Guia de Camp dels Ocells del Països Catalans i d’Europa
Edicions Omega. Barcelona
Tercera reimpressió. 2006.
Adaptació al català del llibre publicat en anglès per Harper Collins Publishers, amb el títol Collins Field Guide Birds of Britain and Europe.
Hi són tots; el cucuts, les gavines, els falcons, els mascarells, les baldrigues, els cabussons, el enganyapastors, el blauet, les piules i cueretes, la mallerenga de bigotis, el puput… i molts, molts més!!
Dissabte al Pic de Font Blanca, a Andorra.
Una femella i tretze mascles… catorze ocells.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
7 comentaris:
De genolls també llegeixo aquest post, Alex! Fer becaina i tot és de saber-ne molt! Allà dalt, et sents el rei del món, amb tota la terra als peus.
Ops! Crec que sóc el primer...
P.D.: Records del sarcòfag. Hi vull encabir la Feliu a dintre, perquè és conservi encara millor.
I un voltor(?) a la foto 13! ;P
Fantàstic!
Ocells o 'pàjarus'??
Unes fotos precioses, sí senyor.
pobra femella!
tot i la fama femenina de no tancar el bec ni quan dormen, penso que la proporció de 13 a 1 faria que la femella acabés el seu vol amb les oides fartes de comentaris envers el darrer fitxatge suec del barça, el "tremendu" accident d'en massa o de les aventuretes nocturnes d'ocells avessats d'anar de niu en niu.
sort que el paissatge li permetia desconnectar! :)
Sabieu que alguns Evangelis apòcrifs expliquen que el nen Jesús, quan era petitó, feia ocellets de fang, bufava i els feia volar? La imatge la imagino tan tendre :-)
(I la carona que posarien els altres nens... jeje)
Aquesta cançó sempre m'hi ha fet pensar :-)
Un vídeo preciós, unes magnífiques fotos i la meva sincera admiració per lo moltíssim que sabeu de la natura :-) A vegades alguns dels noms d'ocells, d'arbres o de flors, de muntanyes... que esmenteu jo ni tan sols els havia sentit a dir mai :-)
Pel proper canvi de foto de capçalera proposo la número 15... em quedaria molta, molta estona mirant-la. Si no fos perquè de fons de pantalla tinc posats gira-sols (en honor al meu Vincent) te la pisparia i la posaria ara mateix... M'ha transmés molta pau.
Què passada de Font Blanca (s’hauria de dir Font Verda, quin goig d’herba). Les fotos simplement espectaculars. Per cert, la cinquena foto sembla força adient com a fons pel títol del blog.
Vista la foto m’adono que l’única femella estava envoltada de catorze voltors, però només un volava, je, je.
Jordi, aquestes becaines d'alçada són "creudesantjordi"
Nefertiri mai va fer una becaina al Pic de Font Blanca.
Elur, sí, un voltor i... tretze més!
Ni ocells ni "pàjarus"... "pajarracus"
Gràcies!
Amkiel, llàstima no poguessis vindre, ja t'hauran explicat... va sortir tot rodó.
Òscar, la propera promesa serà ocellaire en forma d'olla de Núria o pic major.
L'ocell femella era valent, molt valent... bec major!
Assumpta, també t'encabim a la propera promesa... en forma d'ocell femella que sempre vola molt amunt!
Entre els núvols de totes classes... allí sí que puc saltar jejeje
Publica un comentari a l'entrada