Sóc un boig del silenci.. que tant parla i tant diu; caçar-lo en espais oberts és la millor peça, la que més cobejo, la que més em xiuxiueja.
Al Pirineu hi és tot l'any i de manera molt especial durant l'hivern, envoltant i omplint els cims colgats de neu.
Escoltar-lo és la millor manera de viure, d'aprendre a estimar a algú, de parlar i de dir qualsevol cosa.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
12 comentaris:
Mare meva, mare meva, mare meva!!! Your song!! uffff què preciosa és!!!
You can tell everybody this is your song.
Aquest blog teu sempre s'ha d'obrir dues vegades... una per escoltar la música màgica que poses, llegir les paraules màgiques que escrius i veure les fotos màgiques que fas i l'altre per seguir escoltant la música mentre es tracta de posar un comentari mitjanament acceptable quan un s'ha quedat sense paraules.
Diuen que fer silenci és una bona forma de pregar perquè, en realitat estas escoltant... a mi em costa molt perquè sóc un nervi per dins. Aparentment sóc molt calmosa tot ho faig poc a poc, tan poc a poc que puc acabar amb la paciència de qualsevol :-) però per dins vaig sempre molt ràpid... i al meu cervell li costa fer silenci... He de mirar d'aprendre'n :-)
Aquestes fotos no tenen res a veure amb l'esquí massificat i pijotero de que parlava l'Òscar al seu blog, eh? :-)
How wonderful life is while you're in the world.
Quina cançó!!
Quines fotos!!
Quin post!!
Veient aquesta meravella de fotos se'm desperta un conflicte intern, no sé si decantar-me cap a l'enveja (sana, que ha de tenir un altre nom per força que no sigui enveja) o cap al pànic... ser allà dalt ha d'impressionar terriblement! I jo sóc covarda de mena.
Compartim passió pel silenci i sempre se'm fa estrany trobar a algú que en fuig.
El silenci pot no dir res, o dir molt. Una bona pausa en el parlar en el moment oportú. Callar quan vols dir alguna cosa. No dir res quan hauries de parlar... Maneres d'interpretar el silenci! Jo també en sóc un enamorat. Transmet calma, relax, bon rotllo...
He aconseguit que al curs d'esquí s'apuntin la Vicenteta, el senyor Bachs i el Jordi Estadella. Anem pujant. M'he demanat no anar davant de la Carmen de Mairena, pel que pugui passar... vull dir!!
el silenci és un bé tan preuat que, fins i tot, un clar exemple del soroll (en el bon sentit) com és la música, sovint li ret tribut ...
sounds of silence (simon&garfunkel)
enjoy the silence (depeche mode)
silence (gigi d'agostino)
també van gaal va pronunciar-se al respecte durant una roda de premsa a can barça afirmant que "era esclau del les seves paraules i amo dels seus silencis".
els del anyells va fer fortuna al setè art de la mateixa manera que ho havia fet la seva llei, unes dècades abans, de la mà del grndiós marlon brando.
no em tinc per massa silenciós. m'agrada el xivarri i, en ocasions comptades, el silenci respectuós, d'admiració.
silenci d'admiració quan algú fa una post pensant que així farà feliç, amb quelcom tan senzill com una cançó, a algú que el llegirà.
ara callo, vull dir!
Assumpta, aquest no-silenci interior teu, sembla desembocar en una revolució exterior en forma de bloc... El Bloc de l'Assumpta!!!
Pel curset d'esquí natura, obligatori anar amb la bufanda del Barça.
Elur, tu i jo podríem col·leccionar silencis... a la Fageda d'en Jordà, al Bassagoda, a la Devesa de Girona, a Oix, a Cadaqués i a tants llocs únics!
Sr. Banyera, Marquès de Navàs, Gurú de la Premsa Escrita, Chaman del Diari Avui... L'Avinguda Diagonal passa a anomenar-se Avda. Jordi Casanovas!
Òscar, en silenci he llegit el teu comentari varis cops, i encara ho faré uns quants més.
Si us plau, no callis mai d'escriure!!!!
En pocs llocs es pot gaudir del silenci avui en dia. Tens sort de poder trobar-lo.
Em pensava que apretaria el play del vídeo que has posat i no sentiria res... (o sentiria el silenci).
Adéu!
Jejeje revolució en forma de blog :-))
Albert, dissabte i diumenge m'he fet un fart de silencis i fotos!
...anem a per la tercera!!
Assumpta... Gran Revolució!
Seria una col·lecció plena de joies precioses!
Elur, la teva foto d'un gat, em recorda un poble del Pirineu ple, ple, ple... de gats!!!!
És el meu gat, que a part de compartir espai compartim caràcter, som curiosos! Quin poble és aquest?
Estaon!!
Publica un comentari a l'entrada