Diumenge passat a la Rupit-Taredell, com ara fa un any, i espero que d’aquí a un any; la zona s’ho val, geogràficament tan feréstec, amb majúscules cingleres, humits boscos de barruguets, espectaculars miradors de Creu de Sant Jordi com ara el Salt de la Minyona... on empastifar-s’hi d’un bullit de silencis!!!
Fi del curs de GPS!!
Des de fa tres setmanes estic fent un curs bàsic de GPS, amb pràctiques de camp incloses, és un curs sense grans pretensions, molt d'anar per casa, però força complet, som una trentena de persones cosos humans d'esperit trescador, inclosos jubilats i prejubilats, velles glories de l'alpinisme català, icones federades, paraules com ara "georeferenciar" o "sistema geomètric" o "datum", arriben a produir més d'una esotèrica, abduïda o fins i tot sincopada expressió colectiva, però tots tenim molta voluntat i ganes d'aprendre, ens avenim força i dins la nostra més que evident ignorància GePeSiana, riem!!
El Manolo és el nostre guru i chaman, de manera continguda en sap molt, diu que si tenim cap dubte preguntem, el fet és que gairebé ningú fa preguntes... i és perquè el Manolo s'explica de manera continguda molt bé; tot i això, n'hi ha més d'un que repeteix curs... per tal d'aprofundir coneixements, jo, espero no repetir i aprofundir coneixements, ni que sigui de manera continguda, ara.
Diumenge, a la Rupit-Taradell, al estil clàssic... sense GPS!!
Dissabte per les muntanyes de Núria, diumenge pels voltants de Sant Hilari Sacalm a la Marxa dels Camins de les Guilleries.
Tant dissabte com diumenge, caminant; felicitat extrema, sense moderació, isards al Ripollès, alzinars i rouredes esquitxats per castanyers i avetoses a les Guilleries, en un cap de setmana tardorenc on només hi faltava el fred.
Aviat la neu!!
Catalunya és un país de coses petites, de curtes distàncies; tot hi és a la mesura de l’home i precisament per això tot hi té un pes terrenal molt acusat. Dins aquesta terra, dins els límits escassos de la seva geografia, la personalitat de les coses, dels èssers humans que hi habiten, agafa una característica, un perfil, una cristal.lització decisiva. Si geogràficament el nostre país és un dels més diversos d’Europa, en el sentit que dintre distàncies curtíssimes s’hi produeixen els contrastos més abruptes, més subratllats, que us pugueu imaginar, tot hi sembla tenir, dins aquesta diversitat, una personalitat radiant i plena, gairabé explosiva. Com més petites són les coses, més força individual tenen; com més petites són les distàncies, més diversos són els matisos. Per als qui vivim en el pla i en la petita o mitjana muntanya, és a dir, per a la immensa majoria de la població humana que viu en aquesta terra, aquestes observacions formen part de la nostra íntima manera d’èsser, de la nostra constitució física.
Guia de Catalunya.
Josep Pla.
Edicions Destino.
Barcelona, setembre de 1971.
Dissabte i diumenge immers per engorjats corriols pirinencs vestits de tardor, quan som al punt àlgid, amb generositat; les valls de l’Alt Pallars queden en calma, silencioses espectadores dels diaris i alhora subtils canvis més coloristes, brillants i vius que a qualsevol altre època de l’any; amb un final en forma d’encisadores catifes.
I de fons... la brama!!
"El fill de la terra té idees clares i precises del món que entorn seu revolta. Sap l’hora que és, durant el dia pels rellotges del sól segóns la sombra que projecten i, a la nit, els trillons de la volta estrellada li indiquen quan serà l’hora de matines., els núvols ajaçats a l’esquena de les altes muntanyes li senyalen si tindrem pluja o temporal com també coneix els senyals que certament la pressegien. Té el seu “paranostric” que mai s’equivoca i que li fa saber les temporades de plantar la terra conreada, i quan l’hora de replegar la messa és arribada.
La vida a pagès ve a ser un regne apart si es compara amb qualsevol altre estament, sigui d’artesania, la indústria, el comerç o les carreres seguides a la Universitat o al Seminari.
Entorn de la “Masia” s’ha creat un petit regne…"
La Vida a Pagès.
Salvador Vilarrasa i Vall.
Imprenta Maideu.
Ripoll, 1975.
Pa de sègol, xolís, formatge, truita de patates a la carmanyola, fruita i la bota de vi.
Una setmana després, altre cop, dalt la Roca Cigalera; però ara sense boira, sota un dia magnífic, frisava les extraordinàries vistes que des d'aquest pic menor es tenen, amb un estómac moderadament ple i plenament feliç...assolellada becaina.
Tota la gama de tonalitats, de la mel al conyac, és als boscos caducifolis i en el pèl dels isards.
