dilluns, 23 de març de 2009

Melics.



És normal que un home vulgui i se senti el centre del món, ja sigui ministre o sexador de polls, tant se val... qualsevol món neix i mor en el melic.
És clar que hi ha melics i melics però... tots melics.

Quan a Salvador Dalí li preguntaven si es considerava el millor dels seus contemporanis, categòrica i cerimoniosament deia que no, que els altres eren millors... que ell solament era un geni!!

Diumenge, el món era dins del meu melic en forma de becaina rosegadora de prats alpins, d'un geni anomenat Bosc de Virós, d'un dalinià bec de picot que trencava el silenci orquestral establert.







Fent l'olla de Núria.

15 comentaris:

Assumpta ha dit...

El Vídeo és boníssim!! com m'agradava aquesta sèrie :-)) L'humor anglès és bo de veritat!!

I les fotos són magnífiques, Alex... Si Dalí era un geni de la pintura, tu ets un geni de la fotografia que comparteixes amb nosaltres aquestes meravelles :-))

Jordi ha dit...

Brutal el video!! Com ens poden fer pensar com ells volen depenent de l'enfocament que facin. Són uns cracks... o nosaltres massa maleables o tontos!

Alex. ha dit...

Parroquians, les sèries angleses són totalment selenítiques, però, no hem d'oblidar mai les nostres Teresines... fidel radiografia del barri de Gràcia, del tarannà colectiu català i de "natros mateixos".

Assumpta, a l'última foto, al fons de la vall, es pot veure Núria.

Jordi, anem nant-li'n fotent hipoteques i enquestes!

òscar ha dit...

bon jorn, companys de l'anginesca!!!

emotiu reencontre amb el "sí ministre" i encara més emotiu el rewind de la memòria vagarejant per sèries angleses ...

potser la més matussera (però innovadora en el seu moment) va ser "benny hill" i els ja cèlebres collejotes rítmics que li fotia al petitó.

d'altres, com "un hombre en casa" o "els roper" ironitzaven sobre la convivència quotidiana amb també molt salero

però, pel meu gust, el zènit de les sèries angleses va conquerir-se amb la mítica i inimitable "els joves" en la que un pis d'estudiants força peculiars es convertia en la perfecte cohabitació entre la música de madness o cliff richard i un humor, entre surrealista i groller, d'alt voltatge. la veu d'en vivien (ei tiuuu, tenim video?), els ocurrents diàlegs (estem avorrits/ doncs tius, podriem anar a la uni/ vivien, no estem tan malament), la cançó del doctor martins botas o els animalons de peluig que vivien a la nevera m'han idealitzat tan la sèrie que la conservo, baixada de l'emule, en la carpeta de "emblemàtics".

com emblemàtiques són, tot i que a vegades em perdi en comentaris extended-play fent bo allò de que l'arbre no deixa veure el bosc, les teves fotos i posts que, òbviament, estan a la carpeta emblemàtics que tinc al meu cor.

Gemma ha dit...

bon dia!
ostres i crustacis de tota mena! ara no puc veure el vídeo. m'hauré de quedar amb la intriga fins que arribi a casa...
les fotos són impressionants, m’ha agafat fred i tot. brrr.
oh, "els joves", gran sèrie! crec que va inspirar força pisos d’estudiants.
òscar, només dir-te, que comparteixo aquests, els teus pensaments, envers (tot i escrits en prosa) “els joves” i el “cavall de rodes”. però, ho has plasmat tan rebé que no goso dir res més.
au, continuarem nant-li’n fotent i nant-li’n refotent.

Alex. ha dit...

Òscar, Cavaller Emule. Els saltironets d'en Benny, els quartos de bany emmoquetats dels Roper i les sempre Joves converses existencialistes, són entrades principals de l'Enciclopèdia Britànica.

Els teus comentaris, com els de tots, són els arbres que sostenen aquest bosc!

òscar ha dit...

l'enciclopèdia britànica, amb tots els respectes, es menja les ungles d'enveja contemplant la creació dia a dia, entrada a entrada, del costumari anginesc que rebifa safenes, angonals, marshalls, megapubilles, cavallers, descapotables, etc.

i així, dia a dia, entrada a entrada, nant-li'n fotent ...

Assumpta ha dit...

Jejeje jo us llegeixo i m'ho passo pipa :-)

M'ha encantat aquesta exclamació de la Gemma "ostres i crustacis de tota mena!"

Assumpta ha dit...

Haurieu de tenir un escut... Per què no dissenyeu un Escut del "Cor de l'Anginesca dels Cavallers i Dames de la Quatribarrada"?

En Jordi sap dibuixar, oi? jejeje

Jordi ha dit...

Ai, les sèries angleses. Les meves preferies, per ordre ere:
1) Hotel Falwty. Genial! Crec que només escriure aquest nom ja em comença a entrar aquell parlar del Manuel, aquella sordera del coronel que vivia a l'hotel i les canejades, postures, bots, salts, despotricacions varies, nant-li'n fotent als insults del Basil Fawlty (conegut com a Siñor Fawlty).
2)Alló, Alló! (que no alló d'allà, sinó aló aló, en francès). Aquells alemanys, aquella resistència, aquell "ha aparcat el tunc a fora la porta", aquell René, i aquells aviadors amagats a les golfes.
3) L'Arturo Fernández va fer alguna sèrie anglesa?

P.D.: No goso posar-me a dibuixar. Sóc un desastre. Els homes encara els dibuixo amb una rodona (cap) i quatre pals (tronc i extremitats).
Cas de fer bandera, dibuixaria una safena ben gran i la forma de la bandera seria de bloc (amb anelles).

Alex. ha dit...

MegaPubilla, si el Cor de l'Anginesca fes una sèrie televisiva... trencaríem audiències. Monegal en deixaria constància. Nant-li'n fotríem shears selènics!

Marshall, ni al mateix bosc de Sherwood a Gran Bretanya, es coneixen uns arbres com els vostres.

Dama Quatribarrada, quedes nomenada Salvadora Dalí en la confecció de l'Escut Anginesc en forma de punt de creu!

JordiDescapotable, veig l'HohaveuvistTeam concentrat a l'Hotel Falwty, al René de coach i a l'Artur Fernandes com a cap de premsa.

òscar ha dit...

jo pagaria per veure arturo fernández al pis dels joves dient-li xatins a vivien, mike l'enrotllat, neil i companyia.

Assumpta ha dit...

Tenim tants Títols acumulats tots plegats que ja no sé quants nomenaments he rebut jajajajaja això de "Dama Quatribarrada" suposo que va per mi per lo del punt de creu :-)))

A veure, Jordi... una caricatura teva que tens posada al teu blog, no està feta per tu mateix?? noooooo?? sempre he pensat que tu eres l'artistaa!! jajaja
Allí diu "Jo, jo mateix i les meves caricatures" :-)

Jordi ha dit...

No l'he feta jo, me la van regalar. Si jo sapigués dibuixar d'aquesta manera, segurament no em dedicaria al món de la informàtica.

Assumpta ha dit...

Ostreeeees tot aquest temps m'has tingut enganyada!! jajaja

I jo que vaig estar a punt de demanar-te que me'n dibuixesis una!! :-))