Sant Jordi és tradició, de les de Costumari, principal, major, i ben entesa... molt noble.
He dinat a Monistrol de Montserrat, entre setmana és lloc tranquil, silenciós, amable i hospitalari... s'hi dina bé, amagat a la plaça hi tenen un cuiner molt ferm, mai em deixa marxar amb gana, em tracta millor que no pas mereixo!
Avui, a la sempre solella plaça, era festa; una humil parada amb no més de cent llibres trencava la rutina diària; era tot sol resseguint els llibres, els fullejava, els acaronava amb mans i ulls... estampa anginesca.
Quan un home menut, local de mena i de vida poc definida, m'esperona: Si yo escribiese un libro de mi vida, vendería más que nadie!!!!
Si hagués escrit un llibre, li hagués comprat, sabent que no tindria el millor estil, però sí les millors històries... històries anònimes, desvalorades per pròximes, amagades rere el depreciï social, poc comercials... històries de mirada gens occidental!
Llegeixo menys del que hauria de fer-ho però, sí he llegit moltes cares i mans... l'ànima de les persones!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
8 comentaris:
M'agrada arribar aquí de nit, quan tots dormiu i jo puc llegir una i una altre vegada, escoltar la música, veure "la o les" imatges i pensar que el meu comentari serà el primer :-)
Sí... és una tonteria, però em fa gràcia deixar el primer comentari quan és tan tard... em passejo per aquí i ningú sent les meves passes perquè trepitjo molt fluixet...
Jo no sé si voldria escriure el llibre de la meva vida... Jo voldria escriure el llibre dels meus somnis.
Preciós acompanyament musical, Alex... dolcíssimes veus :-)
Bona nit :-)
Bon dia... ☼
Cada persona guarda secrets, experiències, anècdotes, records, alegries i penes. La barreja d'aquest pandemònium de coses és el que ens fa ser únics al món, el que fa que el llibre en blanc que escrivim cada dia, pas a pas, poc a poc, sigui personal i instransferible. Nostre. De cadascú de nosaltres.
Jo també compraria el llibre d'aquell home, com també compraria el llibre de cada component anginesc, perquè darrera de cada persona, s'amaga una història que paga la pena conèixer.
Els blocs són una bona manera d'intimar, d'anar-nos descobrint mica en mica, de guaitar-nos des de la distància i d'admirar-nos conjuntament.
Si n'hi ha de gent que podrien escriure best-sellers de la seva vida!!! i segur que serien molt més interessants que qualsevol de tots els que més s'han venut aquest sant Jordi!
Hi ha tantes maneres de llegir com de mirar.
Elur, quina gran frase. La final... vull dir!!
Diuen que una imatge val més que mil paraules.
Ales, recorro a tu per nomenar l'Elur amb algun títol important!!
És important que un cuiner no et deixi marxar amb gana.
Si cadascú escrivís un llibre amb les seves anècdotes, riuríem de valent.
Adéu!
Gràcies Assumpta, per les teves petjades silencioses però, tan sàvies.
"El Llibre dels Meus Somnis", bon títol... millor desig!
Jordi, en el fons, tots som tan iguals com diferents; estranye similitud, rica diversitat... l'Òscar ho explicava genialment en el seu post... Plas, plas,plas!!!
Elur, poetessa, per incoació del Jordi, quedes nomenada Pubilla de Bassagoda i Aniol, i d'en Jordà... també.
Albert, ...el de Monistrol, el cuiner, què gran és!
ui... gràcies, gràcies, però ja no tinc edat per ser Pubilla!!!
Elur, aquí els càrrecs són vitalicis, i el de Pubilla... el que més!!
Publica un comentari a l'entrada