dilluns, 2 de febrer de 2009

Selenites a la Terra.



Ahir, diumenge de bromes i pluja fina, passeig matinal per la Serra de l'Obac; quatre hores mullant-nos amb gust. Poca gent a la muntanya, incondicionals vocacionals, selenites a la terra, sota el caliu de la canterella de l'aigua i la boira.

Els corriols del sotabosc són plens d'una molsa verda i alegre, sap greu trepitjar-la.

La destrossa del vent és impactant, arbres alts i forts abatuts; m'hagués agradat ser-hi, veure com la tempesta de vent trencava la menor sense compassió, com arrencava de soca-rel la major. Sembla un camp de batalla, era un camp de batalla... el vent contra els arbres.


8 comentaris:

Jordi ha dit...

Pots trepitjar la molsa, però no te l'emportis a casa que et multaran!!

Alex. ha dit...

Quan vec la molsa, vec el pessebre de Nadal... digue'm Selenita!

òscar ha dit...

s'ha de ser lerdo i ignorant per conformar-se amb pensits quemacos quan un és enmig de la muntanya.
s'ha de ser burro per quedar-se aturat en les plantes de fulla caduca i perenne.

rectifico, al menys mínimament, llegin-te àlex.

entre tu i el nen (el meu), acabareu reeducant-me com cal.

Alex. ha dit...

Òscar, jo sé que dins teu hi ha un gran observador, poques coses, de fulla caduca o perenne, s'escapen a la teva mirada.

De genolls i amb els braços en creu et demano, si us plau, un post dels teus avis. Molts ens "enmirallarem" en ell.

Gràcies per endavant.

Jordi ha dit...

Ja t'ho dic: Selenita!!

De pessebre de Nadal, la meva mare fa el meu, el seu i el de tota l'escala de gran que és! Hi posa riu i tot! I amb molsa, com no. Ara no em preguntis si és comprada, emportada, robada, trepitjada o fabricada...

Alex. ha dit...

Pregunta-li a la teva mare quan treu el pessebre, segur que et diu... per la Candalera.

M'ho va dir un Selenita!!!

Jordi ha dit...

Crec que ho fa quan a ella li ve de gust...

Alex. ha dit...

...és una bona opció!