diumenge, 26 d’abril de 2009

Volta al Parc.



El Turó de Castellsapera, el Montcau i la Mola, són els tres punts més alts del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.

Dissabte van ser sota els nostres peus, tot fent una circular, i entre mig, dinar calent al poble de Mura… com m’agrada dinar a Mura, a Cal Carter.
Poca gent per tot arreu!

Poc més de 30 km i 1.711m de desnivell positiu.

Un dia senzill… perfecta!



El Paller de Tot l'Any, amb Montserrat al fons, des de Castellsapera.



El Queixal de Porc des de dalt Castellsapera.



Petit habitant del Parc.



Turó del Montcau.



Roca Mur.



El cim de La Mola, al fons, des del Turó del Montcau.



Castellsapera, al fons i al centre, des del Montcau.



Porta del Monestir de Sant Llorenç, al cim de la Mola.

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ssssssshhhhhh ja sóc aquí (Com en Tarradelles o en Pep Guardiola)

He rigut molt amb el vídeo :-) No tinc ni la menor idea de quin criteri segueixes per triar el que ens oferiràs a cada un dels teus articles, és una sorpresa sempre inesperada i maca :-)

I les fotos són precioses, com sempre :-) Com m'agradaria saber fer-les així!!

La teva papallona ha quedat preciosa, nítida, al costat de la meva. Però ho dic amb admiració, eh?

Aquest blog teu és especial, eh? És com diferent dels altres... a mi em fa com un efecte "anti-stress" :-))

Jordi ha dit...

Alex, recordo la meva ascenció a La Mola i a Castellsapera. Crec recordar que a aquest s'hi pot pujar per una part complicada i per una no tant complicada (per on vam pujar). Pot ser?

Ja vas estar a prop de les meves contrades, doncs!

Subscric l'últim paràgraf de l'Assumpta i quedes nomenat home anti-stress de l'any! Visca les portes!!

Jordi ha dit...

Ah!! M'ho deixava. Proposo que el cor de l'anginesca faci una paròdia a l'estil del vídeo. L'Assumpta faria de Núria Feliu, l'Òscar de Jose Montilla, l'Alex de senyor Bach i jo podria fer de Carmen de Mariena (els personatges són intercanviables).

Alex. ha dit...

Assumpta, el meus criteris: seny, costumari, imaginació i naturalitat.
El YouTube... no em canso de mirar-lo!
Gràcies per les teves paraules.

Jordi, si puges a Castellsapera per la carena... encomanat a tots els Sants, és molt aeri i amb algun pas complicat. Jo, sempre he pujat per la canal d'una o altre banda, no són molt llargues però, sí molt dretes.
Gràcies pel nomenament portauïstic!
Ser el Senyor Bach és molt ser... gran home!