Cap de setmana a la vall més gran que hi ha al Pirineu, la Cerdanya.
Les fotografies, del peu de post, són d’aquests dos dies… del Paradís!!!
I de Paradís… a Paradís; us poso deures.
Soc breu, però, he pensat que aquests dos Paradisos havien d’omplir el post d’avui… vull dir!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
11 comentaris:
Alex, de paradís en paradís. Veig que hi ha fotos de les teves que arriben a superar les meves! Realment quan et sents allà, rodejat de tot el que un necessita per ser feliç no voldries baixar mai! Gràcies per col·locar el meu paradís al teu paradís particular!
Ja queda menys pel paradís del triplet!
P.D.: Per cert, avui he estat jo el primer, cosa que feia moooolts mesos que no passava!
quines imatges de pau!
Senyor Paradís, tinc la sensació que des de que has tornat de l'Edèn, no camines... levites.
Sembles un Raticulinià.
Fiiiuuuu... fiiuuuuuu!!!!
Jesús, d'haver sabut que vindries, t'hagués posat catifa vermella; ja perdonaràs que l'única estora del Paradís, sigui la verda dels prats!!!
Una abraçada!
des del paradís laboral que ara mateix m'acull, les visites a altres paradisos queden reduïdes a petits tours turístics.
el paradís del triplet, a un horitzó molt proper, m'exigeix agafar el hula-hoop ben sortint de la feina. pobres malucs meus!
jo, que visc al paradís, al darrera vostre hauré d'acabar reconeguent que n'hi ha més d'un! i no em sap pas cap greu haver-ho de fer, ans tot el contrari!
Unes fotos precioses, sobretot la de la bala de palla i el prat de gall-gallarets.
Els deures els emplaço al vespre, que hi haurà temps i tranquil·litat per fer-los.
Més paradisos. Quin és el millor? La veritat és que hauria de ser en directe a tots aquests indrets per comprovar quin és el verdader paradís.
Grans fotos.
Adéu!
Aquí el senyor Paradís a la terra!! Com puc tornar a baixar??
Òscar, pots tirar-me el hula-hop per passar l'estona?
Senyor Hula-Hop, Mestre Bonsai de les Becaines. Friso per una performance, desinhibida, en forma holahopiana... l'altre paradís!!!
Pubilla Elur, el paradís no és tan lluny, i tu que hi vius, bé que ho saps. Què tal et defenses amb el hula-hop?
Gran Albert, difícil fer comparacions entre paradisos, com entre les persones... tots únics!!
Jordi Canaletes Paradís, ni en Kilian ni en Tolkien leviten com ho fas tu.
el hula-què? ... ejem ... cola?
quan era més joveneta que ara, recordo vagament que en sabia prou, si ho provés ara, segurament acabaria a urgències!
Encara tinc els deures pendents!
Hola :-)) Crec que arribo dos dies tard... és que no dormo i vaig atontada (més atontada, vull dir!)
Em puc estirar una mica a la catifa verda dels prats? (aviso, després m'haureu d'ajudar a aixecar-me jeje els meus genolls no tenen força) aquí sí que dormiria bé... per coixí que em podeu oferir? Segur que hi fa fresqueta i tot... mmmmm... un llençolet de lli per aquesta pobre sonàmbula?
Quines fotos, Alex!! Són precioses...
Us deixo abraçades i petons. No feu soroll, eh? :-)
Elur, quedes nomenada parella de l'Òscar per la final mixta de hula-hop, el dia 27 a Montserrat!!!
Assumpta, esperem que aviat agafis el son cíclic normal. Per cert, aquest matí, he nomenat a l'Òscar... Mestre Bonsai de les Becaines!
Publica un comentari a l'entrada