A sota casa hi ha una plaça modesta i alhora molt principal, hi neixen vuit carrers on el comerç els hi dona vida, es tragina amunt i avall. Hi he passat el matí.
Els jubilats seien al banc del "sinofos", robant l'escalfor al sol, regalant mirades i fent gana; una àvia caminava de la mà de la seva filla... qui té una bellesa colpidora i que un home ric, però honest, la va treure de treballar; un servidor convalescent, passejava l'engonal mirant d'atrapar sense èxit coloms; les mestresses carretejaven per fer feliços als seus marits a taula, subtil estampa d'amor, més enllà de paraules; els quarts i les hores tenien nom de campanes i lliscaven com fulles de tardor.
Amb plena confiança i admiració, m'he assegut a tocar dels catedràtics, dels que quintaessencien el seny en forma de vellesa, allò que somnio arribar. Converses anacròniques d'una dolçor extrema.
He passat el matí a la plaça aprenent un munt de coses, com ara... atrapar coloms!!!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
8 comentaris:
I quants n'has agafat?? Imagino que els deus haver dit: "Sinofos per l'engonal, ara mateix estaria deixant petjades als camins de muntanya!!".
Cuanta saviesa hi ha en aquests bancs! Si poguessin parlar... (els bancs, no els avis).
per assaborir el primers minuts d'aquest matí, he obert el full d'un llibre, a l'atzar. plana 1087. refranys del mal i la salut indica el titolet de plana.
diu així ...
el mal de nit, dona més neguit.
en els mesos majors, més grossos els temors.
el jove quan dorm fa salut i el vell se'n va al taüt.
una delícia tenir les seves finíssimes planes entre les mans. són d'aquelles delicades, quasi precàries, esgrogueïdes pel pas del temps (1951 assenyala un dels primers fulls) que hn passat per les mans del meu pare (a.c.s.) i ara per les meves.
una delícia, també, fer-te partícep alex de la plana 1087 del folklore de catalunya (cançoner) d'em joan amades, editat per selecta. crec que les petites convalescències són més petites amb petits regals.
Òscar, ets un endolcidor de convalescents d'engonals! Ara l'Alex estarà assentat al banc amb els avis i per la tarda anirà al Cassino a fer la partida a la brisca o al dòmino. Això sí que és vida!
Jordi, no n'he agafat cap ni un, encara camino com un tísic, això sí, assegut a un banc i parlant amb els jubilats... fèiem volar coloms!!!
Efectivament aquest matí he tornat a la plaça, al Casino no hi aniré però, d'anar-hi jugaria a la botifarra i pensaria que sóc a la Tertúlia de la Banyera!
Òscar, moltes gràcies per aquestes menudes lletres amadianes i que tu, tan bé, emboliques en un gran present... de veritat!
Quan puguis, agafa aquest llibre, obre'l per la pàgina 1087, tanca els ulls i ensuma'l... jo ho faig amb els llibres del meu avi(a.c.s.) un cop l'any, mínim!!!
Hola!!
Perdoneu el retard, vinc de classe d'anglès (tampoc és que serveixi per massa, però... hehe)
Abans que l'Òscar em pregunti si el meu equip de classe ha guanyat a l'altre equip, en el joc de les definicions (per poder deduir el resultat del partit del Barça del diumenge) diré que avui no hem pogut jugar perquè un company de classe es casa dissabte que ve i ha portat cava i pastes i, clar, hem estat xerrant i no hi ha hagut joc :-)
El meu marit diu que la millor etapa en la vida d'una persona és quan està jubilada :-)) així que tot això que descriviu, per ell seria la glòria, que, pobret, el tinc molt estressat amb la feina...
Alex, és molt trist el vídeo que has posat, eh? Pobres nens, no podran jugar!!
Abraçades a tots tres :-))
l'olor dels llibres antics els fa que encara els tractis amb més tendressa. n'hi ha un del meu pare al que li tinc un amor especial, alex.
història: com en època del cabronàs (franco, clar) hi havia una "dieta" de segons quin tipus de literatura, circulaven traduccions cassolanes escrites a mà de determinats llibres i perfectament enquadernades, això si.
n'hi ha un d'aquests a ca mons pares!!! preciós!
anècdota familiar al marge, demà guanyem assumpta. estic pletòric des de que el madrid va palmar amb el liverpool. he de reconeixer que m'enlaira quasi tant veure'ls perdre a ells que guanyar nosaltres.
com vaig dir un dia (em cito a mi mateix, bufff si que estic malament!): ho sento, soc així!!!
bon cap de setmana a totssss!
Sabeu que en aquest blog s'està molt, molt a gust? :-)
Sí, la derrota davant del Liverpool crec que ens pot anar molt bé...
Traduccions fetes a ma i enquadernades!! Quina meravella!!
Òscar, el llibre del teu pare, junt amb aquesta relíquia enquadernada, deuen ser a la llotja de la teva biblioteca, és clar que... no sé perquè, em sembla que tota la teva biblioteca és una llotja!!!
Assumpta, gràcies, cada dia et trobo a més racons del bloc... com si fossis a casa!
El post d'avui, t'hi poso fotos meves... perquè m'encabiu al menjador, com un més!
Publica un comentari a l'entrada