diumenge, 22 de març de 2009

El Desglaç.



Cap de setmana d’amplituds tèrmiques al Pallars Sobirà, nits fredes i dies càlids; rendint-me al canvi d’estació, entregant-me al desglaç, asargantanant-me al sol de muntanya, esquellant-me al paisatge, safenant-me engonalment, fent sudokus… sudokunant-me, parant el temps amb el pensament, nant-li’n foten fotos a tot, cercant l’ós bru, museujant-me amb la comarca i la seva gent.

El desglaç… ja ha començat, força imparable d’aigua arreu.













13 comentaris:

òscar ha dit...

temps de transició anginesca ...

aquest cap de setmana m'he palplantat davant l'armari i, com a vacaciones en el mar (love boat), m'he acomiadat de folres polars i roba d'abric movent un mocador blanc. no he plorat per l'adeu.

mentre salpaven (?), cantava mentalment allò de "que se vayaaaaan, diles que se vayaaaaaan, de una p... veeeeeeeeeez". no tots els comiats són tristos.

Jordi ha dit...

A la primera foto, la de l'escorça de l'arbre, he vist un home, talment com les cares de Bélmez. He fruit i m'he belmetitzat amb l'escorça en tant que escorça.

Celebro el canvi d'armari de l'Òscar. Crec que al calendari popular falta la festa del canvi d'armari. Pel qui la faci, perquè jo tinc la roba barrejada. És una avantatge, ja que m'estalvio dos tardes perdudes, però per contra, no puc assaborir aquest fantàstic moment.

He trobat a faltar, també: el "armari, cabró, saluda al campió".

Aquest cap de setmana ha estat del tot mogut: m'he dalinitzat el dissabte (Port Lligat i Figueres, incloent museu) i el diumenge de costellada. Ah!! Diumenge al matí em va agafar un pinçament a l'esquena (par dreta) que encara em dura. Posaré una espelma a la moreneta perquè el fisio avui sigui capaç de solucionar-m'ho! Camino encongit, com si la safena em tirés des del peu. Crec que s'haurà d'operar...

Alex. ha dit...

Òscar, Love Boat ha fet un ERE, a més a més els "pinyos" del cambrer eren postissos, la música de capçalera era encisadora... amb un punt Sisiana.

Jordi, proposa un dia per la mutació armarienca, el patró podria ser el cambrer de Love Boat.
Espero amb falera el post dalinià costellaire.
Al tanto amb el pinçament!!

òscar ha dit...

si senyor; hi ha un home i va tot trajat, jordi!!!
també, en veure'l, he escoltat una mena de cacofonies que, suposo sensibilitzades amb el tema armaril, deien quelcom com "porqué tenia una mujer (qué dolor-qué dolor) dentro del armario"

signat: jiménez del oso

òscar ha dit...

el meu ídol era el sobrecàrrec gopher que, tot i estar dins d'un vaixell, no pegava un pal a l'aigua.

Alex. ha dit...

"el meu ídol era el sobrecàrrec gopher que, tot i estar dins d'un vaixell, no pegava un pal a l'aigua."

Ho esculpeixo en pedra i ho emmarco a la pared del despatx!!!

Jordi ha dit...

Jo sóc més de la Sra. Fletxer que de Vacaciones en el mar. Espero que em perdoneu la meva gosadia... Ara, per guardar penitència, faré un intensiu del Colombo, l'Ironside i Bonanza, amb el vostre permís. M'assentaré davant de tres teles i ho simultanejaré i nant-li'n fotent a les tres sèries a l'hora. Que cristu ens agafi confessats!!

Ara sí que m'has tocat la fibra, Òscar. Només puc que seguir la cançó: y el caradura le dice que le deje y le explique que sintió mucho frío y que ha llamado al doctor... i així, nant-li'n fotent!

Sempre porto un CD de la Raffaella al cotxe per aquells moments especials, sobretot quan el descapoto i vaig pel passeig marítim de qualsevol poble/ciutat.

òscar ha dit...

he citat la de l'armari de la rafaella perquè venia a tomb. però, si parlem de rafaelíssima, el meu top-3 seria, indiscutiblement:

1.- rumore
2.- hay que venir al sur
3.- fiesta

i, potser, s'hauria de citar també un hit, ara oblidat, anomenat crípticament
5353456 ...

http://www.youtube.com/watch?v=frD1jjS_mwI


jo era un màrrec aquella època però, per desgràcia meva, tinc massa memòria! :)

ps: vull anar, junt l'alex, l'assumpta i la gemma en elteu descapotable!

Assumpta ha dit...

Hola!! :-)

Aquest és un blog que té efectes relaxants en mi... Venia feta una fera, trista, empipada i...

Però poso la cançó i és ben bonica i miro les fotos de la natura i són precioses i sembla que ja no és tot tan greu... però és que m'han fet una marranada i no és just.

Us semblarà una cosa sense importància, ja ho sé... amb la de problemes grossos que hi ha a la vida, però jo sóc així de ximpleta...

Sabeu que estava jugant amb il·lusió al Joc d'en Tibau, doncs una persona que també participa li ha donat per comentar el meu llibre justament ara, sabent que jo jugava amb aquest. Clar, s'ha desvetllat el meu secret.

El joc acaba el 31 de març... no podia haver esperat a l'1 d'abril? I ja hi ha gent al seu blog fent broma del tema :-((

Sóc capaç de retirar-me del joc... però em sap greu per la gent que l'havia encertat honestament, llegint el fragment, jugant amb les pistes... No sé què fer :-(

--------

No conec gaire Antònia Font, però sé d'un blogaire que li agrada molt i, pel que és aquesta cançó, entenc que li agradi, és molt maca :-)) La vaig a escoltar una altre vegada a veure si m'animo :-)

Jo que no havia fet cap trampa de res!!

Assumpta ha dit...

Per cert... heu vist que precioses són les cortines que es veuen a la finestra? són maquíssimes!!

Només mirant aquestes cortines m'estaria una estona mooooolt gran :-))

(feu clic sobre la foto, que es veu més gran i val la pena, de veritat)

Alex. ha dit...

Jordi, et Cor de l'Anginesca es mereix una excursió carmanyolesca i descapotable a Sant Miquel del Fai.
Et recomano la reposició de Magnum(Tom Selleck), Luz de Luna(Bruce Willis) i les incombustibles Teresines(La Cubana).

Òscar, He estat a punt de posar a la Carrà en el post següent però, no m'he pogut resistir a l'enquesta del servei militar... entenc que haguessis votat NO!

Assumpta, a Cavall de Rodes... has guanyat tu, per alguna cosa et vàrem nomenar Princesa Google de Tibau.
I per celebrar-ho... excursió descapotable amb la Rafaella Carrà.
Les cortines pirinenques... Creu de Sant Jordi!

òscar ha dit...

jo, mentre l'assumpta no es posi ni un gram de trista, vaig a sant miquel del fai, canto tot el camí amb en jordi (fent coreografies, si cal) la discografia sencera de rafaella carrá i del puma (el viatge és llarg) i, en esmorzar sota un arbre al bonic indret quatribarrat, trec els entrepans de carn arrebossada (embolicats en albal) per gaudir de la natura com cal. entre amics i amb somriures!!!

Assumpta ha dit...

Iupiiiiiii diu l'Alex que a Cavall de Rodes he guanyat jo!! :-))

I Òscar jejeje de veritat que si imagino això d'anar a Sant Miquel del Fai fent coreografies de la Carrà... jijiiji :-))

Sou uns autèntics cavallers de la Quatribarrada. Haurieu de tenir un escut... ostres!! per què no dissenyeu un Escut del "Cor de l'Anginesca dels Cavallers i Dames de la Quatribarrada"?

En Jordi sap dibuixar, oi? jejeje

Ara copiaré això al post d'avui perquè ho vegi en Jordi :-)