dilluns, 16 de març de 2009

Concert.



Josep Pla deia que, els colors de la tardor comprenen totes les tonalitats entre la mel i el conyac... breu i magistral descripció.

Aviat encetarem una espectacular primavera, d'uns colors que comprenen totes les tonalitats que comencen on acaba el color del conyac i acaben on comença el color de la mel; hi haurà empentes als prats de pixallits, rius a vessar d'aigua i plens de truites a contracorrent, boscos caducifolis engarlandats de fulla nova i concert d'esquelles!

La primavera és l’única estació sense pecat original i, al Pirineu, té el seu punt més alt al juny, on les flors pujant fins els cims més alts a tocar de les congestes, milions i milions de flors que ningú veurà... tret dels isards i algun excursionista despistat.












23 comentaris:

Assumpta ha dit...

Què maco, Alex!!

Acabo de tenir la mateixa sensació que si visités el teu blog per primera vegada... m'he quedat fascinada :-)

Em trobo amb una música preciosa (jo no en sóc experta, però m'agrada molt la música clàssica: una altre passió heretada del meu pare) i amb una intèrprete que es diu com la meva marona: Cecília :-)

Et llegeixo i les paraules són, en si mateixes, poesia... un cant a la primavera. Estació que crec que, després de llegir-te, estimaré més (no em prova gaire, en quant a salut).

I les fotos... si no fos perquè un dia ja em vas dir que totes les que poses son teves, pensaria que les has tret del millor fotògraf que es pugui trobar navegant per Google :-) magnífiques!

Tot plegat fa un conjunt preciós :-)

M'alegro que ja tinguis l'ordinador en plena forma :-)

Jordi ha dit...

Celebro la teva tornada al món dels vius (parlant en clau de blog, és clar). Puc donar també fe que, com jo, existeixes i ets ven real, de carn i ossos i que també abarques un ventall de colors que van des del quatribarrat de la bandera fins a l'infinit del cor de l'anginesca.

La primavera és especial, sempre! El dolç amanyac de les primeres calors i els rajos de sol són vitamina pels nostres cossos. Celebrem-ho! Com també celebrem que l'ordinador de l'Alex (que proposo batejar-lo amb el nom de primavera), està lliure de virus i malalties diverses.

Assumpta: sí que és maco, l'Alex, sí! T'ho dic jo que el vaig veure en directe i el vaig poder abraçar furtivament...

Gemma ha dit...

Àlex, ves alerta! a veure si amb tot aquest pol·len el Primavera t’agafarà alèrgia, eh! que aquesta estació ja les té aquestes coses... Encara que, amb aquest ventall de fanerògames segur que pots fer una combinació ancestral de fulles i trobar remeis infal·libles.

Oh, m’ha encantat aquest evocador camp de margarides. M’hauré de reprimir, però, de capbussar-me al seu bell mig per fer una partideta al joc del desflorament, tot dient: cor de l’angisesca, treballar / cor de l’anginesca, treballar / cor de l’anginesca, treballar....

No et preocupis, només te n’agafaré una.
:P

Jordi ha dit...

Lladres, lladres!! Volen robar les flors!! Tanqueu les portes del castell, alceu la veu, que tothom i tota la contrada ho sàpiga! Guardeu a la canalla en lloc segur i fermeu tota porta de casa que estigui oberta! Els homes, enarboleu l'espasa i pronuncieu ben for el crit de guerra: "No, no, no nos robaran!" per després acabar amb un "Xanquet ha mort! Visca el cor de l'anginesca!". Lluiteu sense defallir. Només el valents (vius o morts), podran arribar a les portes del cel.

Alex. ha dit...

Assumpta, sensacions són el que m'agrada sentir i provocar, i sento que la primavera i tu, sou una mateixa cosa... vull dir!

Jordi, donem-nos mútua fe de la nostre existència, donem-nos vida per pagar hipoteques, donem-nos... un altre abraçada!

Gemma, Premi de Poesia Sant Miquel del Fai i Monistrol de Montserrat, capbussar-me a la Segarra, terra teva, és herba remeiera majúscula... anginesca!

Jordi, no ve al cas del teu comentari però, me "partit" de riure amb el comentari que t'ha fet la Cristina al teu bloc: "si és que em foto en cada merder".
M'ha semblat pura sinceritat, allò que deuen pensar els bens quan són camí de l'escorxador!!
Seria un títol genial per un bloc.

Assumpta ha dit...

Jordi... ai, ai, l'excès de sol de diumenge... Cavaller, no patiu, ningú no ens vol robar res, la Gemma tan sols ha agafat una floreta per lluir-la i anar més maca encara si cap... Tingueu una gerra d'aigua fresca, seieu aquí a l'ombra d'aquest arbre. Aquest castell és segur i no passarà res :-)

Voleu que us conti i canti una història de grans gestes de cavallers caminadors? :-) agafo el llaüt i m'hi poso (ja heu vist al meu blog que tinc dots artístiques per fer companyia i animar a la gent jeje)

Alex, recolzo la proposta d'en Jordi d'anomenar Primavera al teu ordinador, et sembla bé? :-)

Gemma ha dit...

Jordi, per elusions:
Valga’m el Gegant del Pi! Visqui Xanquet que us faré pagar a la vostra mercè, vil cavaller, per haver gosat posar davant el meu nom, tal ofensiva paraula. Que només volia una floreta, eh! Vos m’anomeneu a mi? Premi de Poesia del Fai i Monistrol de Montserrat , descendenta directa d’una noble família de la Noguera (Àlex, per la Segarra només hi passo). A mi? Que desafiraria a duel de mort, qualsevol que pretengués usurpar el més minúscul dels tresors de la terra què representa la quatribarrada. Malpensat cavaller Jordi, estic disposada a sotmetre’m al polígrafanginescal per deixar constància de les meves indolents intencions.

Assumpta: sí, sí, jo només volia lluir la floreta. Veig que almenys tu m'has entés. Ah! al final n'he agafat dues, l'altra serà per a tu!

Alex. ha dit...

Ordre del dia:

1. El Jordi queda nomenat Sentinella Major de la Torre Anginesca.
2. L'Assumpta queda nomenada Cap de la Comissió de Festes de la Torre Anginesca.
3. La Gemma queda nomenada Poncella de la Flor de la Noguera.
4. El meu portàtil queda nomenat Primavera.
5. L'Òscar ha anat a buscar les claus del Liceu, queda nomenat Cancerber Major.

òscar ha dit...

"RIFI-RAFE ANGINESC"

agències.- després de la calma sorgeix la tempesta. l'emotiva trobada de dos insignes membres del cor, el proppassat diumenge, fonent-se en una abraonada més sentida que les d'en twinky pinky i poh va propiciar un esclat de sentiments, a flor de pell, que ara suren com un geiser al cor de l'anginesca.

ahir jordi i gemma s'enflascaren en una picabaralla per un quítame ahí esas flores de consequències encara poc previsibles. jordi, a banda de denunciar el floral furt, va encetar el soroll de sabres invocant l'estiublau xanguetero i entonant, a modus d'amenaça, el no nos robarán.

agafaren el testimoni en pi, javi, quique, tito i barrilete (el guardia urbà) presentant-se a ca la gemma cantant un amenaçador "nuestro mundo es la tierra, cuidaremos de ella, no mateis mi planeta por favor" que, a banda de interrompre el dolç descans de la gemma, va fer pensir les flors.

ni curta ni mandrossa gemma, lluny d'amil.lanar-se, cridà al gegant del pi, al de la ciutat i a júlia la pintora retant a jordi, no a un tradicional multiduel, sino a l'enfrontament al polígraf d'en julian lago.

assumpta i àlex, conciliadors, intentaren apaivegar els encesos ànims mentre l'òscar, com sempre fa quan hi ha baralla, senzillament cridava "manyanet" i, tot seguit, unes sonores palmes ... "plas-plas-plas"

ps: m'agrada molt la primavera! :)

Assumpta ha dit...

Òscar jo també he pensat "Ostres, una baralla, què faig?".

I aquí estic, esperant que tot es calmi de nou :-)

Alex.Cap de la Comissió de Festes? jejeje Pel llaüt? :-)

------------

Aquí dins només hi pot haver pau... que és el lloc on jo m'escapo quan vull veure unes imatges relaxants, sentir una música bonica, o aprendre coses de la natura :-)

Jordi i Gemma, feu-vos una abraçada ara mateix :-)))

Assumpta ha dit...

Ah!! I m'encanta el punt 4.- de l'Ordre del dia!!! jejeje

El portàtil ja es diu PRIMAVERA :-))

Jordi ha dit...

Estimada doncellca del castell! Anyorada companya de festes majors de la nostra Catalunya Quatribarrada que arreu dibuixa flors, muntanyes i primaveres mil! Engrescadora dona de furts imaginaris i simbòlics que sempre té a flor de pell aquell sentiment de companyonia absoluta. Benvolguda Gemma, Gemma de tots, penyora i pubilla del nostre cavall amarat de rodes! T'apropo la meva mà per fondre'ns en una llarga i càlida abraçada que segelli les nostres disputes! Mea culpa! Mea culpa! He vist, per un moment, una mà enemiga furgant entre les flors del jardí prohibit. Us demano mil disculpes tot fent una reverència i llençant-vos un bes de penedit que espero aculli la vostra galta orfe d'arrebossat! A en Pancho, en Judes Xanguet (i les maniquís) i la Marta Ferrussola poso per testimoni que mai més tornaré a alçar la veu! Ho juro, ho prometo, ho desitjo, ho vull.

Òscar: genial la crònica!

Assumpta ha dit...

Genial, Jordi!!! jejeje impossible de refusar :-))))

òscar ha dit...

ara no hi ha crònica. ara canta paloma san basilio ...

... juntooooooooooos, café para dos,
fumando un cigarrillo a medias,
juntooooooooooos, cualquier situación, de broma entre las cosas serias, nieno nonieno no nie ...

el cor torna a ser un i indivisible. el que l'anginesca ha unit, que no ho separi l'home!!!

Assumpta ha dit...

M'encanta aquesta cançó!!! MOOOOLTÍSSIM!!!

Te quiero mucho, aunque te suene a lo de siempre;
mas que un amigo eres un mago diferente,
andar a saltos entre el trafico, leer a medias el periodico, colarnos juntos en el autobus, cantar hasta quedar afonicos, viviendo juntos,juntos un dia entre dos, parece mucho mas que un dia, juntos amor para dos, amor en buena compañia, si tu eres asi que suerte que ahora estes junto a mi.

Juntos, cafe para dos, fumando un cigarrillo a medias, juntos cualquier situacion, de broma ante las cosas serias, el mudno entre dos diciendo a los problemas adios.

Figurate, dos locos sueltos en plena calle, la misma cama y un bocadillo a media tarde,hacer de lunes otro sabado,cruzar en rojo los semaforos, viviendo juntos,juntos un dia entre dos,parece mucho mas que un dia,juntos amor para dos,amor en buena compañia,si tu eres asi que suerte que ahora estes junto a mi.

Juntos, cafe para dos,fumando un cigarrillo a medias,juntos cualquier situacion,de broma ante las cosas serias,el mudno entre dos diciendo a los problemas adios.

Hacer de lunes otro sabado, cruzar en rojo los semaforos,viviendo juntos, juntos un dia entre dos parece mucho mas que un dia, juntos amor para dos, amor en buena compañia, si tu eres asi que suerte q ahora estes junto a mi.

Juntos,cafe para dos, fumando un cigarrillo a medias, juntos cualquier situacion,de broma ante las cosas serias, el mundo entre dos diciendo a los problemas adios.


m'encantaaaaa

SIUSPLAAAAAU, CANTEM TOTS!!!!

Assumpta ha dit...

(La manca d'accents i algun error de meca que hi ha a la lletra no és culpa meva jejeje que jo l'he buscat a Google, as is usual, i venia així)

♫ seguim cantant ♫

Jordi ha dit...

Òscar, gran cançó karaokeska! Aquesta no l'he cantada mai, és l'asignatura pendent. Bé, ni aquesta ni la del Pere Tàpies, ni la de Sants, Sants carrer de Sants. Quin desastre!! Haurien d'actualitzar els "duvedés" del local! Ara,
aquesta sí.

Alex. ha dit...

Jordi... "si et que et fots en uns merders!!!"(Cristina dixit).

Assumpta, Cap de Comisions de Festes de Montcortès de la Segarra de la Generalitat.

Òscar, "nieno nonieno no nie ..." l'has clavat punyetero!!!!

Gemma, quan és la Festa Major de la Noguera? per què hi ha karaoke, oi? Un any vaig celebrar la Mona a la Vall d'Ager, tractor inclòs!

Em sap greu que lo millor d'aquest bloc s'amagui en els comentaris, quan hauria de ser a les entrades!

Assumpta ha dit...

Jo tenia por que, entre tots, atabalessim la pau que hi ha en aquest blog, però si a tu t'agrada ja està bé... i si els comentaris fan que aqui hi hagi un ambient tan... no sé, de confiança, de simpatia... de "trobar-s'hi a gust" és perquè l'amfitrió fa que s'hi generi aquest caliu.

Enlloc de Cap de Festes, podria ser Cap de Brodadores de Tapissos de Gestes Heròiques de Cavallers Catalans pel Palau de la Generalitat? :-)

Jordi ha dit...

Alex, no diguis fal·làcies! Els comentaris són bons, perquè la sustància, el blog en sí, els articles, són bons.

Quedes nomenat Cavaller de tot allòs que és bo i de la primavera de la Segarra!!

Per un moment, el nieno naniero de l'Òscar i teu, m'han recordat el del Juan Tamariz...

Gemma ha dit...

Òscar: la crònica cum laude.
La cançó eriçadora. Simultàniament a la lectura de cadascuna de les paraules integrants, he sentit com se m’ergia el pèl corporal, oh! magnífica cançó i encertada entonació! Canto amb vosaltres.
Jordi: Deixe’m endarrere “riñas y disputas” que potser no eren tan “niñes”.
Agafo la teva mà (te la tornaré, eh!) i les altres. Mà amb mà prendrem el micròfon de Festa Major, pujarem al tractor i entonarem totes les cançons del regne dels anginescons. Després tots plegats i agermanats, ens fusionem en una abraçada d’arrebossats, símbol del caliu que en aquest bloc hem trobat.
No heu de patir per la pau que governa aquí. El perdó, entre altres foteses, és el que ens diferència de les flors.
Assumpta: per la Festa Major fem un concurs de puntaires, però si t’agraden més els tapissos, ho podem arreglar.
Àlex: la Festa Major de la Noguera comença la tercera setmana de juny i acaba l’última de setembre. Però, l’ubicació varia cada cap de setmana. És per no castigar el territori ni sobrecarregar-lo d'adobs orgànics impropis.

òscar ha dit...

tinc el nen amb una mica de febre i, per tant, l'ús de l''ordinador queda monopolitzat per les seves tendres mans.

crec que per la fi de l'actuació, una agermanat we are the world, we are the children exhibiria, plenament, la filosofia de l'anginesc cor. o també aquells anomenats viva la gente

Alex. ha dit...

Hauríem de fer reconta dels Títols, Honors, Premis i Afalacs que atresorem cada un de nosaltres... La Duquesa de Alba se'n feria creus!

Instauro el Títol de Masovera per la Gemma!!
La Masovera de la Noguera!