dissabte, 2 de maig de 2009

Aplicacions Pràctiques.



Dissabte d'una lluminositat plena, sol sincer, cap núvol i tot el dia per endavant.

De Monistrol de Montserrat a Sant Jeroni, passant pel Monestir i tornant per Sant Joan i Sant Miquel. Mai havia pujat des del peu del massis fins el seu cap; he trobat l'essència del muntanyisme més primerenc, autèntic i romàntic, on assolir qualsevol fita era sempre fruit de la constància, tenacitat i esforç.

...i és que l'aplicació de l'alpinisme a la vida és tan absoluta com real.





















18 comentaris:

sky-walkyria ha dit...

el cap de setmana passat vaig enxampar un xàfec memorable a sta ceilia
salutacions

elur ha dit...

ooooooooooh que meravellós ha de ser pujar aquí dalt!! (tot i que no sé si podria)
Unes fotos precioses. Un text magnífic.

elur ha dit...

ah! i la cançó una altra meravella :)

Jordi ha dit...

Aquesta cançó sempre la porto al cotxe!!

Per cert, quan estigui bé de la fascia lata (es una lata el trabajar) i vinguis per les meves contrades, hem de fer un nou retrobament de mig cor de l'anginesca!!

Montserrat, uff!! Ja se'm posa la pell de gallina. T'he vist per un moment pujant a l'antena que hi ha al costat de Sant Jeroni per penjar-hi els pals, el marca del diumenge post 2 a 6, la safena i la bandera catalana!!

Alex. ha dit...

Sky-walkiria, últimament no deixa de ploure, sense anar més lluny... dissabte, al Madrid, li van ploure sis de seguits!!!

Elur, el camí mes curt i fàcil per arribar a Sant Jeroni és agafant el Funicular de Sant Joan, i des d'allí un camí molt bo porta fins al cim!

Jordi, ens retrobarem... dalt del marcador del Nou Camp o dalt les antenes de Sant Jeroni!
T'estimo... oscarianament parlant... vull dir!!!

elur ha dit...

No ho deia pel camí fàcil o difícil... ho dic per les altures!!! tinc vertígen... aisss... si al Puig del LLop ja les passo magres!

Alex. ha dit...

Elur, aleshores... seria qüestió d'arribar només fins a les portes de Sant Jeroni, la resta no hi ha vertigen possible!
T'estimo sense vertigen... oscarianament parlant!

Assumpta ha dit...

He entrat un munt de vegades a aquest post, escolto la cançó tan maca, miro les fotos precioses... i no trobo paraules :-))

Alex. ha dit...

Gràcies Assumpta... estimem-nos oscarianament!!!

òscar ha dit...

ENTRADA DE L'ENCICLOPÈDIA CATALANA (LLIBRE CURO-ESPAL)

"estimar-se oscariannament": s'anomena al tipus d'estimació festiva, sense expectativa concupiscent de cap mena, que un/a pateix esdevenint el detonant, d'aquesta efervescència amatòria, una victòria aclaparadora o no del fc barcelona.

òscar ha dit...

perdó, el llibre seria l'ESPAM-GARRI

Alex. ha dit...

Òscar, brillant definició, de les que fan afició!!
Llibre COR-ANGINESCA

Assumpta ha dit...

"Tipus d'estimació festiva"!!! jajajaja és boníssim!!! :-)))

òscar ha dit...

NOVA ENTRADA DE L'ENCICLOPÈDIA CATALANA

(LLIBRE AMI-BAG)
ASSUMPTA: zènit de la vitalitat quatribarrada que enlluerna, a més de la catosfera, tots els països catalans.

Alex. ha dit...

Òscar, què gran ets!!! i això que no entrenes!!

És un honor molt gran per Cavall de Rodes, atresorar aquesta nova entrada de l'EC.

ASSUMPTA: zènit de la vitalitat quatribarrada que enlluerna, a més de la catosfera, tots els països catalans.

PLAS, PLAS, PLAS!!!!!

elur ha dit...

jo... només puc treure'm el barret, humilment i amb el riure escapant-se sota el nas, que sóc a la feina!

Alex. ha dit...

Elur... et veig pujant a Montserrat a peu, i rient sense por!

Assumpta ha dit...

Jajajajaja pobre de mi!! :-)