divendres, 27 de febrer del 2009

Atrapar Coloms.



A sota casa hi ha una plaça modesta i alhora molt principal, hi neixen vuit carrers on el comerç els hi dona vida, es tragina amunt i avall. Hi he passat el matí.

Els jubilats seien al banc del "sinofos", robant l'escalfor al sol, regalant mirades i fent gana; una àvia caminava de la mà de la seva filla... qui té una bellesa colpidora i que un home ric, però honest, la va treure de treballar; un servidor convalescent, passejava l'engonal mirant d'atrapar sense èxit coloms; les mestresses carretejaven per fer feliços als seus marits a taula, subtil estampa d'amor, més enllà de paraules; els quarts i les hores tenien nom de campanes i lliscaven com fulles de tardor.

Amb plena confiança i admiració, m'he assegut a tocar dels catedràtics, dels que quintaessencien el seny en forma de vellesa, allò que somnio arribar. Converses anacròniques d'una dolçor extrema.

He passat el matí a la plaça aprenent un munt de coses, com ara... atrapar coloms!!!











dijous, 26 de febrer del 2009

Inversemblantment Contemporanis.



Si anar a trescar corriols és una sort, fer-ho al costat d'amics encara ho és més; contemplar una avetosa, o un ramat d'isards, o fer un mos a qualsevol refugi, o simplement... ser-hi, són experiències d'un regust difícil d'oblidar; ho faig gairebé cada cap de setmana i encara no me'n he acostumat.

Tots plegats som infinitament diferents!!!

Quan ens morim, la Comunitat Internacional feria bé en dissecar-nos i encabir-nos en un lloc principal, com exemple d'entesa entre persones i mons inversemblantment contemporanis.



















dimarts, 24 de febrer del 2009

Ser un mateix.



El metge m'ha cosit l'engonal amb set grapes, una a tocar de l'altre, agermanades, còmplices i fent-se costat em mirant de reüll.

Al capvespre, quan m'enllito, no sé com posar-me... doncs les grapes tenen vida pròpia, m'estimen i m'abracen l'engonal. No trobo la manera de estar-me dins el llit, he provat de fer el pi... res; he fet castells de nou amb folre i manilles... tampoc; i finalment he fet meu el kundalini de ioga... sense obtindre cap resultat.

Tip de donar voltes i voltes, m'he estirat, he tancat els ulls i he pensat amb les meves muntanyes... ni cinc minuts he tardat en adormir-me!!!











dilluns, 23 de febrer del 2009

Petites Grans Superacions.



El proper 15 de març comença la XII Copa Catalana de Caminades de Resistència(CCCR), en poques paraules, és un circuit català de 20 marxes caminant, organitzat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya(FEEC), sent la més curta de 45 km i la més llarga de 100 km., repartint-se al llarg i ample del territori, fins el més de novembre. La més coneguda pel gran públic és la Matagalls Montserrat de 82.8 km., la resta són menys populars però, tan o més interessants.

És una manera fascinant de conèixer i estimar Catalunya.

Impossible descriure en un post les meravelles d'aquest circuit on no hi ha guanyadors ni perdedors, tothom camina per un mateix i noble objectiu... arribar!!!

No hi ha herois, són gent absolutament normal i corrent, de totes les edats i condicions, gent que toquen de peus a terra... i mai millor dit!

Aquest YouTube de Paul Simon no li cal cap presentació, tan sols fixeu-vos en el públic com balla, com riu i com s'ho passa... doncs això és la CCCR, una autèntica festa de petites grans superacions personals!!!













Vall d'Ordesa al Pirineu d'Osca. Tardor 2008.

dissabte, 21 de febrer del 2009

Llibres.



Divendres vaig passar pel quiròfan, assumpte menor; estava tranquil i serè, doncs, pel pensament només m'hi corria la pau que dona saber-se protegit per un exèrcit d'isards, cabirols, muflons, guineus, erminis, galls fers, esquirols, fagines, bernats pescaires, picots negres... tan sols demanava que quan el cap em deixes de donar voltes, se'm tornés a quedar mirant cap a la Moreneta!

Ara, descans i repòs, amics i companys, afecte i estima... tot immerescut!!!

Un detall per agrair: "1001 Libros", amb el subtítol, "Que hay que leer antes de morir", escrit per Peter Boxall i José Carlos Mainer de l'editorial Grijalbo.
Compendi de mil un llibres de gran qualitat, que a manera de post de no més de tres-centes paraules situa cada autor i el seu títol, enaltint els seus mèrits.
Transcric del próleg: La ficción en prosa vive con tantos aspectos y en tantas lenguas diferentes, en tantas naciones y siglos, que una lista como esta se hallará siempre, y siempre deberá estar, marcada, formada y deformada por lo que deja fuera.
Transcric de la contraportada: Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mí me enorgullecen las que he leido. Jorge Luis Borges.







dimarts, 17 de febrer del 2009

Alegria.



Si hagués de posar-li el nom d'una muntanya, seria el del Puigsacalm... doncs es miri per on es miri, no se li troba altre cosa que no sigui bellesa; si hagués de posar-li el nom d'un riu, seria el de la Noguera Pallaresa... perquè a dins hi té molta força; si hagués de posar-li el nom d'un animal, seria el d'una daina... doncs escriu amb la mateixa tendresa que camina aquest cèrvid; si hagués de posar-li una hora del dia, seria el trenc d'alba... quan la Llum clareja!

El Puigsacalm, el Noguera Pallaresa, una daina o el trenc d'alba, adjectiven una actitud noble, una bona persona.

Li poso aquest YouTube ple de bellesa, de força, de tendresa i de claror.

M'agrada molt el teu bloc... Assumpta.

Li faig un racó a Corriols de Tinta... li donarà alegria!











Noguera Pallaresa i els seus voltants a la Vall de Montgarri.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Oficis.



Viure més de 80 anys ininterromputs al Pirineu, només del que dona la terra i el bestiar, és un ofici que té els dies contats, en queden ben pocs, tenen un vestit pels dies de diari i un altre pels dies de festa, et miren als ulls i somriuen, amb poc passen el dia i amb menys la setmana... res diferent del que sempre ha set, estat o sigut; el mateix... vull dir!

Gent parca en les paraules que no en les seves mans; vestides pel fred dels llargs hiverns, el vent del port, el munyir de les vaques... un ofici que s'acaba!



diumenge, 15 de febrer del 2009

Res a canvi.



Cap de setmana on, sense demanar res a canvi i sota una catifa blanca, l'Alt Pallars ha dolçament assassinat de plaer qui l'ha mirat.



















Les valls i els seus pics són nevats; des de dalt els turons no és podia veure però, sí és podia imaginar com l'ós bru hiverna en un cau, on ja han nascut dos o tres petits... els veurem a l'estiu?

dijous, 12 de febrer del 2009

Badar.



Al Pallars Sobirà, innivacionalment parlant, aquest hivern està sent ufanós com no ho era fa anys; tot i que ha nevat bastants dies des del desembre, no ha estat fins ahir que ha arribat la primera gran nevada de la temporada, on els flocs de neu que queien eren com el puny d'una mà, són nevades per badar-hi com es bada davant del foc de la llar... veure-les produeix un plaer majúscul i captivador!

Les properes nits seran totalment estelades, nits d'una lluna gairebé plena; la neu nova, junt amb les escorces i branques platejades dels bedolls nus, reflectiran la llum de la lluna amb una natural generositat... per badar-hi!

La neu que ja hi havia acumulada a les muntanyes, afegida a la caiguda les últimes hores, garanteixen un desglaç a començaments de primavera per badar-hi... però això, és un altre història!









Neu del Pallars Sobirà.