dijous, 16 de juliol de 2009

L'Aviram... Vides Exemplars!!!



Gallina amb Figues.

Quan la gallina passa a la cassola és que el galliner va de mal borràs. La gallina no és cria pensant en aquest ús. Les gallines hi són per pondre i quan es desponen, ja de velles, o quan n’apereix una que subverteix l’ordre menjant-se els ous o emprenyant les altres més del que és acceptat –són unes aus tendens a la histèria-, és moment de fer-ne tall. I no és gens fácil fer tall de carn vella. No és d’estranyar, doncs, que la tècnica sigui l’estofat, ja que es tracta d’estovar la carn. Així s’ha entès des de l’època medieval amb la “gallina armada” i així són les fòrmules que perviuen, des d’aquesta gallina amb figues, fins a qualsevol de les gallines guisades que trobem.

Ingredients.

1 Gallina
8 Figues de Coll de Dama
1 Cabeça d’alls
2 Cebes
1 Penca de cansalada grassa
1 Fulla de llorer
1 Branca de timó
1 Got de vi ranci
Pebre negre
Caldo de gallina
Sal
Oli


Preparació.

Haureu guardat, pensant en el plat, un cossi de caldo de gallina.
Un cop degollada, escaldeu, plomeu i escorxeu l’au. Talleu-la en vuit trossos i salpebreu-los. Talleu la cansalada a daus. Peleu les cebes i quartegeu-les.
En una cassola al foc amb oli posseu-hi la carn, la cansalada, la ceba, la cabeça d’alls sencera i el llaurer. Quan els trossos de gallina estiguin ben rossos, mulleu-lo amb el vi ranci i deixeu reduir a la meitat.
Tireu-hi caldo, sense que arribi a cobrir. Tapeu bé la cassola i deixeu que cogui lentament durant dues hores llargues.
Mentrestant salteu les figues i afegiu-les a la cassola al darrer moment, quan comproveu i rectifiqueu el punt de sal.


Truc.

Les figues van de mitjan agost a octubre. Fora de temporada, si voleu seguir guisant la gallina amb figues, podeu fer-ho amb figues seques. En aquest cas, remulleu-les previament i no cal que les salteu.

Noteu.

Proveu, a més de les figues, amb barreja d’altres fruites seques, com ara orellanes de préssec i d’albercoc, i prunes.
El mateix guisat es pot fer amb bolets, per allargar el tall i donar-hi gust: rossinyols, llengües bobines, moixernons, corrioles, etc.
En cas que, seguint el mateix procediment, vulgueu fer pollastre en comptes de gallina, el plat pot derivar cap a un clàssic: el Pollastre amb Prunes. Se solia fer amb prunes seques. Apareix a la literatura antiga i era plat d’àpat de noces al Berguedà des de principis del segle vint.


La Cuina del Pirineu Català.
Més de 100 propostes de cuina de muntanya.
Pep Palau.
Farell Editors. Sant Vicenç de Castallet. Novembre 2001
















12 comentaris:

Albert ha dit...

Ostres, ara hem vist la versió de "l'Àlex cuiner".
La teva vida sí que és exemplar!

Adéu!

elur ha dit...

Si no et sap greu, passo de la gallina i em quedo amb les fotos!

òscar ha dit...

la gallina ha dit que no, àlex.
i no sols a la revolució, també a la cassola.

no soc massa de gallines tot i que cantant allò de cobarde, gallina, capitán de la sardina no era ningú jo.

Jordi ha dit...

En Jaume Pasteller no t'arriba ni a la sola de la sabata, Alex. Tastant els plats... vull dir!

Aquest post que he llegit,
l'he assaborit lletra a lletra,
i no he acabat avorrit,
ni la gallina ha fet festa.

Rima feta i patrocinada per Jaume Pasteller.

Amkiel ha dit...

D’on trec el caldo de gallina si la gallina la vull estofar amb figues? Déu meu, què difícil és això de cuinar!

Alex. ha dit...

Albert, jajajajjja, sóc millor menjant que no pas cuinant!!

Elur, tu mateixa, com si fossis a casa, "picoteja" allà on vulguis.

Òscar, de la "gallina turuleta" ja no se'n sap res... deuria acabar els seus dies a la cassola!

Jordi, a més a més d'un gran prosista, ets un gran versista... aquí i a la Xina!!
32 i un dia!!!

Amkiel, caldo Aneto... com la fabada Litoral!!

Assumpta ha dit...

Molts anys, per Nadal, la meva mare feia pollastre amb prunes... m'agrada moltíssim :-)
I la meva sogra fa com una mena de compota amb prunes, orellanes de pressec, poma... i per acompanyar la carn o el pollastre queda veritablement deliciós :-)

Assumpta ha dit...

Ai, has tornat a canviar la capçalera del blog :-)

òscar ha dit...

sobre la gallina turuleta hi ha tot un seguit de llegendes urbanes que començen amb el seu propi nom. hi ha veus que afirmen que la seva denominació és "turuleCa" i d'altres "turuleTa". sigui amb C o amb T, el que sembla impepinable és que, en el seu moment, el màxim d'ous que va posar eren tres.

Alex. ha dit...

Assumpta, aquests plats de Nadal, junt amb el vers, són un clàssic... per no perdre mai!!!

Òscar, parlant de corrals... quin plaer llevar-se al matí amb el cant del gall... no té preu!!

Assumpta ha dit...

Apa, Òscar!! Què dius!!

Que no saps la lletra de la cançó? En va posar mooooolts més!!

La Gallina Turuleca
ha puesto un huevo, ha puesto dos, ha puesto tres.
La Gallina Turuleca
ha puesto cuatro, ha puesto cinco, ha puesto seis.
La Gallina Turuleca
ha puesto siete, ha puesto ocho, ha puesto nueve.
Donde está esa gallinita,
déjala a la pobrecita, déjala que ponga diez.


O sigui que no sabem si al final la van deixar que en posés deu o no però, com a mínim NOU sí que els va posar!

òscar ha dit...

ostraaaaaaaa ASSUMPTA: gran errada la meva. el meu fanatisme per l'hola don pepito, hola don josé ha fet que oblidi parts del gran tema gallinaci :)