dimecres, 1 d’abril de 2009

Comunicació.



Al Pirineu, el temps passa molt a poc a poc, la gent parla molt menys però, es comuniquen molt més… vull dir!

És interessant!





12 comentaris:

Jordi ha dit...

Mentre anava veient el Woody Allen fent de les seves, a cada "lingotazo" de cafè, jo li fotia queixelada a una galeta príncipe. L'he vist quatre vegades el vídeo. He arrassat amb el paquet de galetes...

Alex. ha dit...

Les galetes Príncipe i la meva infantesa són una mateixa cosa, era un nant-li'n fotedor de galetes Príncep sucades amb Nocilla.

Tens un comentari nou a la Marxa de la Selva... vull dir!

Quedes nomenat Príncep Nant-li'n de les Galetes.

Gemma ha dit...

bon dia,
m’han agradat molt les fotos, fins i tot m’han arrencat un somriure. I mira que amb aquest temps, em costa, eh!. també podria ploure de dilluns a divendres de les 12 h a les 6 h, no? en fi...
doncs, sí, sí, molt boniques (les fotos). a mi m’agraden molt més els animals que les flors :P, em comuniquen més...
jordi, príncipe nant-li’n de les galetes al cor de l’anginesca de beukelaer, espero que aquest cop, l’última tingues un excedent compensatori de xocolata.

òscar ha dit...

a mi, els riures enllaunats, em provoquen un efecte singlot que fa que, independentment de la imatge, rigui en escoltar-los.

estic esperant que s'editi un cd recopilatori amb els millors riures enllaunats de la història de la tele per comprar-me'l.

les galetes príncep han de tenir cadira pròpia al I anginesc meeting'09

Alex. ha dit...

Gemma, els animals del Pirineu són genials, encara que costa una mica a l'hora de fer fotos.
Curiós això que dius, en una noia... vull dir!

Òscar, aquest YouTube, psicològic sobretot, és molt del teu estil, no?

Albert ha dit...

Una imatge val més que 1000 paraules que es diu.

La muntanya facilita la comunicació oral, però no hi ha tanta cobertura amb telefon, internet, tele,... i això dificulta al mateix temps la comunicació.
Molt gran en Woody.

Vagi bé!

òscar ha dit...

el millor "youtube" psicològic mai vist era un en el que en tony leblanc va estar cinc minuts llargs senzillament pelant primer i menjant-se seguidament una poma

Alex. ha dit...

Albert, és cert que als pobles de muntanya no hi tenen unes telecomunicacions de primera, i això és un problema molt gros per ells... i gros de veritat!
¿T'imagines un diumenge de lliga sense poder veure el Barça i pastant com les vaques o les ovelles de la foto?... seria per tallar-se la vena safena!!!

Òscar, miraré de trobar aquest YouTube... per tal d'encabir-lo "post-itivament" al bloc!!
Anava a nomenar-te "Sir Funicular", però aquest títol no et fa mèrits... vals molt més!

zel ha dit...

Aix...cada vegada tinc més clar que sóc de muntanya i de poble...
Això m'enamora...

Assumpta ha dit...

Bon vespre :-)

Jo vaig deixar de comprar Galetes Príncipe perquè em duraven poc :-(

Alex, ets un fotògraf de categoria, ho dic i m'hi ratifico :-))

Alex. ha dit...

Zel, la silenciosa comunicació Woodyliana grata la de comarques!

Assumpta, et faig arribar un caixa de Galetes Príncep... amb l'esperança que durin més.

Jordi ha dit...

Gemma, no, no tenia extra de xocolata. Acabo de fer una queixa via buró-fax a la casa Bekembauer o com se'n digui...

Òscar: com els riures enllaunats del No passa res o del Guaita que fan ara, cap. Eren els millors!!

Situaria en el primer lloc de youtube sense enllaunar, si estigués, que no ho he buscat, el del Tip i Coll ensenyant com omplir un got d'aigua amb una gerra, amb traducció amb fracès del Tip.

Assumpta: espero que no et passessis als filipinos. Encara duren menys!!