Sempre llegeixo el seu bloc, els seus posts, les seves breus i encertades reflexions; tan planeres i tan plenes.
El record d’un llibre amagat a la memòria; el record d’un temps amagat a la memòria, el record de… L'Olor Dels Llibres.
…perquè aquesta és la millor memòria!!
El record d’un llibre amagat a la memòria; el record d’un temps amagat a la memòria, el record de… L'Olor Dels Llibres.
…perquè aquesta és la millor memòria!!
12 comentaris:
... i viure al record de l'amic, el millor regal. Gràcies, Àlex!
No hi ha de què!!
...et segueixo llegint!!
Et podries prodigar més... dic jo!
Totalment d'acord amb tot dos... l'olor dels llibres és... indescriptible. Sempre que en cau un de vellot a les meves mans el primer que faig és passar les pàgines ràpidament i olorar-lo... senzillament fantàstic.
Ara, Tolkien no, è? per més bona olor que faci!
Bon cap de setmana! :*)
Doncs vinc d'allí! :-))
Amb la teva recomanació hi havia d'anar! I m'he trobat un blog que m'ha agradat molt!!
A tots ens agrada que els amics es prodiguin en visites al nostre blog...
T'anomenaré proveïdor de visites... Gràcies per tenir tan bons lectors. Potser hauré d'aprendre la terminologia anginesca per assolir aquests èxits!
Elur,Tolkien mereix una oportunitat... No cal començar pel Senyor dels Anells, està clar!
Jejejeje
Kokamuskes, en absència -momentània- de l'Alex. jo t'anomeno:
Cavaller dels Llibres aromàtics.
Ja està. Aquí tots tenim molts títols (de la noblesa catalana), ara ja en tens un! :-))
N'hi he donat 3, potser l'error ha sigut donar-les-hi amb el mateix llibre, 'El Hobbit'... potser d'aquí un temps. Potser no... ;)
Elur, l'oportunitat ja ha estat donada. No a tots ens han d'agradar els mateixos llibres, i d'olors per a la memòria en trobarem a més pàgines.
Assumpta, quin honor, pertànyer a la noblesa (i catalana!). Vetllaré les armes (el teclat o la ploma) per ser-ne digne. L'Àlex es trobarà amb una sorpresa quan torni de trescar per les muntanyes, amb un cistell més ple de fotos que de bolets (suposo...).
Em sembla molt bé això de vetllar les armes (sobre tot si són com aquestes que menciones) queda molt cavalleresc (cavalleresc català, per descomptat!) :-)))
aquest cap de setmana uns molt bon amics hi han estat.
vuit hores d'ascens (segons em van dir per sms) que jo, per tenir un genoll que va i no va, m'he hagut de perdre.
vuit hores d'estar amb amics. :(
Assumpta, Elur i Ramon Kokamuskes, llegir-vos és com prendre un trifàsic d'optimisme!!
Òscar, podria ser la nostra propera promesa!!
;-))
Publica un comentari a l'entrada