dilluns, 29 de juny de 2009

Ser Un Mateix.



Dissabte al matí a Montserrat... amb l'Anginesca, amb el Cor.

Pujada a peu, de Monistrol al Monestir; saber que arribes a un lloc majúscul caminant fa passar la calor... és més romàntic i esdevé un fet encara més gran!!

Catifa vermella de pensaments, l'Abat no hi era i ens rep el Cardenal, més principal, en Cisneros; cafè i coca a casa seva; parla bé i es fa entendre, mirada planera, de confiança, com a casa!

Nomenaments Anginescs:

Delegada a les Terres de l'Ebre i també a Ikea Platja Eucaliptus, l'Assumpta.
Delegat a Burkina Faso, l'Òscar; el de Banyoles... subdelegat.
Delegat a la FEEC(Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya), el Jordi.
Delegada de festes, Núria Feliu.
Delegada al camí dels ganxos al Puigsacalm, l'Elur.
Delegat Vitalici a la Llotja del Camp Nou, l'Albert.
Delegat al Circ Cric, Tortell Poltrona.
Delegada a Castelló de Farfanya, a la franja, la Gemma.
Delegat a la Federació Internacional de Hula-Hop, en Josep Lluís.
Delegada a Ikea Palau de Plegamans, la germana de l'Assumpta... la Mercè.
Delegat a Madrid, l'Escolanet.
Delegat a Sant Miquel del Fai, un servidor.

El secret???... ser un mateix!!!

...com és ell mateix, sense concessions a la galeria, absolutament tranquil, per volar molt alt, uns adéus plens de sentit... molt i molt rerefons...!!!!!!

...l'encabeixo a Corriols de Tinta, a l'Albert i el seu Racó Blaugrana.



El Delegat a Madrid... l'Escolanet!!
Foto. Jordi Català Roca.

15 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quina il·lusió em fa llegir el teu post d'avui... i quin títol tan maco li has posat!!

Quatre posts hi ha a la catosfera parlant d'un mateix fet i tots, en el contingut, hem coincidit en el que tu poses com a títol :-))

Accepto el nomenament i avisaré a la meva família dels seus nous càrrecs jeje

I et felicito per ser el guanyador de la juguesca per endevinar l'edat de l'Albert ;-) (en Jordi et donarà el premi jajaja)

Els personatges del vídeo d'avui, també són ells mateixos i jo me'ls menjaria tots... ara bé, primer els deixaria acabar la magnífica obra conjunta que preparen (amb roses d'abril com a decoració) :-)

elur ha dit...

Això de l'escolanet a Madrit... em té despistada... és per fer calerons pels catalans o per fer pot per pagar Cristianos?

M'agrada aquesta crònica... però els ganxos?? ufffffffff... fan por, è?! malgrat això, moltes gràcies :*)

XeXu ha dit...

No podia deixar de passar per aquí ja que he llegit els altres tres posts abans, també t'he de felicitar a tu per haver complert la promesa, i m'alegro que tot anés sobre rodes, com el teu cavall.

Jordi ha dit...

Alex, un post espectacular! Com sempre, quina novetat, no?

Nomenaria també les Tresines com a responsables de festes majors d'arreu de Catalunya!

Visca la germano, el ser un mateix i la naturalitat que regni pels segles dels segles sobre la capa de la terra!

òscar ha dit...

contxos alex, quin post tan bonic tio!

la senzilesa de ser un mateix no sempre és massa senzilla (valgui la contradicció). sembla que sempre tenim la trista excusa que els rols a la feina, la convivència amb veins i amics, les relacions amb els altres o el filtre d'un bloc mitjanament anònim ens condicionen modificant la manera de fer i ser.

dissabte passat es va comprovar fefaentment (com mola encastar aquest curiós mot en un text!) que no té perque ser així.

una abraçada amic!!!!

Albert ha dit...

Buff, a la llotja no sé si hi estaria a gust malgrat els canapés de la mitja part. No es poden celebrar els gols, s’ha d’anar ben elegant,... em conformo en veure el partit des del Camp Nou.
Àlex, delegat a tots els indrets muntanyencs que mereixin una foto.

Enhorabona per haver estat el més proper a encertar la meva edat.
Adéu!

Alex. ha dit...

Assumpta, ho vàrem passar genial... Montserrat no defrauda mai, oi?
L'Anginesca humanitza la catosfera... i sense deixar de ser nosaltres mateixos!

Elur, el camí dels ganxos és a tocar del Puigsacalm, un dels cims que més m'agrada, sento enveja!
L'escolanet... se la sap molt llarga!!!
Ens vàrem recordar "molt" de tu!

Xexu, gràcies!
És divertit ser diferent i entendres tan bé... i sobretot enriquidor!
Em quedo amb el teu bloc!

Jordi, tinc les Tresines gravades en VHS, i a la família n'hi tenia alguna.
Em penso que l'escolanet anirà a la NQ09, el reconeixeràs perquè porta una guardiola penjada al coll.

Òscar, caminant et vaig veure més que sobrat... la pròxima a Sant Jeroni. Et veig fent la Copa Catalana de Caminades de Resistència amb xancletes!!

Albert, amb la teva edat no em vaig equivocar i tampoc m'equivocaria si digués que la llotja se't queda petita, que llegir-te entre línies és lo millor i que fa falta gent com tu!

Adéu!!!

Assumpta ha dit...

Ho varem passar genial!!! :-)))

Estic tan contenta d'haver-hi anat... Va ser molt especial, molt :-))


Per cert... Jordi, quin premi li vas prometre a l'Alex per haver endevinat l'edat de l'Albert? :-)

Albert tu accepta el lloc a la llotja i ens convides, home... i en quant a anar ben vestit jajaja tu has vist en Xavier Sala i Martín? Doncs si ell passa nosaltres, amb texans, passem també :-))

elur ha dit...

Conec el camí dels ganxos, no pas per haver-lo fet, que és sentir ganxos i em vénen tots els mals :P
El Puigsacalm és un dels millors miradors de Catalunya!
"molt" així, entre cometes? ai quina por!! jejeje

òscar ha dit...

les xancletes, infravalorades com a sabatilla esportiva, tenen la virtut d'atorgar una quasi total mobilitat a tots els dits del peu i, per tant, dotar a aquests d'un efecte-garfi d'allò més útil per caminar muntanya amunt.

a la copa, si és catalana, m'hi apunto sempre i quan en finalitzar la caminada em permetin cantar la versió trincaire que feia "... muntanyes del canigó, fresques són i regaldes, i no com les del montse que ja estan urbanitzades..."

Alex. ha dit...

Assumpta... genialíssim!!!

Elur, i que m'en dius de la Serra dels Llancers??... obra mestra!!!

Òscar, quedes nomenat President del CEA(Club Excursionista Anginesc).

bajoqueta ha dit...

A vore que jo vinc aquí perquè m'ha convidat Assumpta.

Esteu molt malament... continuo dient que vaja secta que esteu fets... i això de fer Delegada a les Terres de l'Ebre a Assumpta no sé no sé... no estic gaire d'acord. A més, als que baixen a les terres de l'Ebre i són pixapins de cor, la mosca negra els pica jajaja. Tenim la prova en bajoqueto que encara deu portar una mica de sang barcelonina, i lo van picar per tot arreu.

Me n'alegro molt que ho haguesseu passat tant bé, i que haguessiu tret a Assumpta de "paseo".

Ale marxo a fer d'ama de casa!

Alex. ha dit...

Bajoqueta, quedes nomenada Subdelegada a les Terres de l'Ebre i també a Ikea Platja Eucaliptus.

Gràcies pel recolzament anginesc!!

Els del PiT ha dit...

Ens faltava passar a saludar per aquí després de llegir de la vostra trobada.
Ser un mateix fa que hi hagi caliu a la catosfera i coses com aquesta promesa complerta que ens agradaria poder repetir plegats l'any vinent.
Sergi
:-)

La més sincera enhorabona per la fita assolida noi! Així que tu ets el del mig de la foto que surt a casa de l'òscar, oi?
Avi Gres
:)

Alex. ha dit...

Sr. Bipolar, gràcies per la salutació. El proper any espero que vingui. I sí, el del mig, com el dijous... servidor!!!