De tota la vida he anat a caminar, sobretot per muntanyes, i no ha set fins ara, després de molts anys, que en començo a aprendre, a caminar... vull dir.
Allò que comença sent un joc, passa a ser un entreteniment, es fa una afició i acaba sent una passió; el que més satisfà, no són els pics o llocs més reconeguts, ni els dies més calorosos o freds, ni aconseguir les fites més inversemblants, sinó quan el mateix caminar et regala noves sensacions... a cops en forma d'una varietat infinita de matisos tardorencs, o de prats d'alta muntanya coberts de narcisos blancs al juny, o de matineres rosades de primavera o de freds silencis sota la nevada hivernal.
Caminar acaba sent, més que caminar, un cúmul de sensacions... i sensacions és lo que es té amb la pesca amb mosca quan qui t'alliçona es diu: Marc Vande, tot el que sé, m'ho ha ensenyat ell... un món il•limitadament ric i apassionant.
Deixo pendent un escrit de la pesca amb mosca... ple de sensacions!!!
Faja de las Flores a la Vall d'Ordesa. Osca.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
22 comentaris:
La pesca amb colom també la domines? Ho dic perquè últimament només fas que caçar-ne. En canvi, les mosques, ja són més difícils caçar. Només conec un crack enganxant-les amb els palillos xinesos. No és altre que Pat Morita (Sr. Miyagui de Karate kid), a.c.s., sinó et podria donar unes classes magistrals.
Quines fotos més precioses!!... però jo no podria venir pas amb vosaltres a fer aquestes caminades, deixant a part certes qüestions físiques... és que tinc vertígen!!
Si jo hagués d'anar per aquests camins, m'agafaria un rodament de cap que... fiiiiiiiiuuuu, Adeú Assumpta!! (PLAFFF)
Jordi... estarem d'acord en una cosa, el Sr, Miyagui(a.c.s.), mestre palillero, seria un fantàstic pescador de truita amb mosca, doncs la seva paciència era més que contrastada!
Evolució Safena: Un kilòmetre.
Assumpta, tot i ser escarpats, aquests camins són ben fressats i prou amples per passar-hi; el vertigen el podríem eliminar amb una teràpia de xoc... el xoc de les meravelles paisatgístiques!
estic amb l'assumpta que les fotos són de les que et fan venir un no se què a l'estòmac. potser tu i en jordi esteu més acostumats a normalitzar aquesta mena de paissatges però, a mi que no agafo ni un trist telefèric, m'imagino reptant pels camins per notar que TOT el meu cos és en contacte amb el terra.
els entreteniments que, començant com un joc, acaben esdevenint més que una passió una forma de vida, són les millors passions que hi ha.
m'agraden molt els teus posts alex i la forma de transmetre coses. i m'agrada passar per aquest racó sabent que us trobaré a tots.
sou una sort d'amics blogueros!!! :)
Gràcies a tu Òscar, Mestre Miyagui de la paraula, recolector d'amics, vèrtex de l'onomatopeia, lladre de cors, esmeuïsta culé de carns arrebossades, mirall de Mr. Marshall i no continuo per tal de no assassinar-te d'una més que merescuda vanitat, que ben administrada, et fa donar lo millor de tu... als que t'apreciem!
mestre miyagui ... de la paraula?
que m'ho veig venir. que vols que vagi a passar el drap, hores i hores, a aquells vidres que tenen lletres adhesives anunciant ofertes textils i grans promocions a l'interior.
demà no puuuuuc! (amb aquella cantarella de se sienteeeeeee)
Ara copiaré aquest trosset de comentari de l'Òscar :-))
"m'agraden molt els teus posts alex i la forma de transmetre coses. i m'agrada passar per aquest racó sabent que us trobaré a tots."
Amics contertulians, si continuem fent-nos afalacs, entregant-nos i robant-nos el cor continuament, el més probable és que tots plegats acabem amb una... angina de pit!
Us ho dic... de tot cor!
Estic amb l'Òscar. Els articles de l'Alex són trenmendament bons i sobretot reflexius. A part, m'agradaria fer una observació: aquest bloc últimament té més visites i més comentaris que la pàgina del PP, la web dé l'Abadia de Montserrat o el blog del senyor Bachs. S'ha convertit en un tràfic continuat de petjades en forma de comentaris inversemblant i del tot coherents on cadascú diu la seva i on tothom està en una armonia completa. Celebro tenir aquest petit racó on amics de bloc com vosaltres el visiteu i la podem fer petar dient veritats com a punys.
Bé, us deixo que me'n vaig cap a l'hospital. Ara arriba l'ambulància. Diagnòstic: angina de paraula de Miyagui. Estava donant cera i pulint cera a la pantalla de l'ordinador mentre llegia ensimismat els comentaris i dec haver fet massa esforç.
jordi ... vaig cap a la sala d'espera???
l'angina de paraula de miyagui necessita de moltes proves. aquesta tarda estic amb el nen i, anar amb ell, és anar amb la psp, la ds i el cqc (també).
és de bon cor i segur que et deixa alguna maquineta entre prova i prova.
fa un pique al brain trainning?
bon cap de setmana, calçotairessssss!!!!
Jo venia a dir bona nit :-)
Ah! Que jo no crec que ens agafi cap angina de res jejeje... és maco dir coses boniques i que te'n diguin :-))
Ahir vaig jugar amb la Wii una estoneta al joc de bolos. Avui tinc agulletes a l'espatlla. Quines coses que té la ciència.
L'angina de paraula de Miyagui de moment superada. Ara m'han recomanat que per no agafar un atac de Martínez Sória m'assegui al sofà i no vegi Cine de Barrio. Quines coses que tenen els metges...
Vagi molt bé amb el NEN, amb la PSP, amb la DS i amb el CD, DVD, LP i CA (Carn Arrebossada).
Ah!! Bona nit, Assumpta! M'ho deixava... Es que m'acabo de llevar!
dia de muntanya STOP engonal i safena renéixen com ave fenix STOP angina d'emoció STOP assumpta bona nit STOP jordi miyagui dels bolos STOP òscar miyagui carns arrebossades STOP
STOP a la mala ratxa del Barça STOP tinc son STOP me'n vaig a dormir STOP Me n'alegro molt de la notícia STOP Petons a l'engonal i la safena STOP Records STOP Gaudeix del Brain Training Oscar San STOP Assumpta Miyagui deu estar dormint mentre caça mosques amb palillos STOP Bona ni... zzzzzz zzzzzz zzzz
CATALUNYA DESPERTA DEL MALSÓN
Barcelona.- Perfecte simbiosi, la que ens ofereix aquesta matinal dominical, entre el sol i l'ànim de la població catalana.
La parròquia culer despertà ahir nit del malsón de les darreres jornades i, avui matí, la primavera ha entrat en milers de llars catalanes.
A ca l'Àlex, les promíscues engonals i safenes han optat per buscar altres cossos oferint llibertat a l'home del cavall de rodes per entregar-se, en canal, als braços que més el plauen: els dels pics i les carenes.
En Jordi, d'allò més cofoi per la victòria dels d'en Guardiola, dorm com un nadó tot calibrant el grau de comptibilitat entre les caminades per indrets de desnivells ferotges i les també ferotges nits tancant la persiana de les sales de ball (o boites).
I Assumpta, la nostra pubilla per antonomàsia, dóna regna solta al seu esperit possitiu repassant l'sport amb un somriure a la boca i, en un petit rampell de malifetisme gens reprobable, consulta a les planes dels diaris as i marca el resultat del derbi madrileny.
La primavera sembla que és aquí. Com és aquí el nen que, amb cara de pomes agres, m'espeta un rotund "quan esmorzem?", símptoma inequívoc que m'estic enrotllant massa. Mentre, la meva dona dorm. Zzzzzzz.
Irremeiablement tots morirem... morirem d'una angina de pit... d'una dolça angina de pit.
I el seguici fúnebre, als peus del nínxol dirà: Varen morir els quatre a l'hora, l'Assumpta d'una angina de bellesa profunda, l'Òscar d'una angina de llàgrimes esmeuïstiques, el Jordi d'una angina catòdicament capriana i l'Alex d'una natural angina safènica.
I el que mai sabran, és que les quatre angines convergien en el quatribarrat aprecií que es professaven i que embolicava els seus fèretres.
...seria una anginesca manera de ser traspassats!
Nova entrada del Pompeu Fabra.
Anginesca: Mort sobrevinguda, sense explicació natural, que esdevé una de les més altes felicitats humanes, fruit d'una quatribarrada bellesa esmeuïstica capriana safènica.
Alex.Jajajaja mai hagués pensat que riuria llegint una esquela... i a sobre la MEVA!! :-))
Aquest blog està prohibit pel Col·legi Oficial de Psicòlegs i similars, perquè els hi deu treure feina... passes una mica per aquí, respires aire pur, rius... i fora cabòries que diria el Sr. President :-))
Òscar El Marca i l'As no els fullejo, però les notícies esportives de TVE no me les perdo per res del món quan els astres entren en conjunció positiva i fan que el Barça guanyi i el Madrid no :-))
Òscar, m'he quedat esmaperdut. Gràcies cavaller de l'esmeuïsme!!
Alex, gràcies per aquesta quatribarrada definició tant perfecte. Som els quatre cavallers, com les quatre barres de la nostra bandera, una franja per cadascú de nosaltres, una bandera per unir-nos a tots.
Assumpta, els psicòlegs no hi tenen res a fer per aquestes terres. Coto privat!
Més enllà d'obutiaris, sempre serem els tres Cavallers, protectors de la Pubilla de Reus, la Comunitat de la Quatribarrada... l'últim annex del Costumari!
una cavallers templaris "en el nom de l'assumpta"
Mare meva!! :-)))
Publica un comentari a l'entrada