Ahir, diumenge de bromes i pluja fina, passeig matinal per la Serra de l'Obac; quatre hores mullant-nos amb gust. Poca gent a la muntanya, incondicionals vocacionals, selenites a la terra, sota el caliu de la canterella de l'aigua i la boira.
Els corriols del sotabosc són plens d'una molsa verda i alegre, sap greu trepitjar-la.
La destrossa del vent és impactant, arbres alts i forts abatuts; m'hagués agradat ser-hi, veure com la tempesta de vent trencava la menor sense compassió, com arrencava de soca-rel la major. Sembla un camp de batalla, era un camp de batalla... el vent contra els arbres.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
8 comentaris:
Pots trepitjar la molsa, però no te l'emportis a casa que et multaran!!
Quan vec la molsa, vec el pessebre de Nadal... digue'm Selenita!
s'ha de ser lerdo i ignorant per conformar-se amb pensits quemacos quan un és enmig de la muntanya.
s'ha de ser burro per quedar-se aturat en les plantes de fulla caduca i perenne.
rectifico, al menys mínimament, llegin-te àlex.
entre tu i el nen (el meu), acabareu reeducant-me com cal.
Òscar, jo sé que dins teu hi ha un gran observador, poques coses, de fulla caduca o perenne, s'escapen a la teva mirada.
De genolls i amb els braços en creu et demano, si us plau, un post dels teus avis. Molts ens "enmirallarem" en ell.
Gràcies per endavant.
Ja t'ho dic: Selenita!!
De pessebre de Nadal, la meva mare fa el meu, el seu i el de tota l'escala de gran que és! Hi posa riu i tot! I amb molsa, com no. Ara no em preguntis si és comprada, emportada, robada, trepitjada o fabricada...
Pregunta-li a la teva mare quan treu el pessebre, segur que et diu... per la Candalera.
M'ho va dir un Selenita!!!
Crec que ho fa quan a ella li ve de gust...
...és una bona opció!
Publica un comentari a l'entrada