Cap de setmana pirinenc de núvols gens agosarats, d'un fred mandrós als cims, una llum adormida i un vent parat.
Resseguint impagables silencis d'hivern embolicats pel tímid so de les empremtes.
El borinot de la mort
Fa 11 mesos
dilluns, 18 de gener del 2010
Empremtes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Poesia pura!
Petons!
gràcies per fer-nos arribar les imatges d'allò on voldríem ser més d'una! :)
La petjada dels homes, o les seves maquinàries, no sempre malmeten el paisatge.
Alguns cops l'engrandeixen.
Com sempre, fotos molt il·lustratives i petjades petites però a l'hora grans!
Alex, diumenge van entrevistar la Feliu a RAC1. Parlaven del carrer de Sants, i allà estava ella, al peu del canó i afònica, segons va dir, de cridar els 4 gols del Barça al Sevilla. Vaig pensar en tu!
No he llegit el text, però sóc la Sofia (la teva mare i alguns germans teus em coneixen), però volia felicitar-te pel teu blog des de casa de la teva mare. Salutacions per part de les dues.
dono una ullada al teu blog
una salutació des de Reus
Per anar a comentar he vist "6 petjades"(de la gent que havia comentat abans que jo). He comptat quantes n'hi havia a la fotografia i n'hi havia força més, però segueix sent una bona imatge.
Adéu!
Elur, poesia del Pirineu... muacs!!
Clidice, ho tens molt a prop de casa.
Òscar, això mateix penso de la catosfera.
Jordi, la Feliu sempre serà molta Feliu.
Sofia, gràcies... això vol dir que l'ordinador de la meva mare ja torna a funcionar.
Té la mà Maria, com si fossis a casa teva.
Albert, no se t'escapa res. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada