dijous, 29 d’octubre de 2009

Una Íntima Manera D’Èsser



Catalunya és un país de coses petites, de curtes distàncies; tot hi és a la mesura de l’home i precisament per això tot hi té un pes terrenal molt acusat. Dins aquesta terra, dins els límits escassos de la seva geografia, la personalitat de les coses, dels èssers humans que hi habiten, agafa una característica, un perfil, una cristal.lització decisiva. Si geogràficament el nostre país és un dels més diversos d’Europa, en el sentit que dintre distàncies curtíssimes s’hi produeixen els contrastos més abruptes, més subratllats, que us pugueu imaginar, tot hi sembla tenir, dins aquesta diversitat, una personalitat radiant i plena, gairabé explosiva. Com més petites són les coses, més força individual tenen; com més petites són les distàncies, més diversos són els matisos. Per als qui vivim en el pla i en la petita o mitjana muntanya, és a dir, per a la immensa majoria de la població humana que viu en aquesta terra, aquestes observacions formen part de la nostra íntima manera d’èsser, de la nostra constitució física.

Guia de Catalunya.
Josep Pla.
Edicions Destino.
Barcelona, setembre de 1971.


















5 comentaris:

elur ha dit...

A vegades em fixo tant en detalls que podrien semblar insignificant que tic por de perdre'm la bellesa del tot, però no... només cal alçar el cap.

òscar ha dit...

desconec quina és la característica més significativa d'altres indrets, però que som un país de petites coses que acaben oferint-ne una de molt gran és un pensament que tinc tot sovint.

i, especialment, ara que tot és parlar d'enrenous i xoriços i gent que posa la mà a la caixa; segueixo pensant que un dels patrimonis més grans que tenim és la gent anònima que hi vivim.

Albert ha dit...

Tens raó, en pocs metres tenim mar, muntanya i planes. D'això se'n diu aprofitar l'espai!

Adéu!

elur ha dit...

Avui he fet un munt de fotos a una porta vella i bella i m'he recordat de tu :)

Alex. ha dit...

Elur, em sembla que pocs detalls se t'escapen a tu.

Òscar, per sort, la bona cultura ni es fa, ni es protegeix, ni es premia des d'el poder establert.

Albert... i el millor equip del món!!!

Elur, doncs ja ens les ensenyaràs!!