dimarts, 27 de gener de 2009

Fantasia, Misteri i Màgia.



El Costumari Català del Pirineu, recull éssers tan fantàstics com els fullets, els minairons o les bruixes i els seus aquelarres; el costumari atorga forces telúriques a algunes muntanyes i llocs singulars. La màgia embolica tant als éssers com als indrets.

Porto molts anys mirant de topar-me amb aquests misteris però, l'única màgia que he trobat al Pirineu és la de veure una truita autòctona de riu saltar més de mig metre d'alçada, amb un cop de cua espectacular, per tal de caçar al vol una mosca; la màgia de ser sota una nevada d'hivern, on les volves són tan grans com el puny d'una mà; la màgia d'una tempesta d'estiu, on els trons ressonen a tota la vall; la màgia de l'eco del picotejar repetitiu d'un bec, en un bosc vell de bedolls a la tardor; la màgia del cant senzill i voluptuós d'una esquella en un matí primaverenc...



L'Ignasi... Senyor i Guardià de les Forces Telúriques Nadalenques.

6 comentaris:

òscar ha dit...

ni el màgic andreu ni el tòtil aquell que va ennuviar-se falsament amb la schiffer. el més gran, el rei del pasa-pasa-pasa és juan tamariz. comença a ser hora que de posar-li una plaça al seu nom!!!

espero que a l'ignasi li explicaràs algun dia, a més de la màgia de les truites saltimbanquis i les nevades hivernals, que en tamariz era pura màgia.

al costumari hi surt? durant una època aquest bon home va viure al barri de les corts i me'l trobava tot sovint. era un crack. com tu.

Alex. ha dit...

Juan Tamariz és la viva expressió de la bellesa interior feta màgia.

L'Ignasi calça un número molt petit, té un caminar de baldufa.

Juan Tamariz es mereix un Liceu ple i dempeus d'aplaudiments a vessar, com tu!!!

Jordi ha dit...

Ostre, gran Juan Tamariz!! I l'anglès és una mica macarronic. Et diré que em sembla que el parlo millor jo i tot!! I ja és dir!!

Ah!! Aquest tema del costumari l'havíem tocat en posts anteriors, no? Tema Trolls, recordo... Sort tens tu de veure tot això, perquè jo a ciutat veig accidents de cotxes, pol·lució, antenes parabòliques i motoristes que es salten els semàfors...

L'Ignasi és el teu nebot??

Alex. ha dit...

En algun altre YouTube l'he vist parlar en francès... té el do de les llengües, o no!

El tema del Costumari dona per molt, és el meu punt feble. A ciutat també hi ha molts animals a veure... guilles, talps, voltors!

El mateix, que calça peu petit i un caminar baldufer.

PD. A la teva nova imatge, d'haver-la encabit al costat d'una piscina, t'hagués dit allò de: Sembles l'home Martini!!!!
PD2. Sort amb el Dream Team!

Jordi ha dit...

Aquesta foto és després d'acabar l'Ultra-Trail de Madeira. Estava rebentat. Sort que no s'aprecia bé a la fotografia tant petita... jejeje

Alguna que altra garça també és veu per la ciutat!

Alex. ha dit...

Madeira... meritòria gesta!!

La Garça, podria ser la dona del Garcia?