dilluns, 16 de febrer del 2009

Oficis.



Viure més de 80 anys ininterromputs al Pirineu, només del que dona la terra i el bestiar, és un ofici que té els dies contats, en queden ben pocs, tenen un vestit pels dies de diari i un altre pels dies de festa, et miren als ulls i somriuen, amb poc passen el dia i amb menys la setmana... res diferent del que sempre ha set, estat o sigut; el mateix... vull dir!

Gent parca en les paraules que no en les seves mans; vestides pel fred dels llargs hiverns, el vent del port, el munyir de les vaques... un ofici que s'acaba!



17 comentaris:

Jordi ha dit...

La modernitat i els avenços fan que tot això tendeixi a desaparèixer. Ens han fet a tots plegats la vida molt còmoda, i perquè renunciar-hi? La vida al camp és dura i el jovent només pensa en passar-s'ho bé, tenir molta roba (no només una pel diari i una pels festius) i no treballar. Després no sé com pensen pagar les hipoteques...

Alex. ha dit...

L'ofici que no s'acaba és el de pagar hipoteques que, pam més pam menys, és com munyir una vaca, no pel costat sinó pel darrera... mirant-li el cul!!!

Sobreviurem Jordi, sobreviurem!!!

Fixat-hi bé, tots els que paguem hipoteca, fem cara d'estar munyint una vaca per darrera... mirant-li el cul!!!

Vols dir que no val més tenir tan sols dos vestits, un pels dies de diari i un altre pels diumenges i portar a pastorar les vaques?

òscar ha dit...

les mans de molts d'ells expliquen moltes més històries que les dels que tenen trenta-sis peces de roba pel diari i divuit pels festius. potser són parcs en paraules, però tenen molt més a dir.

no incloc la meva dona que té un bon fons d'armari la punyetera! :)

Alex. ha dit...

Òscar, el meu fons d'armari hi ha més roba de muntanya que no pas altre cosa... preocupant, sembla que estic desenvolupant una nova manera de ser, més Yetiniana però a la Catalana, més Amadiana!

Lo de les mans no es conya... són joies del Pirineu, de veritat!

Assumpta ha dit...

Adoro aquesta cançó!!!! M'encanta!! :-))

Jordi ha dit...

Alex, crec que potser valdria més la pena pasturar/munyir vaques (sense mirar-los el cul). De vegades m'ho plantejo noi!! Més sa segur!!

Jordi ha dit...

Per cert, l'home aquest de la cançó tindria una retirada al Joan Capri a "Doctor Caparrós", no?

Estic segur que li poses a qualsevol adolescent aquesta sèrie i t'envia a pastar fang si no es riu de tu!

Alex. ha dit...

Assumpta... la cançó i com la canta, eh?

Jordi, fem-nos pagesos!!
El Capri, també... Creu de Sant Jordi!

Jordi ha dit...

Li he donar la raó a l'Assumpta amb la cançó. Ahir per la nit la vaig estar escoltant quatre o cinc vegades i avui m'ha despertat i el primer que he fet ha sigut cantar-la. El tio té molt bona veu.

Alex. ha dit...

...té molt bona veu i encara més il·lusió i passió.
Em sorprèn que els seus YouTubes no tinguin més visites!!

Assumpta ha dit...

L'haurem de promocionar!! Jejeje

He vist que també té vídeos amb guitarra... :-))

Alex. ha dit...

Saps tocar la guitarra?

Assumpta ha dit...

Jo? No... ja m'agradaria, ja :-)

bé, puc dir que "quasi gens" perquè sé tres o quatre acords :-)

Espera, que et buscaré una cosa a veure si t'agrada... és mig veritat i mig conte :-)

La Guitarra

És una miqueta llarg :-)

Alex. ha dit...

Assumpta... veus com sí saps tocar la guitarra!, ho sap el teu pare i jo també!

Muac!

Assumpta ha dit...

És un conte ;-) jeje

Alex. ha dit...

...un bon conte!!!

Assumpta ha dit...

Oh!! Alex!! Han tret el vídeo! Ja no es pot sentir :-(

Per cert jeje... que per compensar que no es pot sentir el vídeo, he rigut bastant en llegir la vostra conversa sobre tenir molta o poca roba de diari i de festiu :-)) i aquesta frase teva "estic desenvolupant una nova manera de ser, més Yetiniana però a la Catalana" jajaja