dilluns, 1 de febrer de 2010

La Vianda.



"De bon dematí hai puiat cap a la montanya pel camí de la Solana i m’hai posat a esbarrabar cirro de la borda a la boïga del Pubill. Lo Prat, lo vam bogar amb la pleta. Amb la forca i les mans, m’hai fet un tip d’estendre fem i cap al migdia ja teniva gana. Lo mosso d’Aytés, que tragine des del poble, m’haví de portar la vianda, però no es presentave. Llàstima que no hi haví móres, ni gavarnes ni aranyons de gaurrers. Se m’ha acudit de cavar amb l’aixartell i hai trobat força sargallons i unes quantes arrels de regalícia que m’hai menjat amb tot lo gust. A l’anar a beure a la font del Fener hai collit sores dels voltants i les hai trobat ben bones, encara que un poc agres. Quan finalment m’han portat la vianda, hai tornat a endrapar com un lladre i me l’hai acabat tota. Ara sí que hai tret la panxa de prill!"

Nant-li’n Fotent i Nant-li’n Refotent.
Dietari d’un pages del Pallars, any 1919.
Antoni Xavier Barbal Espot.
Garsineu Edicions.
Tremp, abril de 2008.










4 comentaris:

Jordi ha dit...

Em trobo picant de peus, de mans, fent sonar els dits, portant el compás de la música amb el cap i fent tombarelles sense parar després d'haver escoltat aquesta cançó.

La vida de pagès és tranquil·la, ara, com a ciutat, si no et porten el menjar agafes una emprenyamenta!!

elur ha dit...

i jo que estava contenta amb una minsa enfarinada a Girona...

avui et deixaré una coseta a canvi d'aquests paisatges preciosos, que sempre vinc aquí a recollir i no dono mai res.

"les muntanyes són com crits de criatures que aixequen els braços, provant d'abastar les estrelles." R.Tagore, a Ocells Perduts.

Els muntanyencs són com les muntanyes que aixequen els braços per abastar les estrelles. Neus, a Cavall de Rodes.

Assumpta ha dit...

"Quan finalment m’han portat la vianda, hai tornat a endrapar com un lladre i me l’hai acabat tota. Ara sí que hai tret la panxa de prill!"

És entranyable!! :-))

Bé, vaig a cantar i ballar amb aquest parell que ens has posat al vídeo, eh? ;-))

Jordi... jo també he pensat que era un bon jan, això de prendre's amb tanta paciència que no li portessin el menjar ;-)

Elur... ets una poetesa amb totes les de la llei!! ;-))

Alex. ha dit...

Assumpta, Elur i Jordi... anginesc tripartit. Veure aquest YouTube, va ser com veure al de Banyoles i al de la Banyera alhora, el Louis A. com a Banyolí, vull dir!!
Nomeno a la Neus com a Poetessa de la Vall d'Estaon... per única i per desconeguda!!
...és un llibre molt entranyable i divertit!!