dilluns, 1 de juny de 2009

Imitar.



Dissabte.

Matí de sol, caminant, arribant a un llac del Pirineu, on les congestes recorden un llarg hivern, sense poder-me capbussar... amb les ganes què tenia, mirant!
Tarde d'estiu, núvols que creixen amb el dia, vent sobtat, llamps i trons, pluja forta, calamarsa i altre cop el sol... l'estiu apressa i arriba.







Diumenge.

El juny, al Pirineu, és, amb diferència... una composició única de colors, olors i sons.
A la muntanya, totes les estacions són extremes, res s'amaga, mai és a mitges, sempre és esplèndid i generós; tot i sense llibertat, és perfecta, humanament impossible d'igualar, com a molt... imitar!













7 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quina meravella, Alex!!

Recordo perfectament quan l'Òscar et va donar el "crack de cracks", que et va definir com a hooligan de la natura ;-))

Quines fotos tan precioses comparteixes sempre amb nosaltres, i quin fons sonor tan encertat.

Gràcies :-)

òscar ha dit...

reacció davant del post ...

pèls de punta i/o eriçats: "imitar" no m'ha reconvertit en una mena de don king o de goku en superguerrer amb la meva, més aviat minsa, cabellera desafiant les lleis de la gravetat. és aquella mena de pessigolleig que et passa pel braç alçant els seus capilars i suspirant, finalment, un sincer déu ni do mentre mires i remires les fotos.

tros de crack, tio!
i una mirada privilegiada. de veritat!

Jordi ha dit...

Diumenge, dia de platja. Insoportable (us remeto al meu darrer article al bloc) jejeje.

Alex, la propera intercanviem papers com si fos una pel·lícula de Walt Disney (Yo a Boston y tu a California o, adaptada, Yo al Pirineu tu a Castefa).

Estar rodejat de natura fa que jo no tinguis ni les ganes d'agafar el cotxe per anar a la platja a prendre el sol. Allà es pren directament la muntanya!!

elur ha dit...

El Pirineu és molt més que un oasi, un refugi, un lloc on escapar-se... és l'inici de tot.

Gràcies per portar-nos-hi cada setmana :)

Albert ha dit...

Magnífics paisatges, com sempre.

La veritat és que ara desitjaria ser en un lloc més fresc que Barcelona, on hi fa una calor insoportable. A l'hivern, però, em passa a l'inrevés.

Adéu!

Alex. ha dit...

Assumpta, el Senyor Crack de Cracks, Òscar pels amics, és un model a imitar... vull dir!!!

Òscar, quedes nomenat... Model a Imitar!!

Jordi, t'espero la primera quinzena d'agost a La Porta del Cel.

Elur, gràcies a tu pels teus comentaris. A Montserrat... et portarem a la motxilla!

Albert, gràcies. El 27 de juny anem a Montserrat a celebrar el triplet... anima't!!!

elur ha dit...

Gràcies :) ja procuraré ser lleugera com l'aire que sinó acabareu esquena-trencats!