dilluns, 29 de setembre del 2008

Tardor.

Dimecres encetem un altre mes, deixem l'estiu lluny i tornem de ple a la vida quotidiana on tot és repetitiu però no menys interessant... lo difícil és descobrir-ho, s'amaga com ara els bolets!

La caiguda de la fulla serà més espectacular que no pas aquests últims anys més secs, els boscos estan carregats de fullaraca desprès de les moltes pluges de la primavera i principis d'estiu, no ha fet gaire vent i la humitat s'ha mantingut en general.

Els voltants del Puigsacalm són un lloc privilegiat per veure-hi les diferents tonalitats dels grocs, marrons o vermells.

La nit comença a menjar-se el dia.

* Una hora de rodillo.



Les primeres boires de tardor a la Vall d'Ordesa.

diumenge, 28 de setembre del 2008

Al mal temps, bona cara.

Dissabte començava el dia a Nerin amb pluges i boires, per tant l'ascensió al Mont Perdut quedava descartada. Vàrem decidir anar fins al Refugi de Góriz i si el temps millorava fer-hi un tomb, vam encertar, finalment el dia es va aixecar.
Quan el teló de la boira s'alçà, érem als peus del Mont Perdut, a cavall de la Vall d'Ordesa on una orquestra de marmotes, xoriguers, flors de neu, gralles de bec groc... formaven un Concert Pirinenc.








dimecres, 24 de setembre del 2008

Mm 08'



Dissabte a les 19.08 PM sortíem de Coll Formic, el Josep Mª, el Jaume, l'Eduard i jo per arribar a Montserrat, tant sols varem arribar a Matadepera, quan ja semblava tot fet i el final era a tocar.
Segurament la Mm sigui la Marxa Popular més coneguda i carismàtica a Catalunya, aquella que tothom vol fer, sempre hi veus alguna cara coneguda. M'agrada imaginar com devia ser el primer cop... molt més romàntica, però molt menys festiva que ara.
Impossible descriure en quatre ratlles tot el que en una nit es viu, has de ser-hi! L'organització es supera cada edició en petits detalls.
A la sortida d'aquest any, dos participants escocesos vestits amb els seus kilts, l'any passat un bussejador i en fa tres un cap gros.

Al setembre que ve, hi tornem!!!

* També es pot fer en BTT.














Montserrat des del Pla de la Calma.

dimecres, 17 de setembre del 2008

Aromes de Montserrat.



Viatjant per la blogesfera es troben posts de tota mena, alguns són verdaderes joies de creativitat, de surrealisme, de imaginació... no hi falten les cabòries, els complexes ni les dicotomies, tot hi cap a la blogesfera. El pitjor enemic, el mal endèmic... la falta de perseverança, de constància.

Aquest últim cap de setmana ha fet fred i ha nevat al Pirineu, poc... però ha nevat. No tardarem gaires setmanes que ja estarem lliscant per damunt la neu, mentrestant i per matar el cuc, podem fer la Matagalls-Montserrat amb botes i esquis, tot és proposar-ho, gent no en faltaria. Hi ha molta cabòria endèmica, a més a més, li donaria un valor afegit.

A la blogesfera o a la Mm hi ha molt de creativitat, de imaginació, de cabòria, de perseverança... d'abducció personal.

* Faig uns dies de descans absolut, tot fent gana per la Mm. He escrit això amb el meu Cavall i una copeta d'Aromes de Montserrat, res més!!!


divendres, 12 de setembre del 2008

Valor afegit.



Avui he fet festa, he fet pont, i per celebrar-ho he anat amb el Manel a caminar. Tot xino-xano hem sortit d'Aiguafreda i hem arribat a Matadepera. Vuit hores en total, amb dos parades de cinc minuts i una de vint, 45 km, ni una foto, hem arreglat el món, a Sant Llorenç Savall una cervesa al Casal on els jubilats feien la partida de dòmino... el seu particular valor afegit diari!















El Tagamanent des del Pla de la Calma.

dijous, 11 de setembre del 2008

Volta a Sant Llorenç del Munt i la Mola.



Matinal ciclista amb el Cèsar, sense parada i fonda. Molt ambient a totes les carreteres comarcals i locals amb exposicions de material en allà on hi havia un Bar per esmorzar, la gent no s'està de res... bon tiberi i bons cavalls!

Avui és la Diada Nacional i molts, al balcó de casa, han penjat la Senyera, altres haguessin penjat a la Senyora!!!

* Terrassa, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Coll d'Estenalles, Matadepera i altre cop Terrassa. Hem fet 67 Km. sense les Senyores!














Una Senyora Flor... un Clavell de Pastor.

diumenge, 7 de setembre del 2008

Altre cop.



Altre cop he sortit de Matadepera per, avui sí, arribar a Montserrat. De la pluja d'ahir, els camins estaven ben molls, cap basalt, la terra tova... es caminava molt bé.
La pujada final, de Monistrol fins al Monestir, l'hem feta amb ganes, el més dur és el sol, què fins el tram de les escales no deixa d'acompanyar-te.
Aquest cap de setmana hauré caminat uns 50 Km., i això m'agrada, em fa feliç, bé!!!

Altre cop, al arribar a casa, el Cavall m'ha mira't de reüll... després parlaré amb ell.



dissabte, 6 de setembre del 2008

De reüll.



Pel meu gust, el millor mes per caminar és el setembre, els dies encara són llargs, el vent que anuncia la tardor deixa un paisatge net i ja no fa calor.

Aquest matí he sortit de Matadepera direcció el Monestir de Montserrat, amb un ritme ni massa fort ni massa amable, sense mandra i sense parar he arribat a Monistrol sota un cel encapotat i he girat cua, per tornar sota un plugim que a estones es feia pluja, la barreja d'aigua i suo a la cara és tota una sensació de vida, un misteri!!

Tant d'anada com de tornada he imaginat fotos, però per no trencar el ritme, allà s'han quedat. De totes maneres, com que demà hi torno amb la colla i el pas serà d'anar fent, doncs aprofitaré!

* Al arribar a casa, el Cavall m'ha mirat de reüll... i és que no es pot fer tot!!!


















Quan pujo a la Pica, cada any, m'hi deixo els ulls!!

dilluns, 1 de setembre del 2008

Imatges d'estiu.



Després de no actualitzar el bloc durant un mes, hi torno amb moltes ganes.

Durant els primers dies d'agost em trobava pesat amb el Cavall de Rodes, però a poc a poc vaig anar fent-me a la bici. Gairebé he aconseguit sortir tots els dies, si bé és cert que cap dia he fet més de 80 km. Estic content, he aprofitat els dies.

Pel demés, pesca amb mosca, excursions a la muntanya, canòniges i migdiades, algun llibre sota l'ombra d'un pi, fotos per copsar el moment...

Tant de bo que tots hagueu tingut unes bones vacances.