Diumenge a la comarca del Capcir, dalt del Puig Peric.
A voltes, als cims de les muntanyes del Pirineu, l'espai i la remor del silenci són una mateixa cosa, tot ho omplen, curiós efecte sedant, plaer major, majúscul, com si el temps s'aturés i l'espai s'engrandís; si no hi estàs fet... produeix por!!
...molt recomanable!
El borinot de la mort
Fa 1 mes
11 comentaris:
Com si el temps s'aturés i l'espai s'engrandís
Aquesta és la sensació que jo tinc en aquest blog...
Quines vistes!
No sé quin "famós de fa temps" va ser que va dir que el silenci no existia, perquè quan no hi havia soroll senties bategar el teu cor i això trencava el silenci...
En fi, si tu dius que aquí hi havia silenci, jo m'ho crec.
Adéu!
la remor del silenci va donar per una cançó de simon&gartfunkel i també per aquell (pel meu gust) meravellós programa que ara tv3 ha substituit en el que s'acabava preguntant als entrevistats per una imatge de silenci.
la remor del silenci, que tot ho omple, embolcalla els indrets de tots els posts que ens ofereixes.
ara jo callo ...
Un espectacle i unes sensacions impagables, sí senyor.
Si hagués de triar em quedava amb la tercera i l'última foto, sense cap por!
Si hagués de triar jo, la 3, la 10 i la 12 :-)
Però costa, eh? Costa molt triar-ne cap perquè totes són precioses...
Marxo sense fer soroll...
Has descrit el silenci de l’espai sense temps.
Assumpta, no saps prou, com espero que "el temps s'aturi i l'espai s'engrandeixi"... cada cap de setmana!
Albert, el cor... pum-pum, pum-pum, pum-pum... de l'anginesca!!!
Òscar, la remor del silenci, la remor del cor, la remor del mar, la remor del pensament...
La remor dels teus grans comentaris!!!
Elur, sense por... ara mateix, m'anava a viure a la Garrotxa!!
Amkiel, a quin diccionari l'encabim?... al físic, al astronòmic, al filosòfic o al diccionari de termes muntanyencs?
Beneïda por aquesta d'estar a sol a les muntanyes envoltat de silenci!! Lluny dels crits de la gent dins del Passatge del Terror del Tibidabo o de les atraccions fortes que fan saccejar-te el cos de manera poc elegant!!
ah la Garrotxa... ja ho saps, terra d'acolliment, a part de preciosa i verda i magnífica i fresca a la nit i ... tot! ;)
Jordi, 32 anys... ja comencen a fer una mica de por, només una mica!!!
Elur, quan em reencarni... que sigui en una vaca garrotxina!!
posats a triar un remugant, no t'agradaria més ser un cabirol? podries voltar per la Vall d'en Bas, Falgars, el Puigsacalm... !!!
:)
Publica un comentari a l'entrada