Diumenge dalt de l'Aneto, pluja i boira, poca visibilitat i força neu a la glacera, amb grampons... de les vegades que he trobat menys gent.
Dilluns, festa major local, matí a Ikea, aire acondicionat, trescant pels passadissos, sense grampons... de les vegades que he trobat menys gent!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
18 comentaris:
Pluja, boira, però unes fotos meravelloses, com sempre... que transmeten pau, silenci, calma, descans... Quines coses tan necessàries!!
Ara diré una cosa que potser quedaré malament, però és que és veritat... No coneixia la cançó que has posat avui :-) Ja l'he escoltat dues vegades. Ara, mentre faig altres coses, la posaré per tercera vegada i axí ja em serà familiar :-)
Pecador!! Si vas un dilluns pel matí a IKEA estàs perdut, perquè descobreixes el secret de quan no hi ha gent i quan pots trescar, caminar i enfilar-te per tot arreu!
De totes maneres, em quedo amb les muntanyes...
no has immortalitzat, en format fotogràfic, el moment de creuar el celebèrrim pas de mahoma?
després de les nombroses narracions d'amics també muntanyencs, tinc mitificat aquest darrer esglaó d'abans de coronar el cim.
el cap de setmana passat, tot i que no té el mateix mèrit, vaig coronar un bronzejat digne d'un vigilant de la platja.
contxus... i qui volies trobar-hi amb aquest temps?? ;P
Jajaja, quina comparació. Així estaves fresquet als dos llocs, eh?
Adéu!
Assumpta, vaig fer molt poques fotos doncs els temps era pèssim. Per sort, vàrem poder arribar fins dalt.
El Youtube, és per compensar la falta de vistes des del cim.
Jordi, Mestre de Banyoles, els GELS heu d'anar a fer aquest pic; els dies de boira si pot veure l'espectre de la Núria Feliu.
Òscar, afegeixo una foto del Pas de Mahoma... que, tot s'ha de dir, en David Hasselhoff no tindria nassos de passar!!
Elur, volia trobar-hi el meu somni etern... l'ós bru, l'ós bru!!!
La garrotxa no té cap cim de tres mil metres... ni falta que li fa!!!
Albert, quan estava a Ikea, em mirava la gent, més que no pas els mobles, i pensava: aquest hagués pujat, aquest no, aquest sí, aquest també, aquest no... rucades meves!!!
Si amb això et regalés un somriure... :-))
A veure si t'agrada.
Ha vingut fins aquí per a poder-te conèixer, eh? :-))
jajajajajjajajajajajajajaa!!!!
Ets geniaaaaaaaaaal!!!!
Gràcies!
PD. Al Museu de Banyoles... et posem a la Sala Principal!
:-)))
Jo he fet el cim... de l'IKEA... vull dir!! Em resten tots els altres!
A l'IKEA, amb una mica de sort veus la Núria Feliu sense espectre
uuuuuuuuuuuuuf el Pas de Mahoma és tremendu! quina por!
ai l'os bru! seria magnífic anar per la muntanya amb por de trobar-te ossos... i totes les bèsties que hi havien abans, és clar... a mi que m'hi portin linxs i no em mouré dels boscos! ;)
Jo he estat a IKEA, eh? :-)) Aquest cim també l'he fet jeje
vista la foto (i consultat david hasselhof), comenta l'actor nordamericà que no es veu en cor -ni amb l'ajut del seu cotxe kid- de passar pel mahometà tràngol. jo, que no tinc cotxe, tampoc!
Òscar!! Tu tampoc tens cotxe? També ets raru? :-))
som una mena de "perrus verdes", assumpta. ull que quintero no ens demani participar al seu programa! :)
Jajajaja sí que som bitxos rarus, si :-) A mi, a vegades, la gent em mira com si no s'ho pogués creure... "De veritat que no tens cooootxeeee?"
Doncs, no... què passssa!!!
:-)))
Un cim que es diu Ikea, un linx al Pirineu, en David Hasselhoff convertit al mahomatisme, la Feliu que no té ni carnet ni cotxe...
Bona nit!!!!
Definitivament... aquest és el racó de la pau, la calma, la serenor...
Després diran que no cantava bé en Ringo... si la cançó és maquíssima i la interpreta la mar de bé :-)
Good night, sleep well and have nice dreams, my friends...
Publica un comentari a l'entrada