Aviat començaré vacances, i... més enllà de trescar corriols, enxampar l’ós, fer becaines, anar a un concert de la Núria Feliu, llegir un incunable, somiar truites o tantes altres coses… miraré de fer-me una mica més petit!!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
5 comentaris:
Ets tu? :-)
Es un nebodet? :-)
Sigui quina sigui l'opció (imagino que una de les dues és la correcta) és un nen preciós!! :-))
Jo també voldria fer-me petita, ben petita...
Cantem amb ells? :-)
és una opció magnífica.
si optes per ser un puntet enmig de la grandària de les muntanyes és que estaràs envoltat per la grandíssima bellessa d'una de les coses que et fan més feliç.
si optes per treure el nen que portem dins serà una bomba de divertiment en la que faràs vaixells de galetes maria dins del cafè amb llet i t'embrutaràs el nas menjant colajets. somriuràs, que ja és!
una abraçada amic!!!
Oh!! Sí senyor, aixó és el que hauríem d'intentar tots!! Fer-nos més petits i gaudir més de tot despreocupant-nos de certes coses. Jo, des de que he llegit aquest post, he decidit deixar de banda la meva vida laboral i seguir la Feliu per tota Catalunya!! Només es viu una vegada!!
Quan t'hagis fet de nou petit vine'm a picar a casa que baixaré a jugar a bales!
Fem-nos petits, sí, però no només durant les vacances, si pot ser una estona cada dia de l'any!
Bones vacances!!
ps.-quina carona! preciosa!! i tremenda!! em recorda un piló al fill del meu cosí, en Bosco :)
Òndia!, el nen aquell. Doncs sí, està força bé la foto (encara que fa una mica de por, em recorda a un alien amb aquests ullassos).
Bones vacances i que et cansis molt (en el sentit excursionista del terme). Una abraçada...
Publica un comentari a l'entrada