El metge m'ha cosit l'engonal amb set grapes, una a tocar de l'altre, agermanades, còmplices i fent-se costat em mirant de reüll.
Al capvespre, quan m'enllito, no sé com posar-me... doncs les grapes tenen vida pròpia, m'estimen i m'abracen l'engonal. No trobo la manera de estar-me dins el llit, he provat de fer el pi... res; he fet castells de nou amb folre i manilles... tampoc; i finalment he fet meu el kundalini de ioga... sense obtindre cap resultat.
Tip de donar voltes i voltes, m'he estirat, he tancat els ulls i he pensat amb les meves muntanyes... ni cinc minuts he tardat en adormir-me!!!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
7 comentaris:
Genial!! :-)
Jo hauré de provar de pensar en el Passeig de Gràcia de Barcelona, o la Plaça Catalunya, Portal de l'Àngel...
Ara que... em sembla que les teves imatges segur que són més relaxants que les meves :-))
Però el més important és que vas poder adormir-te i descansar :-)
Has provat de fer folre sense manilles? Ho dic perquè tinc companys que les manilles no els acabaven de deixar agafar el son, i des de que han deixat d'utilitzar-les per fer castells ara dormen plàcidament.
My way, quina gran cançó, de les millors que s'han escrit. M'encanten totes les versions.
Precioses imatges...tranquil, a cada dia que passi les grapes aniran penent més vida pròpia i tu passaràs d'elles... Noi, més val que t'hi acostumis, t'ho dic jo que tot just començo a caminar després dels meniscos dels pebrots... Petonassos!
Assumpta, t'agrada passejar per Barcelona, oi?. Vaig dormir com una marmota!!!
Jordi, t'imagines despertar amb la Núria Feliu... cantant... My Way?. Ja ho sé, ja ho sé... millor que no pas amb la Carmen de Mairena!
Zel, entre tu i jo... en fem un de sencer... "Zelex"... meniscos i engonals!!! Repetonassos!
primer de tot, demanar disculpes als meus companys de tertúlia per fer tard al cavall de rodes. com sempre: culpa de l'adsl.
crec que la millor opció és fer un poti-poti en el que la ment s'enlairi visitant les nostres muntanyes (alex), vagi a menjar un xocolata desfet al carrer petritxol (assumpta), gaudeixi d'un dels entranyables esmorzars-coloqui (jordi) amb uns meniscs del tot rehabilitats (zel) mentre jo crido, embogit, gooool, gooool del liverpool ... zzzzzzzzzz
Oh!! Acabo de tenir una imatge eròtica i mullada al meu cap... Amb la Feliu, no amb la Mairena, evidentment...
Òscar, en aquesta tertúlia, quan no hi ets, hi és la teva trona... que et fa igualment present.
El teu poti-poti és un petit tros de cel a la terra... un caga-tió ple de regals!
Jordi, sens dubte, millor la Feliu que no pas la Mairena!!
Publica un comentari a l'entrada