Aquesta primavera, resseguint el desglaç, he trobat la mort al Pirineu; primer va ser un poltre al riu, i més tard un isard era el festí dels voltors.
A tocar del cel, la mort sembla més dolça, menys corrupta!!!
És clar que sempre hi ha excepcions de tonalitats humanes, com ara el poble de Tor... on la flaire sempre té un regust misteriós, et sents observat fins i tot per les centenàries parets de les cases.
Curiosament, els carronyaires eren molt a prop de Tor, a tocar de la Cabana d'en Sansa, vaig intentar acostar-m'hi, no sense por... són uns ocells de dimensions més que considerables, tenia els meus dubtes de si jo i la meva càmera seríem plat del seu gust; tot i que no em faria res morir al Pirineu, aquesta mort no és una de les que més contemplo, tot i així, m'hi vaig acostar a poc a poc, confiant m'acceptessin com un carronyaire més... fracàs total, esbandida ocellaire general!!
Quan trobi l'ós bru, perquè l'acabaré trobant, és un dels meus somnis, no m'acostaré, doncs tampoc ho contemplo com una mort gaire dolça: m'estaquirotaré, amagaré la por, dissimularé l'emoció i ho guardaré per sempre com un moment de gran felicitat... tal com imagino la mort al Pirineu!!!
...i fins aquí, la filosofada d'avui! (Elur dixit).
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
13 comentaris:
Una cançó preciosa i trista, com les teves lletres...
Les ales esteses d'un voltor abarquen uns 2 metres més o menys, són ocells que només tenen elegància volant i en tenen molta!
No vas retratar l'esbandida? oh...
Potser quan trobis l'os bru ell estigui igual que tu, dissimulant la por ;)
Quina pena el poltre i l'isard... però la natura és sàvia i allà dalt encara té una mica de poder per fer i desfer a la seva manera... (jo encara no havia filosofat avui, es nota?)
No t'imaginis la mort al Pirineu, imagina-t'hi la VIDA!!!!
Tu ves amb compte, Alex, que a mi sí que em sabria greu que morissis, ja fos al Pirineu o on fos, que ets massa jove.
Porta't bé i no faci's imprudències :-))
Fes com diu la Elur... imagina-t'hi la Vida al Pirineu :-))
veus com ets un home d'empenta?
jo vaig llegir el llibre de tor, em va fer entrar el cuquet (mooolt) de visitar aquest poble d'aconteixements sinistres i ... on vaig a anar?
doncs on sempre: a la carretera de sants a fer un gelat!!!
excelent acompanyament musical del boss i unes fotos de reportatge periodístic.
en definitiva ... un post d'orfebreria!!!
et nomeno òrfebre major del pirineu. i valent de pebrots perque per trepitjar tor en calen (de pebrots, vull dir!)
m'he oblidat homenatjar, en el post anterior, a nuñito de la calzada, al seu gos plutant i a la maria lluisa ... quicir!
Crec que el Palanca tindrà enveja de que a casa el Sansa vagin voltors i a casa seva no. Al tanto! Pot produir-se un altre homicidi! Ves no t'enganxi a tu pel mig, Alex!!
Elur, pou de sabiduria, gràcies per regalar-nos (entre d'altres) l'última frase del teu comentari. La duré sempre amb mi, m'ha arribat!
Òscar, recolzo la teva moció i a part d'orfebre major del Pirineu, li donarem el premi Josep Lluís Rodriguas de la Font (versió catalana) per aquest sensacional Pulitzer amb el que ens ha obsequiat.
Posats a fer més homenatges, m'agradaria rendir-ne un a la Vicenteta-Que-ni-a-algú?-Que-es-pot-passar? i fer-la comtesa dels vestits verds ajustats i les plomes d'estruç.
P.D.:Veig que el cotxe de la foto (blau) també va morir algun dia i que els carronyers van fer feina...
Filosofada? Jo he trobat que el text és preciós...i això de m'estaquirotaré, m'ho apunto, collonut!
olele olala ser del Barça és el millor que hi ha!!!!!
Reverència pel Valdés (Quin porteràs!!), per en Puyol (oh Capità, GRAN Capità!!), per en Silvinho (gran Silvinho!), per en Piqué (OOOOOOOOOOOOOH!), per en Touré (I com m'he tret el barret!!!!), per en Busquets (fantàstic!!! com si portés 10 anys jugant la champions!), per en Xavi (Arquitecte entre els arquitectes), per l'Iniesta (ja no sé què dir... el meu adorat, admirat, idolatrat Iniesta!), per Henry (Ja la tens Titi!!!!!!!), per l'Eto'o (gooooooooooooooooooool no te'n vagis mai Eto'o!!) i per en Messi (quin golàs, quin golàs, QUIN GOLÀS!!!!!!!!!!!!!!!!)
I sobretot, sobretot pel Profeta Pep!! (i aquí sí que ja no tinc paraules!!!!!)
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!!!!
(sí, sí em repeteixo, però i què! hem guanyat el triplet!!!!!!!!)
Es poden celebrar victòries culés als Pirineus :-)))))
SOM CAMPIOOOOOOOOONS!!!!
Reverències, abraçades i carn arrebossada per tothom!!
Elur, tema complex la mort... alegrament trist, tristament alegre.
I Fins aquí la filosofada d'aquest divendres, a les portes d'un cap de setmana... ple de Vida!!!!!
Assumpta, per sort, encara mai he tingut cap accident a la muntanya, és clar que tampoc mai he compatit ni temptat a la Natura!
Òscar, quan anem junts a Tor, a les fondes valls, als rius més amagats i a tants racons del Pirineu... la teva ploma escriurà sola!!!
Homenatge al Profeta Pep, perquè és un dels nostres, seria el millor alcalde del Pirineu.
Jordi, quedes nomenat alcalde de Tor, jutge de pau de Tor i rector de Tor.
Al Pirineu, de les banyeres en fan abeuradors pel bestiar. Quedes nomenat Banyera Principal de Tor.
Zel, gràcies. Menys mal que tu, sí que valores el meu bloc.
Una abraçada ben forta!!
Elur, espero que vinguis a Montserrat... vull dir!
Assumpta i Jordi, nomenats Arrebosadors Principals de Tor!!
marxo tres dietes i mig a la platja. natura se li pot considerar tot i la forta ferum de protector solar però ... tinc tantes ganes de banyar-me ja a la costa brava que, fins i tot, si tiren des d'un petit avió pilotes de la nivea estic disposat a nedar crowl, papallona, esquena, peus d'esquena i braça per aconseguir-la. després dels seitons amb cognac em veig capaç de tot.
ufff ... quina setmana! :)
Jajaja, vigila que prendràs mal!
Ara no és un bon moment per deixar aquest món, tal i com està el Barça.
Adéu!
Òscar, a Montserrat, porta't la Nivea!!!
Albert, vens a Montserrat o què?
Publica un comentari a l'entrada