dimarts, 2 de juny de 2009

Volves Estiuenques.



No hi ha res com començar l'estiu, rosegar-se les butxaques i adonar-se'n de que un no en té ni cinc, és el millor cultiu per la imaginació... premonició d'un gran estiu!!

Sol passar al mes d'agost, als cims més alts del Pirineu, cada any s'insinua una petita nevada, són les volves estiuenques; aquell dia, un ho deixa tot, camina tant amunt com pot, i es capbussa dins la nevada, perquè... és el millor estiu!!

I és que no hi ha diners al món per pagar el millor estiu!!

O al mes de juny, quan els Narcisos catifen els prats pirinencs com volves de neu... volves de imaginació pel millor estiu!!















8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres tu aquest duo Augenblick!! Són boníssims!!

Quan entro al teu blog sempre recordo que una vegada vas dir que cuidaves cada detall del que anaves a posar, el text, les imatges, la música... i ara t'imagino buscant cada vídeo YouTube fins que has trobat aquesta versió que és una passada! :-)

M'has transportat a fa mooooooolts anys... Quan en tindria uns 15 el meu pare pel meu sant (el 15 d'agost) em va regalar un cassette que a vosaltres us semblaria prehistòric jaja però a mi m'encantava.
Anava al carrer Pelayo a una botiga que ara no recordo el nom i comprava cintes verges per gravar i gravava cançons directament de la ràdio...
Era "divertit" perquè si algú feia qualsevol sorollet, o parlava el locutor, doncs també quedava enregistrat, per suposat :-)

Més o menys aixó... ho poso que en Jordi, només té 31 anyets i potser no n'ha vist mai cap...jejeje

Doncs bé, una de les primeres cançons que vaig gravar va ser aquesta. No tenia ni idea de què era però la vaig sentir, em va agradar i la vaig gravar :-)

Per cert... això de rosegar-me les butxaques i veure que no tinc ni cinc a mi em passa tot l'any. Els autònoms tenim aquesta sort :-)

Ah!!! així que són NARCISOS!! Mira que em va encantar la flor de la darrera foto del teu anterior post, però no em vaig atrevir a preguntar quina flor era per no mostrar encara més la meva ignorància sobre la naturalesa. Jo només sé que l'asfalt és gris.
Però ara ens en poses una col·lecció preciosa!!
Les miro i remiro i tornaré a mirar :-)))

òscar ha dit...

els triplets sempre fan volar l'enginy. passat el de la copa, lliga i champions; s'adivina a l'horitzó el d'estiu, números vermells i imaginació.

tot un repte per ments àgils com les que aquí comentem i que aconseguim, com la catifa màgica dels narcisos, transportar-nos a llocs no habituals a costs irrisoris.

tamariz està ben orgullós de la màgia estiuenca dels anginescs.

pasa, pasa, pasa i .... voilà: unes vacancetes!!!

elur ha dit...

i jo que en feia prou amb un ruixat, o una tempesta inesperats... ja veig que no sé què són els millors estius!
Tot i que quan els passava a Setcases (treballant) era feliç, l'agost sempre ens tenia alguna sorpresa cada tarda. I no feia calor!

Tot el que ens alimenta emocionalment no té preu!

Fede ha dit...

Crec que aquesta botiga malauradament ha desaparegut. Era “Discos Castelllò”? Precisament les noves tecnologies i internet han acabat amb “discos castelló”
Efectivament, l’Alex cuida fins l’últim detall. No hi ha res al atzar. Tos està acuradament pensat i mesurat. El resultat és excelent... tant les fotos, com els textos com els links a youtube..

Jordi ha dit...

Alex, quedes convocat per fer un dels capítols d' El Paisatge Favorit de Catalunya, juntament amb la Mairena (ha escollit les Rambles) i la Feliu (ha escollit el carrer de Sants).

Les millors vacances són les improvitzades, les que sense voler fer res, fas quelcom, perquè precisament, no t'ho esperaves. Visca les butxaques escurades! Visca les vacances i les volves de neu! Visca el cavall i visca les rodes!

Assumpta: els he vist i dono fe com a part component jove del cor que existien!

Fede, l'Alex és un perfeccionista dels que en queden pocs. Ens acull a casa seva sense demanar res a canvi. Ells ens il·lustra, ens il·lumina i nosaltres quedem embadalits!

Assumpta ha dit...

Fede No, no... no era Discos Castelló, no :-)
La que jo vull dir era una botiga on venien les cintes verges, piles, aparells... el logo crec que era de color verd i les lletres negres i em ve al cap que el nom s'assemblava a "fotoprix" (que ja sé que no és) o "foto... club?"... Seria Foto-Club? jajaja

Ai, les meves neurones!! :-))

Gemma ha dit...

bon dia!,

i que millor per començar-lo que un glop d’aire fresc del pirineu, en dejú, eh!

narcisos! no n’havia vist mai cap. moltes gràcies per l’ofrena d’aquesta meravella sensorial.
nogensmenys impresionant, però, m’ha semblat la captura del moment fugaç en que l’impropi del regne himenòpter, seu a la falda del narcís.

“gallina de piel” que diria aquell.

Alex. ha dit...

Volva Assumpta, estic segur que el teu estiu... serà millor que un camp de narcisos, vull dir!!!

Arrebossat Òscar, nou nomenament... Doctor Honoris Causa de la Imaginació per Burkina Faso.

Garrotxina Elur, la meva àvia(a.c.s.), acabada de neixer va anar a tocar de Setcases, a Vilallonga de Ter... la dida, coses d'aquella època!!

Igualadí Fede, quedes nomenat Mestre Lituà del Montseny.

Jordi Tolkien, se m'entortella el cap alhora de fer-te un nou nomenament, n'hi ha algún que no tinguís?
Et nomeno Kilian Tolkien dels GELS.

Gemma Himenòpter, tens nom d'helicòpter!!!