dilluns, 20 d’abril del 2009

Matinals.



Cap de setmana de matinals trescadores... corriolades de mig dia, passejades de passos curts, esmorzars llargs, endrapant boscos, caçant turons sense nom, badant tot, ensumant boires, fumejant l'alè, engolint l'horitzó...

Dissabte al Berguedà, diumenge al Vallés.

Les matinals són, per tot plegat, una prolongació del Costumari.



12 comentaris:

Assumpta ha dit...

Alex... El meu pare era del Berguedà :-) M'ha fet una sensació molt maca quan he llegit el nom d'aquesta comarca... De fet no la conec, però només veure el seu nom ja m'agrada :-)

Mon avi era del Bages però va trobar feina al Berguedà i allí varen viure un temps i va néixer mon pare... Al poc ja es van traslladar a Barcelona.

Preciosa cançó... magnífiques fotografies... Blog relaxant el teu. S'hi està molt bé :-))

Jordi ha dit...

Tu si que t'ho muntes bé, Alex! Al teu ritme, passes curtes, sense temps als controls que et facin anar estressat... Ara jo aquest cap de setmana he vist dues senyeres, i les he tocades amb els dits. Les he besades i he deixat caure alguna llàgrima.

Quanta raó tenies quan vas dir-me que ho assaborís tot molt bé! Quina gran marxa, company! Dura, però impressionant!

neus ha dit...

Les teves matinals són igual que les que 'ens fa fer' la meva germana, d'arribar a dinar a casa a les cinc de la tarda? :P

Uf, tinc ganes de tornar-me a perdre per l'Alta Garrotxa... i llegint-vos encara me n'entren més!

òscar ha dit...

la meva matinal dominical també va ser al vallés. tot i que la sala d'un aseèptic hotel no sé jo si mereix figurar al costumari. crec que en joan amades donaria un rotund no.

Alex. ha dit...

Assumpta, afortunats tots dos, per ser i viure a comarques, un fet que moldeja per bé el tarannà.
Com sempre... gràcies!

Jordi, la marxa dels matxos, és per entronitzar-la al capdamunt de totes... ja t'ho vaig dir.
Ves a la Nou de Berga i... tresca-ho tot!

Elur, quedes nomenada "cicerone" de l'Alta Garrotxa... Elur Cicerone de Bassegoda i Aniol.

Òscar, el Costumari i Joan Amades són una mateixa cosa, com ho ets tu i els bons lladres de converses.
Continuo dempeus aplaudint el teu últim post: Plas, plas, plas!
...i faig una reverència!

òscar ha dit...

parlant de lladres ... que gran era louis de funes a fantomas i a fantomas vuelve.

en definitiva ... que gran era loius de funes per molt que anés disfressat de gendarme!!!

Alex. ha dit...

Louis de Funes, tant sols amb la cara ja feia riure. M'enrecordo d'aquell citröen tauró i el fantasma de cara pàlida!

Plas, plas, plas... insuperable!

Demà ens veurem a la Banyera, donen sugus!

Assumpta ha dit...

Jejeje vaig llegint i repassant el que aneu escrivint... i el final m'ha semblat una genialitat:

"Demà ens veurem a la Banyera, donen sugus!"

:-)))

Alex. ha dit...

Assumpta... tinc les butxaques dels pantalons plenes de sugus!!!

Jordi ha dit...

Normalment, les pel·lícules que porten un vuelven, un return o un II solen ser encara més dolentes que la primera entrega. Tot, exceptuant El Senyor dels anells, que com podeu comprovar, no té cap d'aquestes tres paraules. Veig en Luis de Funes fent de Aragorn, en Paco Martínez Sória fent de Lègolas i la Florinda Chico fent de Eowin.

La banyera plena de sugus.

Albert ha dit...

Quina calma. El millor moment per gaudir de les passejades és al matí, just abans de l'hora de dinar.

Adéu!

Alex. ha dit...

Jordi, ara mateix vaig a la Banyera amb els estris de bussejador, "burbuja" i "manguitos" també!

Albert, abans de dinar una passejada i una breu canòniga(petita becaina abans de dinar).