dimecres, 15 d’abril de 2009

Bústies.



Des d'aquí, reivindico els escrits més genuïns, ancestrals, sincers, esperats, segellats, viatgers, immortals... la relació epistolar!

Creu de Sant Jordi per elles, per les cartes...

...vull dir!

13 comentaris:

Jordi ha dit...

M'afegeixo a la moció de l'Alex i demano també, la Creu de Sant Jordi per elles. Qui no ha enviat una carta en la seva vida? Que alci la mà! A un amic, a un concurs (filiprim per guanyar el Suzuki amb les etiquetes d'Okey), als reis mags d'orient... Recuperem la tradició. Canviem els blocs per cartes!!

Gran cançó!! Hi ha versió catalana cantada per la Nuria Feliu o per la Nina? Per la Carmen de Mairena ni ho pregunto...

Albert ha dit...

Jo també estic a favor de la Creu de Sant Jordi, més que res perquè amb la presència d'Internet, entre blocs i e-mails, les cartes ja no són el que eren.

Segur que es tornen a posar de moda d'aquí un temps. Qui sap.

Adéu!

Assumpta ha dit...

Mareta meva, quin post més preciós, Alex... aquesta cançó l'adoro, m'encanta, m'emociona, és preciosa, magnífica... Qualsevol dia et demano permís i la poso també en algún article meu :-)

A més... m'has fet reflexionar en una cosa que em voltava pel cap...

La de cartes que havia arribat a escriure jo a la meva vida!! A ma, i ben llargues... i a vegades hi afegia algun dibuixet, o hi enganxava algun trosset de llana, de roba, per explicar alguna cosa que estava fent...

Ai... ara em posaria melancòlica i tot recordant les cartes al novio a la mili (i les que es van arribar a perdre, no hi ha dret!!)

Amb la meva amiga Cristina, quantes coses ens explicavem per correu!!

Ara obres la bústia i només hi ha que factures :-(

Et felicito pel post... i espero que estiguis fent bondat, eh, noble cavaller català? :-))

òscar ha dit...

(amb un segell a mà dreta del sobre)


apreciat àlex:

l'avenç sanguinari de les noves tecnologies ha fet que el gènere epistolar, que amb tanta traça van conrear escriptors com goethe, caigui en el més absolut dels oblits.

mai he estat un fidel practicant d'aquest estil narratiu. sols recordo, ara mateix, una mig-novieta i una amiga amb les que vaig mantenir aquesta mena de correspondència mentre coneixien món.

altra cosa és el gènere postalístic del que en vaig esdevenir un hooligan en la infantessa. no havi programa per la quitxalla en el que no hi enviés les meves dades intentant conquerir premis minsos. el monstruo de sanchzestein (luis ricardo cantidubi), terra d'escudella (joan i anna) o d'altres presentats pel grandíssim torrebruno. mai em va tocar res.

m'acomiado de vosté ja que és la hora és la hora (xuxa) d'acompanyar al meu vàstag a escola.

atentament,

òscar

elur ha dit...

Jo també m'hi apunto!
La de cartes que tinc guardades com un tresor! i encara ara n'escric alguna... el que passa és que ja no les envio. I això és una mala costum.

salut!

Alex. ha dit...

Apreciats Tots: Assumpta, Elur, Jordi, Albert i Òscar:

Les vostres lletres són, a més a més d'anginesques, un polsim huracanat de costumisme epistolar, d'una immortalitat criptogràfica i un efervescent sentiment, que ben bé encabirien un recull Amadià, no solament de l'Epistolari Tradicional Català, sinó també de l'Epistolari del Seny!!

Un petó per elles i una abraçada per ells!

Alex. Safenes i ciàtiques.

òscar ha dit...

comentari de qualitat: huracanat no era el "hipogrito" d'en pepepotamo?

Alex. ha dit...

Òscar, amb aquest comentari, l'Acadèmia Catalana dels Blocs, t'otorga el Premi Guifré el Pelós al millor Comentari del mes i una cadira a perpetuitat al CAC... vull ser el teu secretari!

Jordi ha dit...

Companys, recuperem les velles costums i escrivim-nos cartes per doquier, a tort i a dret, encabim fulls perfumats, de colors, de tots els tamanys, formats, quadriculats, amb forats... Del que es tracte és de que a correus no es quedin sense feina, que la crisi afecta a tots!

Hi ha rumors que a l'Òscar li volen asignar la cadira amb la O de la Reial Acadèmia de la Llengua... de les Espanyes, vull dir!!

Me'n vaig a pica-pica palmas-palmas (Xuxa), en honor a l'Òscar.

òscar ha dit...

la versió ibèrica de xuxa era letizia sabater amb el seu crit de "al mediodía ... alegría".

a mi, les cançons que veritablement m'agradaven, eren al primer i únic cedé d'en emilio aragón amb hits com "cuidado con paloma que me han dicho que es de goma" i "te huelen los pies".

Alex. ha dit...

...i quí no recorda la Maria Luisa Seco amb el seu: "Un Globo, Dos Globos, Tres Globos, la luna es un globo que se me escapó!!!"

A l'Acadèmia de l'Anginesca, l'Òscar no hi té cadira, hi té una trona en forma de sofà, amb les lletres E-S-M-E-U-Ï-M-E

Jordi ha dit...

Si rebusqués per casa segur que sortiria el cassette (que no cd) del mestre Aragón on també podríem trobar la cançó Hey miser Waiter i want to be, i want to be potatoes and tomatoes and cheese.

Alex, d'acord amb tu, sofà llit, a poder ser. Mai se sap...

òscar ha dit...

gran tema el de mr.waiter que, per aquelles coses que té el cervell, m'ha fet recordar a un pivot calb del barça de bàsquet anomenat greinviell waiters.
coses que té el cervell.