dilluns, 27 d’abril del 2009

Quelcom.



He gaudit molt fent cada una d’aquestes fotografies… m’han regalat moments d’una bellesa particular, especial, senzilla, planera, sincera, única!

Quelcom em passa amb les persones!!!























diumenge, 26 d’abril del 2009

Volta al Parc.



El Turó de Castellsapera, el Montcau i la Mola, són els tres punts més alts del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.

Dissabte van ser sota els nostres peus, tot fent una circular, i entre mig, dinar calent al poble de Mura… com m’agrada dinar a Mura, a Cal Carter.
Poca gent per tot arreu!

Poc més de 30 km i 1.711m de desnivell positiu.

Un dia senzill… perfecta!



El Paller de Tot l'Any, amb Montserrat al fons, des de Castellsapera.



El Queixal de Porc des de dalt Castellsapera.



Petit habitant del Parc.



Turó del Montcau.



Roca Mur.



El cim de La Mola, al fons, des del Turó del Montcau.



Castellsapera, al fons i al centre, des del Montcau.



Porta del Monestir de Sant Llorenç, al cim de la Mola.

dijous, 23 d’abril del 2009

L'Ànima de Sant Jordi.



Sant Jordi és tradició, de les de Costumari, principal, major, i ben entesa... molt noble.

He dinat a Monistrol de Montserrat, entre setmana és lloc tranquil, silenciós, amable i hospitalari... s'hi dina bé, amagat a la plaça hi tenen un cuiner molt ferm, mai em deixa marxar amb gana, em tracta millor que no pas mereixo!

Avui, a la sempre solella plaça, era festa; una humil parada amb no més de cent llibres trencava la rutina diària; era tot sol resseguint els llibres, els fullejava, els acaronava amb mans i ulls... estampa anginesca.
Quan un home menut, local de mena i de vida poc definida, m'esperona: Si yo escribiese un libro de mi vida, vendería más que nadie!!!!
Si hagués escrit un llibre, li hagués comprat, sabent que no tindria el millor estil, però sí les millors històries... històries anònimes, desvalorades per pròximes, amagades rere el depreciï social, poc comercials... històries de mirada gens occidental!

Llegeixo menys del que hauria de fer-ho però, sí he llegit moltes cares i mans... l'ànima de les persones!

dilluns, 20 d’abril del 2009

Matinals.



Cap de setmana de matinals trescadores... corriolades de mig dia, passejades de passos curts, esmorzars llargs, endrapant boscos, caçant turons sense nom, badant tot, ensumant boires, fumejant l'alè, engolint l'horitzó...

Dissabte al Berguedà, diumenge al Vallés.

Les matinals són, per tot plegat, una prolongació del Costumari.



divendres, 17 d’abril del 2009

La Nebotada.



Deixem enrere una Setmana Santa plujosa. Coses que he aprés:

1. Es pot estar quatre dies dins d'una casa plena a vessar de nebots cridant, xisclant, llufant-se i atonyinant-se, sense prendre cap aspirina!
2. La nebotada ronca lleugerament, però, jo ho faig més que tots junts!
3. A taula, la nebotada no diferencia l'ànec del pollastre.
4. Per la ciàtica, no és bo carregar-se a collibè més de dos nebots a l'hora.
5. És possible fer un minut de silenci amb la nebotada i que cap pateixi un infart!
6. Els nebots, no fan sudokus, fan grafits a les parets i al sofà.
7. L'efervescència adolescent, a voltes, també té nom de nebotada.
8. La Matagalls Montserrat és un passeig al costat de la nebotada.
9. Semblen iguals, però no, cadascun té la seva pròpia personalitat
10. Són el millor paisatge que mai he vist!





dimecres, 15 d’abril del 2009

Bústies.



Des d'aquí, reivindico els escrits més genuïns, ancestrals, sincers, esperats, segellats, viatgers, immortals... la relació epistolar!

Creu de Sant Jordi per elles, per les cartes...

...vull dir!

diumenge, 5 d’abril del 2009

Grandeses Quotidianes.



Cap de setmana d'encefalograma naturalista, muntanyenc i sensacionalment parlant gairebé pla; trobo a faltar els espais oberts, purs, salvatges, poc observats... no me'n ser estar, no m'acostumo a veure'ls tot sovint, els enyoro només deixar-los, em roben moments únics i difícils d'oblidar...

...com el Cor de l'Anginesca!!!

YouTube: L'Assumpta canta envoltada per l'Òscar i el Jordi a una banda, i per qui això escriu a l'altre.





dijous, 2 d’abril del 2009

Alt Pirineu.



Aquesta obra vol ser l’ajut i l’excusa perquè qualsevol sortida al camp esdevingui un moment únic en què els nostres sentits recuperin la seva funció original de descoberta i ens regalem estones de plaer atàvic, aquell de quan érem nens, quan corríem rere papellones, flors, caragols i sargantanes, i quan ens preguntàvem com es deien.

Amb aquestes paraules s'introdueix la Guia Il•lustrada de Flora i Fauna del Parc Natural Alt Pirineu en un món humanitzat i alhora salvatge, a cavall del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, amb gairebé 70.000 hectàrees i una bellesa que en qualsevol època de l’any no s'oblida.

Més de mil il•lustracions i de sis-centes espècies, entre ocells, plantes, bolets, peixos, papallones, mamífers...

Una guia que m'ha agradat molt!

Flora i Fauna del Parc Natural Alt Pirineu.
Brau Edicions. Gener 2009.














Imatges del Parc en diferents èpoques de l'any.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Comunicació.



Al Pirineu, el temps passa molt a poc a poc, la gent parla molt menys però, es comuniquen molt més… vull dir!

És interessant!