dilluns, 18 de gener de 2010

Empremtes.



Cap de setmana pirinenc de núvols gens agosarats, d'un fred mandrós als cims, una llum adormida i un vent parat.

Resseguint impagables silencis d'hivern embolicats pel tímid so de les empremtes.



8 comentaris:

elur ha dit...

Poesia pura!

Petons!

Clidice ha dit...

gràcies per fer-nos arribar les imatges d'allò on voldríem ser més d'una! :)

òscar ha dit...

La petjada dels homes, o les seves maquinàries, no sempre malmeten el paisatge.
Alguns cops l'engrandeixen.

Jordi ha dit...

Com sempre, fotos molt il·lustratives i petjades petites però a l'hora grans!

Alex, diumenge van entrevistar la Feliu a RAC1. Parlaven del carrer de Sants, i allà estava ella, al peu del canó i afònica, segons va dir, de cridar els 4 gols del Barça al Sevilla. Vaig pensar en tu!

Anònim ha dit...

No he llegit el text, però sóc la Sofia (la teva mare i alguns germans teus em coneixen), però volia felicitar-te pel teu blog des de casa de la teva mare. Salutacions per part de les dues.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dono una ullada al teu blog

una salutació des de Reus

Albert ha dit...

Per anar a comentar he vist "6 petjades"(de la gent que havia comentat abans que jo). He comptat quantes n'hi havia a la fotografia i n'hi havia força més, però segueix sent una bona imatge.
Adéu!

Alex. ha dit...

Elur, poesia del Pirineu... muacs!!

Clidice, ho tens molt a prop de casa.

Òscar, això mateix penso de la catosfera.

Jordi, la Feliu sempre serà molta Feliu.

Sofia, gràcies... això vol dir que l'ordinador de la meva mare ja torna a funcionar.

Té la mà Maria, com si fossis a casa teva.

Albert, no se t'escapa res. Gràcies.