dilluns, 30 de juny del 2008

Endrepar amb La Mona Lisa.



A la meva primera època de ciclista, més que sortir en bici, sortíem a esmorzar i ho fèiem els dissabtes al matí. No pedalàvem més de 50 ó 60 km., era una excusa per anar a fer un bon tiberi... amb l'amanida, el pa torrat amb tomàquet i all, cigrons i xai, mandonguilles amb sèpia, postres i cafè i el que calgués!

Sempre esmorzàvem al mateix lloc, on hi tenien dos menjadors, un de gros sense res de diferent a qualsevol altre menjador de qualsevol altre restaurant, i un altre de petit, més familiar, com pot ser el d'una casa normal, ara bé... aquest era ben bé de pagès, tot estava sempre desendreçat, hi havia una llar de foc que hi donava caliu, una maquina de cosir bella però que es veia que encara funcionava, un televisor Vanguard, fotos de família, un rellotge de pared que no funcionava, una Mare de Deu de Montserrat amb la bandera catalana on hi posava: Record de Montserrat, la mestressa parlant a crits amb el marit. Tot molt de pagès, tot molt acollidor, com si fóssim a casa, tot plegat li donava molta personalitat, s'hi estava bé i s'hi esmorzava encara millor.

Era un menjador perfectament desendreçat i tot hi lligava: el televisor vell, la màquina de cosir, el rellotge, el record de Montserrat, la llar de foc, els crits de la mestressa... l'únic que trencava aquella perfecta harmonia era un quadre a la pared, un quadre de la Mona Lisa.

Sempre que tinc ocasió vaig a la Fonda Rius i és perquè m'agrada aquell quadre i encara molt més la vida a pagès!

* Una hora de rodillo pensant en la perfecta harmonia de La Gioconda.














Els Alps.

diumenge, 29 de juny del 2008

Un rajolí al Bachimala.



A la Vall de Chistau, fent frontera amb França hi ha el Pic de Bachimala, una atalaia des d'on es veu bona part dels pics més emblemàtics del Pirineu central com són l'Aneto, la Munia, el Mont Perdut, el Posets, el Perdiguero, els Astazus... i altres cims menors.

El dia era perfecte, ni un núvol i visibilitat absoluta, calor i poc vent, molta gent fent la mateixa ruta... un dia de somni, un dia perfecte!
No vaig poder arribar al cim, doncs un company va tindre un pinçament de nervi a l'esquena i vàrem tornar enrere, tot i així ja érem pràcticament al cim, per tant... el dono per fet, sols quedava crestejar fins la Punta del Sabre què és a tocar del Gran Bachimala.
La resta de companys, un cop fet el cim, van baixar per l'altre cara del pic, fent una circular.
Com que en tot el trajecte no hi ha la possibilitat d'agafar aigua de cap torrent, van fer just, més d'un es va quedar amb la cantimplora buida... dos hores més d'excursió i es maten entre ells per un rajolí... bona experiència!

Pel Refugi de Viados, inici de l'ascensió al Bachimala, hi passa el GR11.












dijous, 26 de juny del 2008

Fer la pau!!!



Al voltant de l'arròs bullit gira la dieta dels descompossats, passes gana i un rajolí et roba les forces, però dissabte quan torni del Bachimala us asseguro que faré la pau... i tant que la faré!














Vaca pasturant... fent la pau!!!

Alteracions físiques.



* Dies de calor i descomposició.










Tavascan. Pallars Sobirà.

dilluns, 23 de juny del 2008

Atansar la humilitat.



L'objectiu era fer, junt amb el Jonathan i el Juan, la Travessa Cavalls del Vent en dos dies.
Després de 1600 m. d'ascensió el cos va dir prou, mal de cap i malestar general... lo millor era plegar o hagués fet un pet que el focs d'artifici s'haurien vist fins i tot a les Coves de Collbató. Vaig mirar d'enganyar el cos, però no!
Aconseguir qualsevol fita estimula l'autoestima i en menor grau la humilitat, difícil binomi, no aconseguir-la et fa atansar la realitat.

No tinc cap dubte, aquest parell ho tornaran a fer... però ara en menys de 24 hores, jo, en dos dies ja firmo!!

Bona Revetlla de Sant Joan!

Vespra de Sant Joan,
un rebombori gran:
se sent el tabalet,
la dolçaina i gent
que alegre s'afanya,
a tall de comparsa,
formant desfilada
feliç i exaltada.

















EL DETALL: El Joan es posa de puntetes per no semblar tant menut... és un petit gran home!

dijous, 19 de juny del 2008

Feina, Cavalls i Glaceres.



Molta feina i poc temps, millor així que no pas caçar mosques.
Avui m'han truca't per sortir aquests dies amb el Cavall, però no crec que sigui possible, si més no amb el de Rodes, marxo a fer altres cavalls, Cavalls del Vent, ja ho explicaré!

* Dies de poc Cavall, a poc a poc com les glaceres.

dimecres, 18 de juny del 2008

Més dejuni.



Molta feina!

* Avui no hai fet res... caguntot!!!

















Racons de primavera al Pallars Sobirà.

dilluns, 16 de juny del 2008

Dejuni de Cavall.



Asclar llenya. 9 de novembre de 1919.

Lo mal temps convide a treballar per casa i m'hai posat a esclar llenya. Al cobert hi ha una bona garbera de tions i buscalls massa grossos per anar al foc de la cuina. Hai barreiat arbres de tota mena: oms, freixes, lledoners, roures, alzines... i d'altres. Alguns s'asclen amb un cop de destral però els més forts, roures i alzines, necessiten maça i tascons de ferro. Ja ho diuen: un bon tió, un bon tascó. Tamé fem servir una maça de fusta que no fa malbé les pitges i els tascons, però que requerís més força. Al cap d'unes hores m'ha quedat un bon monter de buscalles, ascles i estelles que duraran molt temps... si Déu les guarde del foc.

Nant-li'n fotent i nant-li'n refotent. Dietari d'un pagès del Pallars 1919.
Antoni Xavier Barbal Espot.
Garsineu Edicions. Tremp 2008.

Cap de setmana de dejuni de Cavall, que no de fer i veure moltes altres coses, com ara trobar aquest dietari o bloc del 1919... poder el primer que es va fer al Pallars, o no!!

* Hai fet un hora de rodet i demà tamé si Déu me guarde lo cavall del foc.

dijous, 12 de juny del 2008

Sol al Pirineu.



Per fi, sembla que aquest cap de setmana farà sol...i al Pirineu hi podrem copsar el moment!!!

* Una hora.

dimecres, 11 de juny del 2008

Misteris a Cavall de Tardor.



Desprès del cap de setmana de bici, dilluns i dimarts he estat amb agulletes a les cames com mai n'havia tingut, això vol dir que la cosa va bé, molt bé. No entenc perquè tantes agulletes, doncs tampoc vaig forçar tant les cames...serà que comença'n a despertar-se'm, tot un misteri.

Com que plou dia sí i dia també, el fullatge dels arbres s'ha tornat espectacular, meravellós i generós, si no hi ha cap imprevist tindrem una tardor com fa temps no vèiem, amb boscos plens de pinzellades de tos grogs, verds, vermells i marrons.
Dos llocs macos per gaudir de la tardor són, el Cañon de Añisclo al Parc Nacional d'Ordesa, o també, i més a prop, el camí del Puigsacalm què puja per la Mare de Deu de les Olletes. Tant a un lloc com a l'altre mai hi corre gaire gent, un altre misteri.

* Una hora a cavall de Cavall.

















Tardor sota la boira a les Bordes de Noarre. Pallars Sobirà.

diumenge, 8 de juny del 2008

De la "ingravetat" a la "gravetat".



Un altre matinal de bici, avui acompanyat pel Edu. La previsió del temps era de pluja, no ha caigut ni una gota. Hem fet 41 kilòmetres, des de Matadepera fins a Mura i tornada amb un ritme tranquil, però sense deixar que els cargols ens pugessin pels radis de la roda, la baixada pel Coll d'Estenalles ha estat ràpida i divertida.

El tema de conversa han set les novies i el procés evolutiu de la ingravetat a la total gravetat, de la ficció a la realitat, és a dir...d'Estimar!!!



dissabte, 7 de juny del 2008

Anar per feina.



Matinal de bici acompanyat del Cèsar, el Jordi i el Luis.

Terrassa, Rellinars, Pont de Vilomara, Rocafort, Mura i Terrassa, fent dos petits ports de muntanya, petits però amb caràcter. He forçat sense arribar a la pàjara, trobant-me amb bones sensacions i la necessitat de fer molts més kilòmetres.

El tros de Mura fa pujada i he distret el cansament mirant la riera què baixa plena d'aigua, els boscos humits i els horts què s'han tornat més generosos que mai.

Si no haguéssim anat tant per feina, m'hagués entretingut fent fotos i és que el dia convidava.

* Hem fet un total de 84 Km., no són molts, però tampoc són pocs!!!



divendres, 6 de juny del 2008

Un Ceballut* a Beirut.



Avui us recomano un altre bloc, es diu Coses de Beirut, on en Ferran, a partir de la inestable situació política del Liban, exposa les seves bones reflexions.

Interessant aventura. S'ha de saber llegir entre línies si voleu entendre'l.

Si jo fos a Beirut, lluny de Catalunya, tres coses trobaria a faltar, a saber:
- El Virolai.
- Les meves Muntanyes...
- ...i la carn de porc, oi Ferran?

I és que al Liban, de porc se'n cria poc.

*Una hora de rodillo pedalant com un ceballut*

ACLARIMENT: El diccionari defineix ceballut com algú que és caparrut o tossut*. Jo, també li dono un altre sentit, el de qui és i se sent molt català*...sense connotacions polítiques, a seques, a seques amb botifarra.


















Un, dos, tres...botifarra de pagès!!!
Foto: Avituallament a la Marxa Castells de la Segarra del març d'aquest any.

dijous, 5 de juny del 2008

Sóc pas Mestre!!!



Segueixo molt i molt motivat amb el Cavall. Aquest estiu miraré d'anar amb bici a tots els pobles, o millor dit, llogarets del Pallars Sobirà, hi aniré amb en Joan Bellmunt i Figueras i el seu magnífic llibre anomenat Fets, Costums i Llegendes del Pallars Sobirà, us el recomano perquè és ple de cultura popular, és d'una humanitat magnífica. Llegir-lo és com ensumar, copsar, palpar, gaudir, veure i tot el que vulgueu afegir-hi, en un altre temps...així ho he sentit al resseguir les lletres d'un folklorista, un Mestre de la Terra.

Ja m'agradaria saber-ne com ell, però...sóc pas Mestre.

A Pagès Editors hi trobareu aquest llibre què forma part d'una col·lecció sobre els llogarets de les comarques de Lleida, te més de 30 volums. Si em voleu fer feliç, regaleu-me qualsevol què encara no tingui, consulteu-me abans si us plau.

* He fet la Vall d'Estaón. Passant per Surri, Anàs, Bonestarre i Estaón en una hora de rodillo. Tot el que he vist ho explica molt bé en Joan Bellmunt en els seus llibres i amb l'imaginació els hi he donat vida.
















Estaón. Pallars Sobirà.

dimarts, 3 de juny del 2008

Copsar el moment.



Un bloc molt senzill, què són els millors, i amb unes fotografies impressionants per mirar i mirar. Les descripcions de les observacions al camp són absolutament planeres.

Fer fotografies d'animals és difícil, copsar el moment encara ho és molt més.

Vaig demanar-li permís al autor per penjar les fotos al meu bloc, desprès d'uns quants correus, d'anada i tornada, ho he aconseguit. Podia haver-ho fet sense demanar-li, però no em va semblar correcta...educació obliga!!!

Gracias Héctor.

El bloc en qüestió es diu Zona Osera, aneu-hi!!!

* Una hora de rodillo.


















Cuereta Groga. Foto de Héctor Ruiz.













Cadell de Guineu. Foto de Héctor Ruiz.













Ermini. Foto de Héctor Ruiz.













Isard. Foto de Héctor Ruiz.

Totes les fotografies són cedides per Héctor Ruiz Villar

diumenge, 1 de juny del 2008

Aigua.



Altre cap de setmana tropical, això és, passat per aigua.

A la Seo d'Urgell hi havia dos opcions, o la ja clàssica Fira Medieval o anar al Parc Olímpic del Segre...claríssimament, de cap al riu. Ja fa temps, em deien que ho proves i aquest estiu buscaré l'ocasió.

Bestial!!!!!!!!!

* Dos dies, molt poc productius, amb tan sols una hora de rodillo sense rems...anem malament. Cada cop em trobo millor damunt del Cavall, jugant amb el rodillo, pujant pulsacions i recuperant.