, veure la flora i fauna urbanes en un capvespre de lluna plena que dibuixava ombres. He passat per sota l'autopista, per un polígon industrial, per una riera que es fa riu quan plou i per uns quants carrers sense nom... m'he trinxat una mica els genolls.

La troballa: Entre setmana, també hi ha qui fa el "botellón" amb verderols!!!

* Una hora sense fer rodillo... immers en la Natura Urbana.







Estaon, al Pallars Sobirà, on tots el carrers hi tenen nom.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Donar crèdit!



A la Serra de l'Obac, que és dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, hi ha un laberint de corriols on no hi corre gaire gent i s'hi poden fer excursions circulars tan llargues com temps i ganes es tinguin... nosaltres teníem les dues coses. Seria molt complicat explicar, ara i en aquí, per on hem anat.
Una guineu sense vergonya ens ha donat la sorpresa, s'aturava, ens mirava i s'acostava quan el Joan l'hi ha donat menjar. L'Eduard, l'Eugènia, l'Eduard fill i qui escriu això fèiem com ara els bancs... no donàvem crèdit.

No hi aneu a buscar carlets, el bosc és força sec... aneu a l'Hospital de Sang i fàcilment hi trobareu una guineu!!!



dissabte, 11 d’octubre del 2008

Molta patxoca!!!



Hi ha boscos que convidant a caminar; aquí un bedoll, allà un faig, pins, roures, avellaners, cirerers... i quan mires a terra; un fredolic, un camagroc, una cama de perdiu, un rovelló... sense més corriols que aquells que formen les fulles caigudes, la molsa humida i l'herba feréstec.

He vist i he caminat per molts boscos, però el d'avui feia molta patxoca... molta!!!

"Els bolets apareixen a la tardor, en unes condicions misterioses i sovint efímeres, sovint capricioses, s'amaguen però no s'escapen, i porten un variadíssim regal de formes, de colors, d'olors. Es presten a mitificació. Molts bolets són menges delicioses, d'altres poden comportar dolor i mort"
Xavier Llimona.



divendres, 10 d’octubre del 2008

Jovenalla.



Rick; conegut com La Colometa del Thamesis, va encertar una primitiva, va comprar un hotel de cinc estrelles i el va enfonsar.
Mike; tot i tenir un handicap 6, va ser expulsat del London Scottish Golf Club després de no pagar durant tres anys la quota de soci, va posar una botiga de "Tot a Una Lliura".
Neil el Hippy; va fer fortuna com agent de canvi i borsa a Londres, es va casar amb Laura Ingalls amb qui va tenir 16 fills.
Vyvyan el Hooligan; és el Cap de protocol de la Casa Reial Anglesa, ha fet la Mm 08' amb el seu Kilt.

* Una hora.



Neu de tardor a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran).

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Herbes Remeieres.



Els diaris, el programes radiofònics i de televisió, el carrer i la blocesfera en van plens... és la crisi. Jean de la Fontaine, en la seva faula, La Cigala i la Formiga, ho explica molt bé.

Un dalt a baix no agrada a ningú, ni que sigui correctiu perquè molts han estirat més el braç que la màniga.

La crisi, ben entesa, és la millor herba remeiera.

* Una hora de rodillo mirant la terrassa del veí, on hi té sis testos grossos d'herbes remeieres... les seves maries en diu!!



Neu de tardor, aquest diumenge, al Pallars Sobirà.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Fruir dels Fruits Silvestres.



Fruits Silvestres del Pirineu. Receptari.
Garsineu Edicions.
Tremp 1996.

Introducció.
Antigament el coneixament de la natura era qüesito de supervivencia; l’home la utilitzava i sabia que li era imprescindible per alimentar-se i guarir-se. El successius canvis històrics han generat en nosaltres un progressiu allunyament del món natural i, de retruc, el seu desconeixement.
A les nostres muntanyes encara hi creixent gran varietat d’espècies vegetals espontànies, moltes d’elles comestibles. Una ínfima part d’aquesta riquesa natural s’aprofita; la resta fructifica any darrera any sense que ningú en fruexi.

Pastís de saüc i pomes.
Ingredients: 200 g de farina de blat; 100 g de mantega; sal; aigua; ½ kg de pomes; 4 umbel.les de baies madures; 2 cullerades soperes de sucre.
Es fa una pasta brisa amb la farina., la mantega, un polsim de sal i una mica d’aigua; es deixa reposar durant unes 2 hores; després s’estira amb un rodet i…


…si en voleu saber i fruir més, és el vostra llibre!!!

* Una hora fruint del rodillo.




Umbel.les de baies madures de saüc.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Parar el pensament.



No sóc pas boletaire de mena però, si l'any és generós, me'n hi torno.
Diumenge passat, a les nou del matí érem a un bosc qualsevol del Ripollès. L'Enric per un costat, el Ramon per un altre i qui escriu això, més enllà.

La litúrgia del boletaire m'agrada tota , camines sol pel bosc, ets tu i els bolets, el teu cistell, el teu bastó i anar fent gana que això sempre s'acaba amb un bon tiberi!
Caçar bolets t'obliga a buidar el cap de pensaments, et xucla el raonament i allunya les cabòries. El mateix passa quan vas a pescar truites amb mosca, o quan a la tardor segueixes amb la mirada la dansa d'una fulla fins que cau a terra... pares el pensament!

El fet és que, el Ramon es va perdre al bosc, se li va aturar el pensament massa i tot, es va desorientar i es va posar nerviós. Gràcies al telèfono mòbil ens parlàvem, i pel que deia i com parlava, semblava que s'havia menjat quatre mataparents i un verderol. Vàrem quedar en tocar la botzina del cotxe per tal d'orientar-lo, a vegades la sentia i altres no, també és veritat que anàvem movent-nos amb el cotxe d'un costat al altre i això li aturava encara més el pensament i l'enteniment. Tot va quedar en un joc que va durar prop d'una hora.

Tres ceps, quatre rovellons, nou cames de perdiu, un parell d'apagallums i el Ramon, els peus de rata no els collírem. El bosc estava força remenat.

A taula ens férem un bon homenatge!

* Una hora de pensaments...



Boscos del Ripollès.

dijous, 2 d’octubre del 2008

2n2a.

M'agrada aquest bloc pel que diu i com ho diu, és interessant, curiós, original, irònic, misteriós, diferent... i sobretot, és ell mateix, no escriu per qui el llegeix sino que ho fa des de dintre, des del 2n2a. Llàstima que l'actualitza amb conte gotes. La brevetat dels seus posts és inversament proporcional a la seva qualitat.

* Una hora de rodillo al 2n1a.



Fulles sota l'aigua del Noguera de Cardós al Pla de Boavi, Pallars Sobirà.