Ara feia temps que no hi anava, poder perquè sempre és massa aprop, perquè me la conec massa bé, perquè la costum et fa desmerèixer qualsevol lloc, cosa o persona.
Dia de fred gebrador al cim del Taga, no feia per estar-s'hi gaire estona, llàstima!!... el lloc s'ho mereix!!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
15 comentaris:
El Taga!! l'he reconegut només obrir el bloc!! queda guapo guapo com a capçalera.
Over the blue sky... i el vent fred que no para i el sol que va brillant... sort que diuen que trona el fred!
Aquests mars de boira són una meravella... ai qui pogués volar!
Precioses fotos, deliciós l'indret!
petons!!!
fantàstic paisatge
El clip, i les imatges que fan l'escenografia, són tota una joia d'orfebreria fina en forma de versió d'aquest clàssic. Encara més quan et sorprén veure que aquest tros d'home (intueixo que lluitador de sumo a mitja jornada) és qui li posa la veu.
El nostre òrfebre dels posts sensibles, amb escenografies que et fan maleïr l'urbanisme clònic de les nostres ciutats, ets tu Àlex.
Dir "chapeau" no sé si fa massa muntanyenc però és, segur, merescut.
Sempre s'ha de tornar allà on ens han acollit bé. I els cims ho fan! Ens bressolen sempre, hi hagi neu, fang, faci fred o faci calor.
Quines fotos, Alex! La música perfecta!
Pensava que el de la guitarra era el Falete!
sembla mentida que no he estat mai dalt del Taga, i ara em pregunto perquè, ves quina bestiesa. La cançó genial, em duu bons records :)
Elur, una ànima lliure d'ocell felí... sempre vola per damunt la boira.
Petonassos!!
Jesús, i màgic fred!
Òscar, l'home-sumo seria l'enveja de qualsevol tuna sense bandúrria i, perquè no?, també de l'Escolania de Montserrat!!
D'orfebre a orfebre: des de dalt el Taga, amb boira i tot, es veia algú amb llum pròpia... Icona de la Catosfera!!!
Jordi, jajajajajjajaja... el Falete; l'encabeixo al bestiari d'icones del Museu Darder, al costat de les Felius, les Mairenes, les Teresines i altres incunables de la geografia telúrica!!!
Clidice, no hi has estat perquè no vols, anar-hi qualsevol dia de l'any té el seu encant.
Us he de dir que tot sovint quan faig el cafè o esmorzo, al bar on vaig... ... ... hi ha el Falete!!
prometo foto via mail si puc fer-la discretament.
Fred... ufffff quin fred!!!
La versió queda molt bé... però a aquesta gent no les portis a la neu, pobrets!! :-))
Elur... esperem foto :-)
Elur, no forcis, no fos cas prenguessis mal!!!
Assumpta, com determina el medi i el clima, la platja o la muntanya, en la manera de ser o fer!!
Si el lluitador de sumo a mitja jornada es decideix a cantar "Clavelitos" o "Morena la de los rojos claveles", prometo no tornar a fer mai güija a la tuna que l'aculli.
Si ingressa a les files de l'Escolania de Montserrat, al meu Ipod no sonarà altra cosa que el "Virolai".
Et mereixes els paisatges que contemples... grans paisatges només els gaudeixen grans persones.
Òscar... encabim en "Falete" a la Banyera!!!
Amkiel... vols dir que no t'has passat quatre pobles???
Potser sí, realment ets molt dolent per fer-nos fastiguejar la civilització. :-p
Meravella!!!! Meravelloses fotos, també, em fa venir ganes d'enfonsar els peus fins al genoll...
Amkiel... dolç fastigueig!!
Zel, enfonsar els peus... fins les orelles!!!
Publica un comentari a l'entrada