dimecres, 13 de gener de 2010

Furgar Profundament La Pròpia Terra.



"I és que Delibes era molt casolà, molt de família, molt poc aventurer. Era un home que tenia les llargues cames com incommovibles arrels, els dits llargs, prims, ossuts, com per furgar profundament la pròpia terra, el nas de perdiguer i no de flairador d’aires desconeguts."

Relacions Particulars.
Josep M. Espinàs.
Edicions La Campana.
Barcelona. Febrer 2007.










8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Has vist que maco, això? :-)

Aquest llibre l'he llegit jo fa molt poc, molt poc!! Va ser el darrer que vaig llegir al 2009!!

No sé si vas veure la meva llista de llibres llegits al meu blog. En vaig fer un post :-) I aquest llibre de l'Espinàs hi era!! Em va agradar MOLT!!!

:-))

Assumpta ha dit...

Jo, que sóc una romàntica, em vaig entristir quan explica que en Delibes se'l veiatan feliç, tranquil, serè, enamorat de la seva dona... i com va decaure a partir de que ella va morir...

elur ha dit...

I tu en saps un munt Àlex de furgar la Terra i ben profundament!
unes fotos fantàstiques, sobretot per tot el que no es veu, gràcies per compartir-ho i deixar-nos-ho intuir i imaginar.
abraçades!

òscar ha dit...

Boniques petjades les que sempre ens ofereixes al teu menú del Cavall de Rodes, Àlex.

Paul Simon i Art Gartfunkel (un dels duet més estimats per ma germana) de saborós aperitiu, paraules del mestre Espinàs obrint l'àpat i, de segon, l'estofat amorosit pel xocolata a la pedra o el fricandó amb moixernons que són les teves miradetes a la muntanya que tant t'estimes.

I el postre, direu els llaminers de mena com jo?
El postre és comentar en aquest racó tot sabent que, tard o dora, hi passarà el tiramisú de l'Assumpta, el couland d'en Jordi i el pastís d'aniversari (Satcher, si no hi ha problema) que avui bufarem amb l'Elur.

Es nota, suposo, que avui estic sense dinar, oi? :)

elur ha dit...

Sacher? has dit sacher Òscar? nyam! ai no que primer hem de bufar... perdó :P

Amkiel ha dit...

Deia el Hodding Carter: “Solamente dos legados duraderos podemos aspirar a dejar a nuestros hijos: uno, raíces; otro, alas.”

Alex. ha dit...

Assumpta, he llegit el post de l'Elur... i m'ha dit l'arbre vermell que li ha agradat molt ser-hi!!!
L'Espinàs, com en Pla, són un pou de seny.
En Delibes és un home d'una sensibilitat especial, i la seva dona encara ho deuria ser més.

Elur, gràcies!!
...i felicitats!!!

Òscar, qualsevol Guia Michelin voldria el teu comentari, perquè sincerament... furga profundament.

Amkiel, un home savi en Hodding Carter.

Assumpta ha dit...

Mmmmmm quin menú, Òscar!! :-DDD

Abans al Viena (la meva segona residència) tenien Sacher... estava boníssim!!... Però ara ho han canviat per un altre tipus de pastís de xocolata i ja no està tan bo.

Així doncs, si per celebrar l'aniversari de la Elureta tenim Sacher!! :-))) Mmmmmm

Sí, Àlex!!! l'arbre vermell es veia ben content, oi? ;-))