“M’en recordo que era la tardor. L’aire devia portar un alè de fruita madura, una alenada de fecunditat joiosa. La primera tramuntanada hauria espolsat moltes fulles dels fredelucs pollancres. Les fagedes tindrien unes pinzellades rossenques, d’un vermell daurat de posta; però els boscos de pins estarien encara submergits en un mar de verdor. L’aire seria llis i transparent, sense que cap boirina enterbolís la diafanitat. Del que estic cert, és que les carenes del Puigmal –fins al Canigó- ja començaven a èsser abellides per la feinera puntaire que és la neu…
…no sóc un excursionista ni un historiador; però sento a dintre de l’ànima l’esperit d’aquestes contrades que ressegueixo, amb el delit de creure-les meves, perquè les porto a dintre. I elles em miren amorosides, donant-me una pau que és serenor i plenitud.”
El Petit País del Ripollès. Joaquim Boixés i Sabatés.
Edicions Maideu. 1970.
…una joia!!!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
9 comentaris:
I les fotos també! :)
l'altre dia vaig descobrir aquest bloc:
Les ascencions de Verdaguer al Pirineu.
No sé si ja el coneixies.
El coneixia, gràcies!
Mira't això, està molt bé!
...i ves a trescar per la Serra dels Llancers... una altre joia!!!!
Un bon vídeo amb uns dos minuts finals espectaculars i acabant amb un God bless Africa!!
I unes fotos genials... veure-les m'ha transmés uns mica de sensació de frescor... Els colors, las gotetes d'aigua. Ets molt bon fotògraf, Alex :-))
Ostres, no tenia ni idea d'això de Mossèn Cinto, aisss, quina vergonya :-))
Bona nit... no sé si tornar-me a quedar a dormir aquí a la muntanya, que aquí a Reus és asfixiant ufff
aquestes gotetes d'aigua refresquen tot i que no em poden caure pel damunt (que ho agrairia).
aquests posts fan que t'envegi la teva capacitat d'òrfebre de la natura.
Assumpta i Òscar, tot i la calor d'aquests dies, l'anginesca no deixarà de caminar, d'avançar!!!
...vull dir!
No em deixa veure el vídeo, de fet no em deixa entrar al youtube, no sé per què...
Fantàstiques les fotos. Les gotes semblen fetes amb el Photoshop i tot!
Adéu!
Caminarem... potser una mica més lentament, però caminarem :-))
Jejeje just entrar al teu blog i he donat un cop amb la ma a la taula i m'ha caigut un petit llàpis d'IKEA a terra!! :-))))
Ara l'agafo, pobrissó ;-)
Albert, fotos naturals... sense Photoshop!
Assumpta, dilluns vaig anar a Ikea i vaig pensar en vosaltres!
Jejeje durant un temps, cada vegada que sentim "IKEA" pensarem en la trobada montserratina ;-)
Publica un comentari a l'entrada