dijous, 12 de febrer de 2009

Badar.



Al Pallars Sobirà, innivacionalment parlant, aquest hivern està sent ufanós com no ho era fa anys; tot i que ha nevat bastants dies des del desembre, no ha estat fins ahir que ha arribat la primera gran nevada de la temporada, on els flocs de neu que queien eren com el puny d'una mà, són nevades per badar-hi com es bada davant del foc de la llar... veure-les produeix un plaer majúscul i captivador!

Les properes nits seran totalment estelades, nits d'una lluna gairebé plena; la neu nova, junt amb les escorces i branques platejades dels bedolls nus, reflectiran la llum de la lluna amb una natural generositat... per badar-hi!

La neu que ja hi havia acumulada a les muntanyes, afegida a la caiguda les últimes hores, garanteixen un desglaç a començaments de primavera per badar-hi... però això, és un altre història!









Neu del Pallars Sobirà.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Ohh!! Ja veig que m'has fet cas i t'has canviat la paraula fatídica!! Ara queda molt millor!!

Ah! per cert, em sembla que aquests dies badaràs molt, segons dius! Vigila doncs quan caminis que et pots emportar algun que altre cop! Badoca hipotecari!

Alex. ha dit...

A un finisher de la CCCR se li deu un respecte!

Badocaré fins l'extenuació completa, aquest cap de setmana és el punt àlgid d'aquest hivern... el súmmum!, miraré de trobar moments especials i montserratins com els del passat dissabte.

òscar ha dit...

l'efecte narcotitzant de les llars de foc, els flocs de neu i la immensa mar fosca de nit hauria de ser motiu d'un curs per part de la universitat d'estiu de prada de conflent.

et quedes sense altre remei allà davant badant, palplantat (gran paraula), observant la grandiossa carta d'ajust de la natura.

a manca de pà les tortes són bones i jo, aquest cap de setmana, estèril de llars de foc, flocs de neu i mars inabastables, sortiré al balcó de casa a fumar una cigarreta mentre miro el tibidabo. de montjuich sols hi veig les llums els dies que les fonts fan el seu espectacle.

visc a catalunya!!!

Alex. ha dit...

La natura urbana té un nom propi i és diu Gaudí, qui generosament ens va deixar, en tot allò que va construir, un mirall de perfecció.*

Des del balcó de casa podràs abraçar el seu món, el seu pensament... què Gran era aquest Home!!

Aquest cap de setmana, des d'un balcó... bategarà un altre cor Gaudinià!!

*Gaudí observava, imitava i se servia de les formes naturals i animals per construir els seus edificis i temples.