dilluns, 19 d’octubre de 2009

Assolellada Becaina.



Pa de sègol, xolís, formatge, truita de patates a la carmanyola, fruita i la bota de vi.

Una setmana després, altre cop, dalt la Roca Cigalera; però ara sense boira, sota un dia magnífic, frisava les extraordinàries vistes que des d'aquest pic menor es tenen, amb un estómac moderadament ple i plenament feliç...assolellada becaina.

Tota la gama de tonalitats, de la mel al conyac, és als boscos caducifolis i en el pèl dels isards.

















15 comentaris:

Amkiel ha dit...

La tardor té molts marrópixels.

Carme ha dit...

Unes fotos molt maques. No conec els llocs, em podries dir com se'n diu d'aquest plans que es veuen allà dalt?

Assumpta ha dit...

Oh!! Layla... Aquesta cançó la va composar Eric Clapton per a Pattie Boyd, que era la dona de George Harrison... ell s'en va enamorar. Al cap d'un temps ella es va divorciar de Harrison i es va casar amb Clapton... però tampoc els hi va durar massa.

Com et pots divorciar d'un home que et composa una preciositat com Something?

En fi... que ens tornes a regalar unes imatges precioses perquè puguem gaudir d'allò que captures amb la teva càmera i portes aquí per compartir :-))

Per cert... això de "Tota la gama de tonalitats, de la mel al conyac", vols dir que ho entendrà el Jordi? ;-)) Recorda que va explicar que la seva paleta de colors és limitada jejeje

elur ha dit...

quina enveja la becaina assoleiada... fa tants dies que no en puc fer de cap mena!!

unes fotos magnífiques!

en Clapton sempre m'ha provocat sentiments contradictoris... i tot pel que ha explicat l'Assumpta. I és que jo si m'he de quedar amb un sol Beatle em quedo amb en George, indiscutiblement!

PLOU!!!!!!!!!!!! :D

Assumpta ha dit...

Jo, fins i tot trobo que en George i l'Iniesta tenen una certa retirada... oi? :-)

Aquí no plou però està núvol :-)

òscar ha dit...

Què macos (clar, que havia de dir jo!) aquests dinars d'excursió amb la carmanyola atapeida per la truita de patates, la carn arrebossada (clar, que havia de portar jo) i la cantimplora amb coca-cola.

De becaina no en feia, prou feina tenia en trecar-me els genolls dels pantalons.

Ara, que ben poc surto d'excursió, la becaina si que la faig!

elur ha dit...

no pas en el tema capilar Assumpta! ;P

Assumpta ha dit...

És l'única diferència!... si no fos per això quasi que semblarien germans, oi? :-)

Alex. ha dit...

Amkiel, i la primavera verdpíxels.

Carme, no sé quin nom tenen; els anomenarem Els Plans de la Carme.

Assumpta, no coneixia aquesta història amorosa, interessant!
El Jordi és una caixa de sorpreses.

Elur, gràcies. Les becaines assolellades, ara, tardaran uns dies a tornar, doncs... plou!

Òscar, tan sols ens faltava la guitarra, agafar-nos de les mans i cantar allò de "som cumbaians"!!!

Assumpta ha dit...

Alex.- La història de Pattie, George i Eric ens la va explicar la profe d'anglès ;-))

Jejejeje Carme!! Ja tens els Plans batejats! ;-)) Si segueixes passant per aquí (que espero que sí!!) aviat seras nomenada Pubilla d'alguna cosa, segur, segur :-))

Aquí tots som de la Noblesa catalana i tenim molts títols!! :-))

Albert ha dit...

Als jugadors del Barça si que els convindria una bona becaina. Els veig molt cansats.

Adéu!

elur ha dit...

com diria el meu germà... 'ho sents? ho sents??' 'no, el què?' 'els bolets com creixen!!'

Alex. ha dit...

Albert, una becaina... sens dubte!

Elur, jjajajjajajaa!!!

Carme ha dit...

Gràcies per batejar-los amb el meu nom, però que quedi entre nosaltres... quina vergonya

Alex. ha dit...

Carme, d'aquí no surt!!!