dilluns, 23 de febrer del 2009

Petites Grans Superacions.



El proper 15 de març comença la XII Copa Catalana de Caminades de Resistència(CCCR), en poques paraules, és un circuit català de 20 marxes caminant, organitzat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya(FEEC), sent la més curta de 45 km i la més llarga de 100 km., repartint-se al llarg i ample del territori, fins el més de novembre. La més coneguda pel gran públic és la Matagalls Montserrat de 82.8 km., la resta són menys populars però, tan o més interessants.

És una manera fascinant de conèixer i estimar Catalunya.

Impossible descriure en un post les meravelles d'aquest circuit on no hi ha guanyadors ni perdedors, tothom camina per un mateix i noble objectiu... arribar!!!

No hi ha herois, són gent absolutament normal i corrent, de totes les edats i condicions, gent que toquen de peus a terra... i mai millor dit!

Aquest YouTube de Paul Simon no li cal cap presentació, tan sols fixeu-vos en el públic com balla, com riu i com s'ho passa... doncs això és la CCCR, una autèntica festa de petites grans superacions personals!!!













Vall d'Ordesa al Pirineu d'Osca. Tardor 2008.

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Prime!!! :-))

A ballar com ballen els del vídeo encara m'hi atreviria, eh? però caminar tant seria impossible per a mi. No crec que, actualment, pugui caminar més de tres kilòmetres (i potser estic dient molt... no sé) :-))

Però us dono el meu suport i ànim!!!

Em sembla que aprendré molt de la natura jo per aquí a casa teva jeje

Jordi ha dit...

Ets un gran savi, Alex! Quanta raó tens! És una meravella i un plaer conèixer les nostres contrades catalanes només amb l'ajut dels nostres peus (i les nostres mans, de vegades...). Espero veure'ns en alguna d'elles i gaudir-ne plegats, tu amb les teves varius i jo amb el meu piramidal toca!!

Alex. ha dit...

Assumpta, tot és proposar-s'ho, mica em mica aniràs agafant bona forma, el que més conte és... la il·lusió!!!

Jordi, en alguna marxa, quan estava esgotat, feia un exercici d'imaginació tot pensant que era el Comte Arnau o Guifré el Pilós!!!

òscar ha dit...

grans caminadors han fet país caminant. labordeta va posar-se el país a la motxila i el gran espinàs ha fet del senzill gest del caminar una manera de conèixer la nostra terra.
petits herois, com tu alex, que a més de fer camí fan terra, fan país.

zel ha dit...

El teu blog ha sigut el meu regal d'avui...diu en Jordi que estàs just operat, així que passo a dir-te ànims, a desitjar que aviat estiguis fent camí de nou, que tens un blog preciós... Sort i petons! I passaré a veure com estàs!

Assumpta ha dit...

El comte Arnau!! :-))

Tinc un nebot que es diu Arnau... oi que són preciosos aquests noms catalans? :-)

Alex. ha dit...

Òscar, Labordeta o Espinàs són paraules majors, saben percebre les realitats més subtils i això és un do que pocs tenen... els envejo... t'envejo!

Zel, gràcies pel comentari... tendre i sincer; els teus blocs em donaran feina, et llegiré tan aviat com pugui... no te'm escaparàs, dos petons!

Assumpta, apunte'n un altre: Eudald, patró de Ripoll i enterrat al Monestir de Ripoll, al costat de Guifré el Pilós.

Assumpta ha dit...

Eudald era un dels noms que vàrem posar en el moment de la votació jejeje (de veritat, eh?) però va guanyar Arnau :-)

El gran es diu Roger :-)