La increïble fugida des d'un camp de presoners de Sibèria cap a l'Índia, aquest és el subtítol de La Llarga Caminada, escrit i protagonitzat per Slavomir Rawicz. Més de set mil kilòmetres a peu durant nou mesos, travessant Sibèria, Mongòlia, el desert del Gobi, la Xina, el Tíbet i l'Himàlaia.
¿Un llibre d'aventures, de super herois, de ciència ficció?... una història real!!
No explico més, millor llegir-lo.
Segurament la fragilitat del cos humà sigui menor que la de la ment... la ment dèbil!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
10 comentaris:
Veig que t'ha agradat, el llibre. Ara hauràs de llegir el d'en Bauer, que encara va fer més quilòmetres: tan lluny com el varen portar els peus. (Bonic, aquest borrissol).
Ei, me l'apunto!! Aquesta gent fa cafrades més grans que les nostres. Set mil quilòmetres? Qui és capaç? I sense camelbak
Ramon. Llegint al Pla al mateix temps tot té un regust pobre però... la història és molt bona. Gràcies per la recomanació. Llegiré en Bauer.
Jordi. Te l'aconsello, sens dubte!, a més a més, qui millor que els que caminem per entendre una aventura així?. Ja diràs quan l'hagis llegit!
fa bona fila aquesta recomanació.
m'agrada trobar somnis als llibres i, per mi, fer ja no set mil sino setanta kilòmetres durant nou mesos, és tot un somni.
bona setmana companyyyyy!
Òscar, a mi m'agrada somiar, somiar truites, perquè no?.
Per això et demano que el proper cop que pugis a Montserrat ho facis a peu, des de Monistrol i pel camí dels tres quarts... el món blocaire necessita un José Antonio Labordeta!
alex, abans torno a agafar l'aeri que cascar-me un monistrol-montserrat caminant. no guanyaria per calmatel.
a més, labordeta sols caminava per gravar. la resta de temps anava en cotxe tunejat com el que volia benach.
se m'acut una fantàstica entrevista amb la moreneta.
abraçada crack!
Ahir vaig mirar si el tenien a la biblioteca. La resposta és sí, a una allunyada de casa, però avui, si tinc temps, faré l'esforç d'acostar-m'hi.
Òscar, amb deliri espero aquesta entrevista amb la Moreneta. Em ronda pel cap anar a peu, aquest cap de setmana fins a Montserrat... t'hi poso un ciri!!!
Jordi, si "dellonses" te'l faig arribar.
si, si. posa un ciri que aquesta era altra tradició familiar que havia oblidat afegir. amb aquella oloreta tan característica a cera.
i, com el jordi, connecto ara mateix al fons de la biblio per veure si tenen el llibre.
salut crack!
Òscar, com que desconec la mesura, tant dels teus pecats com dels teus desitjos, i per tal d'assegurar el tanto, posaré el ciri més gros a tribuna, al cambril... vull dir!
Publica un comentari a l'entrada